Borrell obri la porta al fet que Ucraïna ataque objectius militars a Rússia

BRUSSEL·LES, 28 (EUROPA PRESS)

L’Alt Representant de la Unió Europea per a Política Exterior, Josep Borrell, ha obert aquest dimarts la porta al fet que Ucraïna ataque objectius militars a Rússia usant armament occidental, després d’assenyalar que no és «contradictori» amb el Dret de guerra.

«Alguns Estats membres han començat a prendre aquesta decisió per a llevar les restriccions. D’acord al Dret de guerra és perfectament possible, no hi ha contradicció», ha afirmat el cap de la diplomàcia europea en declaracions abans de la reunió de ministres de Defensa del bloc.

Al seu judici, un actor pot respondre als atacs llançats des del territori del seu enemic, encara que en tot cas ha advocat per trobar un «equilibri» entre el risc d’escalada que comporta emprar material enviat pels països europeus i Estats Units i la necessitat d’Ucraïna de defensar-se de l’agressió russa.

Segons l’Alt Representant, el fet que Kíiv no puga respondre a Rússia en els seus propis termes fa la guerra «asimètrica». «Més i més es fa crucial perquè els atacs contra Kíiv vindran des de territori rus», ha dit.

D’aquesta forma, Borrell s’ha sumat al debat generat en el si de la UE i de l’OTAN sobre si els aliats d’Ucraïna han de permetre a Kíiv emprar els sistemes de Defensa enviats en el marc de la guerra per a perseguir objectius militars en territori rus. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha abanderat aquesta reivindicació ucraïnesa en reclamar aquest pas als aliats enfront de l’oposició d’Estats Units, Alemanya o Itàlia, que rebutgen aquest escenari.

«Mentre complisquen amb el Dret Internacional és possible que hagen de colpejar dins de Rússia», ha indicat la ministra neerlandesa de Defensa, Kajsa Ollongren, qui espera que els països europeus canvien aquesta posició perquè sinó Ucraïna «lluita amb una mà en l’esquena».

En la mateixa línia, el titular de Defensa estonio, Hanno Pevkur, ha demanat als Estats membres que tenen material militar que pot colpejar a Rússia en el seu propi territori, com a drones de llarg abast, que donen els permisos necessaris a Kíiv. «No pot ser normal que Rússia ataque des de dins del seu territori i els ucraïnesos lluiten amb una mà en l’esquena. Ha de tenir totes les possibilitats de defensar-se», ha afirmat.

En aquest sentit ha rebutjat que permetre atacar a Rússia dins de les seues fronteres contribuïsca a una escalada amb Moscou i ha recordat que anteriorment l’enviament de tancs, de míssils de llarg abast o d’avions F-16 també va ser qualificat d’escalada per part de les autoritats russes. «Rússia diu cada vegada que manem alguna cosa nou a Ucraïna que és una escalada i no ho és, és ajudar a Ucraïna a lluitar pel seu país», ha reiterat.

AUGMENTAR MISSIÓ D’ENTRENAMENT

Sobre la taula dels ministres de Defensa de la UE està també a opció d’augmentar la capacitat de la missió d’entrenament europea. Fins a final d’estiu la UE formarà a altres 20.000 soldats, arribant en total als 60.000 efectius des que va llançar la missió a la fi del 2022, llavors amb l’objectiu inicial d’instruir a 15.000 militars.

L’Alt Representant ha qualificat l’operació militar de la UE d’èxit, però ha recalcat que continuar la labor d’ensinistrament per a formar a més reclutes ucraïnesos és «qüestió de finançament».

«Si els Estats membres volen continuar entrenant a tropes ucraïneses obriré el finançament del Mecanisme Europeu per a la Pau», ha indicat, després que Estònia haja proposat expandir la missió per a entrenar a 100.000 efectius ucraïnesos.

En tot cas, Borrell ha reconegut que l’ensinistrament d’efectius en aquesta guerra és «cada vegada més complicat» perquè requereix més entrenament que el bàsic. «Els soldats han de ser entrenats i no és qüestió de setmanes. Veurem si estem llests per a augmentar la missió», ha apuntat, insistint que aquesta operació de la UE contribueix a salvar vides ucraïneses.

NEGOCIACIONS DE PAU

Sobre les opcions de llançar negociacions de pau entre Rússia i Ucraïna per a posar fi a la guerra, l’Alt Representant ha fet referència a la conferència de pau convocada per als dies 15 i 16 de juny a Ginebra, Suïssa en la qual la UE i els seus Estats membres participaran però es manté la incògnita d’al fet que nivell estaran representats Xina i Estats Units.

«Tothom fica molta pressió per a la conferència de juny siga un èxit», ha indicat el responsable d’Exteriors de la UE qui ha subratllat que Rússia està generant pressió perquè els seus aliats dels BRICS no acudisquen a la cita. «Si no volen que vagen a la conferència és perquè la conferència és important», ha contestat a la posició de Moscou.

Últimes notícies

Oratge estable i més calor lleugera en cap de setmana quasi ras en la Comunitat Valenciana

El cap de setmana arribarà a la Comunitat Valenciana amb cel poc nuvolós o ras, temperatures sense canvis o en lleu ascens i vent fluix de component este, amb alguns ruixats amb tronada en l'interior diumenge.

Tres generacions fan vacances al Rototom: de l’Alma, de 5 anys, a la iaia Piedad, de 73

El Rototom Sunsplash, que celebra la 31a edició a Benicàssim en agost, s’ha consolidat com un festival familiar on conviuen xiquets, jóvens, pares i avis, com la família Abril, que viatja en autocaravana per gaudir d’una setmana completa d’activitats.

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.