Vox s’ha marcat com a objectiu prioritari en la seua negociació amb el PP per a investir a un nou president de la Generalitat que quede patent la seua capacitat d’influir en l’agenda i que els populars adopten una estratègia de confrontació total amb el Govern central per a deixar en evidència a Pedro Sánchez.
El partit exigirà que el candidat Juan Francisco Pérez Llorca assumisca el pacte pressupostari ja firmat amb Carlos Mazón i ‘una miqueta més’, segons fonts de la seua adreça. Eixe ‘plus’ es traduïx en mesures com impulsar la construcció de preses i dics i negar-se a acollir a menors immigrants no acompanyats, fins i tot sabent que l’última paraula correspon a l’Executiu. La intenció és que siga el propi Govern qui ‘diga no’ a propostes que consideren essencials per als valencians i per a Vox, i així arrossegar al PP a la confrontació que creen que ha de mantindre’s i a la qual retrauen als populars una certa resistència.
Acord i escenificació
Vox no es conformarà amb un pacte d’investidura en eixa direcció i amb l’acceptació dels termes pressupostaris: comminarà a més a Pérez Llorca a teatralitzar la seua conformitat. ‘Nou acord, nova escenificació i alguna cosa més‘, resumixen les mateixes fonts, que puntualitzen que no es tracta de reclamar ara el doble del que el PP ja va admetre. ‘No som uns atracadors -diuen-, no ens passarem de frenada’. Les converses per part de Vox les dirigix la secretària general adjunta, Montserrat Lluis.
La formació descarta incloure en eixe ‘una mica més’ el seu retorn al Govern valencià. ‘Això no està sobre la taula’, sostenen. Si finalment hi ha acord amb el PP, recolzaran la investidura de Pérez Llorca en la primera votació en Les Corts, com a mostra que l’enteniment tindria una traducció immediata.
En el cas que les converses fracassen i es convoquen eleccions, Vox assegura que no tindria inconvenient a tornar a les urnes. Confia a aconseguir un ‘subidón‘, mentres que el PP experimentaria una baixada ‘important’, encara que suficient per a continuar mantenint-se. No obstant això, puntualitza que no forçarà comicis només per créixer, perquè ‘l’endemà què?’, caldria tornar a negociar amb el PP; la seua prioritat és arrancar compromisos concrets ara i no prolongar la incertesa.
Pressió al PP i càlcul electoral
Vox també nega que contemple mantindre als populars altres dos anys en el Consell, fins al final de la legislatura, amb la pretensió de desgastar-los més enllà de l’efecte que haja pogut tindre la gestió de Carlos Mazón després de la dana. Li dona la volta a l’argument i sosté que per al PP el major desgast seria anar a eleccions, perdre huit diputats i quedar després més dependent de Vox i de l’acceptació de les seues exigències polítiques. Amb este marc, la insistència en preses i dics i en la negativa a acollir a menors no acompanyats reforça el seu perfil propi i li permet exhibir influència sense tornar a entrar en l’Executiu, alhora que situa als populars davant una decisió que, siga el que siga, tindrà cost polític.
