Les restriccions prohibien nous cafès, pubs, sales de festa, ball o banquets a menys de 30 metres d’uns altres d’este tipus
VALÈNCIA, 5 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha anul·lat restriccions a l’autorització de nous establiments d’oci a València contemplades en dos apartats de l’article 60 de l’ordenança de protecció contra la contaminació acústica de l’ajuntament d’esta ciutat.
Així s’arreplega en una sentència de la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del TSJCV, contra la qual cap recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, que declara nuls de ple dret esta part de la citada norma municipal.
El TSJCV estima amb esta resolució el recurs de l’Associació Sos Hostaleria i de l’Associació Valenciana d’Operadores de Màquines Recreatives (Asvomar) contra l’acord del consistori, adoptat en el ple de març del 2023, pel qual es va aprovar el text corregit de la seua ordenança reguladora de Protecció contra la Contaminació Acústica.
L’acord es va adoptar «amb l’objecte de prevenir, vigilar i corregir la contaminació acústica en les seues modificacions més representatives –sorolls i vibracions– en l’àmbit territorial del municipi de València per a protegir la salut dels seus ciutadans i de les seues ciutadanes i millorar la qualitat del seu medi ambient», com també precisa la sentència.
Les entitats que van impulsar el recurs contra la citada decisió municipal van demanar que es declarara «la nul·litat de ple dret dels apartats primer i tercer de l’article 60» de la citada ordenança i, a títol subsidiari, que s’anul·laren «els referits apartats «per ser contraris a dret».
Els dos apartats, ara nuls de ple dret, establien que en zones d’ús dominant residencial no s’autoritzaria la implantació de nous cafès teatre, cafès concerte, sales de festes, sales de ball, pubs o salons de banquets, entre altres, si distaren un radi inferior a 30 metres d’una altra activitat d’este tipus que explicara ja amb «la sol·licitud del preceptiu títol habilitante per a l’execució de les obres de cara a la seua instal·lació».
En concret, l’apartat primer assenyala que «en zones d’ús dominant residencial i a fi d’evitar efectes acumulatius, no s’autoritzarà la implantació d’activitats sense ambientació musical de la incloses en els epígrafs 1.2.5, 2.7 i 2.8 del catàleg previst en la Llei 14 / 2010 de 3 de Desembre de la Generalitat, d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics si distaren un radi inferior a 30 metres explicats des de qualsevol de les seues portes d’accés fins a les de qualsevol altra activitat d’este tipus que compte amb la sol·licitud del preceptiu títol habilitante per a l’execució de les obres de cara a la seua instal·lació llevat que formen part d’una activitat d’ús terciari hoteler».
L’apartat tercer de l’ordenança planteja que «seran admissibles modificacions de locals que impliquen una major superfície o l’obertura de nous accessos a més d’una façana de poma, si amb això no s’incomplix l’establit en l’apartat anterior i no suposa una modificació substancial que implique un nou titule habilitante».
La sala estima que l’Ajuntament de València compta amb cobertura jurídica per a fixar estes limitacions a fi d’evitar la contaminació acústica, però les declara nul·les perquè no complixen els principis de necessitat i proporcionalitat.
«ELEMENT INTERPRETATIU»
Respecte al primera apartat assenyala que l’informe de l’assessoria jurídica del consistori aportat en el procediment és un «element interpretatiu» de la norma que no justifica la necessitat de la implantació d’esta. Quant al principi de proporcionalitat, sosté que no s’aprecia un motiu que justifique «el perquè de la fixació d’almenys 30 metres com a límit entre els establiments».
«Entenem que la forma de controlar o evitar la contaminació acústica no és establint limitacions desproporcionades a través de distàncies entre els establiments sense ambientació musical com és el cas, sinó el proporcional seria fer complir l’ús del soroll pels mateixos hostalers mitjançant els instruments dels quals disposa l’Ajuntament i en l’exercici de les seues competències», precisa.
