VALÈNCIA, 4 (EUROPA PRESS)
El nou premi Jaume I a la Protecció al Medi ambient, Sergio M. Vicente-Serrano, ha advertit que «amb el canvi climàtic no és pot fer política», –«estem parlant de ciència», recalca–, sinó que ha de ser «una lluita solidària que cal fer conjuntament com a societat».
Doctor en Geografia Física per la Universitat de Saragossa i professor titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha sigut reconegut hui dimarts amb el guardó per «el seu lideratge i contribucions fonamentals per a transformar el nostre coneixement de la sequera, com un dels desafiaments més crítics del nostre temps».
Vicente-Serrano, que s’ha mostrat «molt sorprés» per haver rebut la distinció, ha mostrat el seu suport, en declaracions a Europa Press, al «ferm» suport donat pels jurat dels Premis Jaume I a la petició a la Unesco per a declarar a l’Albufera de València com a Reserva de Bioesfera ja que estes hàbitats són «especialment vulnerables, sobretot per les competències en els usos humans» i requerixen d’estratègies de gestió.
Així, s’ha mostrat «molt crític» amb els partits polítics que fan del canvi climàtic «una qüestió ideològica» quan és «un problema que de forma molt, molt clara ens està afectant i encara ho farà més en el futur».
Per contra, ha recalcat que «acabar amb el canvi climàtic és una labor solidària que no pot exercir un individu, sinó que ha d’escometre’s com a societat conjuntament» ja que ha de basar-se a establir «un nou sistema econòmic capaç de reduir els emissions de gasos d’efecte hivernacle».
No obstant això, lamenta, «hi ha ideologies a les quals estos aspectes solidaris els chirría en la seua concepció del món i davant de qualsevol cosa que puga alterar la seua manera de vida o que pensen que atempten contra la seua llibertat responen considerant-ho d’ideològic». «Però cal comprendre –recalca– que és una cosa prioritària i que si no posem aquesta solidaritat damunt de la taula i som capaces de reduir els gasos de forma global ens va anar molt malament a tots».
També ha refutat els partits que volen presentar el negacionisme climàtic com un suport al ruralisme i a l’agricultura i la ramaderia quan justament és tracta dels activitats econòmiques «més vulnerables»: «A ningú li va bé que augmente 4 graus la temperatura mitjana o que hi haja una sequera perllongada, però la calor i la falta d’aigua afecten en major mesura a plantes i animals i impedixen una planificació productiva».
Amb tot, ha recalcat que encara hi ha temps en la lluita contra el canvi climàtic: «Ja anem tard perquè portem 170 anys llançant gasos d’efectes hivernacle, i els concentracions s’han anat incrementant en els últimes dècades a nivells sorprenents, així que com més prompte millor».
