Almenys cinc persones han mort a causa d’un bombardeig executat per un dron contra un vehicle
MADRID, 5 (EUROPA PRESS)
L’Exèrcit d’Israel ha matat hui dijous a sis palestins en el marc d’una operació a la ciutat cisjordana de Tubes, inclosos cinc morts en un bombardeig executat per un dron contra un vehicle, enmig de l’operació a gran escala llançada la setmana passada al nord de Cisjordània.
El Ministeri de Sanitat vinculat a l’Autoritat Palestina ha indicat que el bombardeig ha deixat «cinc màrtirs i dos ferits, entre ells un en estat crític». Els morts han sigut identificats com Ahmed Fauaz Fayez abú Dauas, Muhamad Auad Salem abú Yuma, Qusai Majdi Abdulá Abdulrazek, Muhamad Nazmi abú Zaqa i Muhamad Zakaria Muhamad al Zubaidi
Al Zubaida ha sigut identificat com a fill de Zakaria al Zubaida, un membre d’Al Fatá empresonat a Israel que el 2022 va protagonitzar junt amb cinc integrants de Yihad Islàmica igualment a la presó una espectacular fugida de la presó de Gilboa, deslligant una operació de recerca que es va saldar amb la seua detenció dues setmanes després.
Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han confirmat en el seu compte de la xarxa social X que han dut a terme tres atacs aeris contra «terroristes armats» a Tubes, sense pronunciar-se sobre les seues identitats.
D’altra banda, un adolescent palestí de 16 anys, identificat com Mayed Fida abú Zeina, ha mort després de ser tirotejat per les forces israelianes al campament de Fara, als voltants de Tubes, segons ha confirmat la Mitja Lluna Roja Palestina a l’agència palestina de notícies WAFA.
El Ministeri de Sanitat palestí ha elevat a 39 els morts i a 145 els ferits a Cisjordània des de l’inici de la citada operació de seguretat, la de major envergadura en més de dues dècades, des de la fi de la Segona Intifada el 2002.
En este sentit, ha detallat que fins avui s’han confirmat 19 morts en la governació de Jenín, als quals se sumen deu en Tubes, set en Tulkarem i tres a Hebron. «Entre els màrtirs hi ha huit xiquets i dos ancians», ha denunciat a través del seu compte en Telegram.
Finalment, ha recalcat que des del 7 d’octubre del 2023, data dels atacs executats pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) i altres faccions palestines contra Israel, 691 palestins han mort i al voltant de 5.700 han resultat ferits a mans de les forces israelianes i en atacs per part de colones.
Els citats atacs del 7 d’octubre, que van deixar uns 1.200 morts i prop de 250 segrestats, segons les autoritats israelianes, van portar a l’Exèrcit d’Israel a deslligar una cruenta ofensiva contra la Franja de Gaza, controlada per Hamàs, que deixa fins avui més de 40.800 palestins morts i prop de 94.000 ferits.
En este context, el portaveu del Departament d’Estat nord-americà, Matthew Miller, va afirmar el dimecres en roda de premsa que, si ben Israel té un «dret legítim» a realitzar «operacions antiterroristes» a Cisjordània, estes han d’estar amb concordança amb els Drets Humans.
L’Oficina de Drets Humans de Nacions Unides va criticar la setmana passada el que descriu com una «creixent resposta militar» per part d’Israel a la Cisjordània ocupada i va recalcar que aquestes operacions per part de les forces de seguretat «violen el Dret Internacional i suposen «un risc d’empitjorar una situació ja explosiva».
