Una terra de convivencia

El pintor valencià més universal es queixava de la “pobra misèria dels colors” per a poder plasmar en els seus quadres la mar, el cel, les veles onejant en els barcos i els vestits de les dones que passejaven a la platja, baix del sol. Joaquín Sorolla va haver d’inventar-se els colors en el silenci del seu taller, en la fusta de la seua paleta, mesclant els pigments fins a trobar uns colors únics, que va exportar al mon sencer des dels llenços pintats al Mediterrani.

Sorolla representa el caràcter valencià: minuciós en el seu treball i ambiciós en la projecció. Des d’eixe esperit és com hem de celebrar el 9 d’Octubre, el dia de la Comunitat Valenciana.

Vivim en una terra construïda per l’esforç dels seus ciutadans, que sempre han sabut adaptar-se a qualsevol situació històrica amb creativitat, talent i determinació. Existim com a nacionalitat història, com reconeix el nostre Estatut d’Autonomia, des de la fundació com a entitat singular pel rei Jaume I, però els trets de fortalesa que ens caracteritzen són la suma de tots els pobles anteriors que ens marcaren amb el seu geni, i de tots els que ara ens han escollit per a viure. El temperament, l’energia, la fermesa i l’apertura són senyes de la nostra personalitat com a poble, a les que no volem renunciar.

Espanya travessa per un moment polític turbulent. A l’horitzó s’albiren amenaces a la convivència social que no compartim, i deplorem. No permetrem la consagració dels privilegis, ni que la igualtat depenga del lloc de naixement. El nostre, la Comunitat Valenciana, és igual de valuós que qualsevol atre de la geografia espanyola.

Alçarem la veu per a defendre la nostra terra, i ho farem amb respecte i lleialtat al projecte comú, i en el marc de la Constitució. La Comunitat Valenciana treballa per sumar, mai per a restar; per a unir i no per a dividir; per tal d’arribar a acords en lloc d’alimentar els conflictes. Anem a reivindicar que es salden els nostres deutes: el de l’aigua per a regar els nostres camps, el financer per a què l’economia prospere, i l’històric per a que es reconega la nostra cultura i llengua: el valencià.

Volem ser atesos en les nostres demandes, que caminen en paral·lel al nostre progrés. Des del Consell hem començat a construir la Comunitat que ens mereixem. En el moment d’assumir la responsabilitat de president de la Generalitat, em vaig comprometre a reduir la càrrega fiscal de treballadors i contribuents. En només dos mesos s’ha eliminat l’impost de successions i donacions, congelat les taxes universitàries, prorrogada la gratuïtat del transport públic, reduïda l’estructura administrativa, i s’han inclòs desgravacions en la renda per tal d’incrementar la salut i el benestar dels ciutadans.

Com que volem atraure inversions, estem agilitzant els tràmits burocràtics i bonifiquem l’assentament d’empreses en els nostres polígons industrials. Hem de ser competitius i produir dins de la sostenibilitat mediambiental. La creació de riquesa s’ha d’invertir en prestacions per als ciutadans. Gestionarem amb eficàcia, oferint una òptima qualitat dels servicis: els pares podran escollir lliurement l’educació dels seus fila, la sanitat ha de ser immediata i no col·lapsada com ara, els servicis socials han d’atendre els majors i les persones que ho necessiten, i als joves hem de facilitar-los l’accés a la vivenda.

Eixa és la nostra manera d’entendre el govern. Sense imposicions ni sectarismes. Volem que els ciutadans milloren en la seua qualitat de vida, que la societat torne a respirar i que les nostres pobles i ciutats recuperen el dinamisme.

Som un poble modern, capaç de generar espais de tolerància, de promoure un entorn acollidor, de produir riquesa i exportar-la. Hui, dia de la Comunitat Valenciana, celebrem tot això i molt més. I ho fem des del respecte a les nostres tradicions, a les arrels, a la nostra identitat com a poble mediterrani i pensant en una terra de convivència.

Carlos Mazón és President de la Generalitat Valenciana

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Raig rescata un 1-1 en l’afegit davant el Llevant amb deu

Un gol en el temps afegit de Pathé Ciss va donar un punt al Llamp després de jugar quasi tota la segona part amb deu per l'expulsió de Mendy. El Llevant es va avançar amb Carlos Espí i va deixar escapar una victòria que li acostava a la salvació, encara a cinc punts

1-1. El Raig salva un punt en l’últim sospir davant el Llevant

Pathé Ciss va empatar en el temps afegit i el Llamp va rescatar un 1-1 davant el Llevant després de jugar quasi tota la segona part amb deu. El Llevant va deixar escapar una victòria i seguix a cinc de la salvació.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo i disseny de Daniel Gómez. El podi l'han completat Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i Na Jordana, amb 200.000 i 185.000 euros de pressupost.

Convent Jerusalem, millor falla de 2026 amb la sàtira ‘Redimonis’

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo. La comissió repetix el títol de 2025; Monestir de Poblet i Na Jordana completen el podi.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi de la Secció Especial de les Falles 2026

Amb Redimonis, la comissió ha revalidat el triomf aconseguit en 2025. El jurat també ha reconegut a Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i a Na Jordana.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi d’Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026 amb 'Redimonis', de David Sánchez Llongo. La comissió, amb un monument de 260.000 euros dissenyat per Daniel Gómez, revalida el títol; Monestir i Na Jordana completen el podi.

El juí ràpid al regidor d’Altea se celebrarà a Benidorm en les pròximes setmanes

Rafael Ramón Mompó, edil de Compromís, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de ser detingut per presumpta agressió a la seua parella. El cas passa a Benidorm amb un juí ràpid per violència de gènere.

Z, l’artista faller xilé-croat que ha encimbellat la falla infantil d’Esparter

Zvonimir Ostoic, conegut com a Z, s'ha convertit en el primer artista faller estranger amb un ninot indultat infantil i ha portat a Esparter al primer premi infantil de la Secció Especial amb Arca. El viatge de Pepet. La seua trajectòria unix formació musical, escenografia i un taller versàtil que ha sabut traduir il·lustració a volum i apostar per materials més sostenibles.