Gisèle Pélicot compareix a Avinyó (França) per a donar veu a les víctimes de submissió química
MADRID, 5 (EUROPA PRESS)
Gisèle Pélicot, la dona francesa víctima durant una dècada de les violacions organitzades pel seu propi marit, ha relatat hui dijous davant del tribunal que jutja als seus abusadors com es va assabentar per boca de la Policia de la submissió química a la qual era sotmesa, que donava motiu a «escenes de barbàrie» en les quals ella era «una nina de drap, una borsa de brossa» a la mercè de mig centenar d’homes.
Un tribunal d’Avinyó examina els fets que suposadament van tenir lloc en l’habitatge familiar de la localitat de Mazan, per on haurien desfilat homes convidats per Dominique Pelicot perquè pogueren violar a la seua pròpia dona. Un total de 51 homes se senten en la banqueta, dels quals 35 han reconegut haver mantingut relacions però amb el matís que no entenien que fora un abús no consentit –només tres han demanat disculpes–.
La Fiscalia ha adonat d’almenys 92 violacions durant deu anys, encara que per a la víctima durant anys tota sospita es va limitar a llacunes temporals en la seua memòria. «Fins als nostres amics ens deien que érem la parella ideal», ha assegurat esta dona, en una llarga i assossegada exposició en la qual ha situat com a primera data rellevant el 12 de setembre del 2020.
Este dia va descobrir al seu marit plorant i este li va confessar que li havien enxampat en un supermercat quan intentava captar imatges per baix de les faldes de vàries clientes. Gisèle Pélicot va decidir perdonar-li, amb el requisit que demanara ajuda i es disculpara davant de les dones, segons els extractes arreplegats per la televisió pública gala.
Poc després, posa rumb a París, per a cuidar d’alguns dels seus nets, i ja llavors li comenta a la seua filla «un problema ginecològic» pel qual creu que hauria de demanar cita amb un metge. Torna a Mazan el 21 d’octubre i l’endemà es desperta sense recordar res de la nit anterior: posteriorment va descobrir que va patir llavors l’última violació organitzada pel seu marit.
El 2 de novembre acudix a la comissaria convocada per la Policia, pensant inicialment que li anaven a demanar comptes pels vídeos del seu marit. En esta primera declaració nega que practique l’intercanvi de parelles i identifica a Dominique Pelicot com «l’únic home» amb el qual es podia ficar al llit.
«T’anem a ensenyar coses que no et van a agradar», compta que li va dir llavors el comissari. Li mostra una imatge d’una dona violada per un home, però no reconeix a cap de les dos persones. Davant de la insistència, acaba identificant-se com la dona inerta que apareix en la fotografia, a la qual seguirien diverses imatges més de fets similars.
«Són escenes de barbàrie», ha explicat Gisèle, en relatar l’inici d’un «trauma immens» en el qual inicialment només volia «desaparèixer». De fet, ha admès que va pensar a llevar-se la vida, però que es va acordar dels seus tres fills i dels seus nets per a seguir avant. Així, ha explicat com els seus propis fills es van bolcar amb ella quan els va explicar tot el que acabava de descobrir.
En un primer registre en l’habitatge, els investigadors no van localitzar la droga amb la qual Dominique Pelicot deixava inconscient a la seua esposa, però l’home acaba reconeixent que amagava els pots de Temesta –lorazepan– en botes de muntanya.
Segons el seu relat, el comissari li suggerix que es mude del poble perquè els individus que la van violar saben on viu i posa una altra vegada rumb a la zona de París, on escapa «destrossada». Després d’uns mesos acompanyada, es trasllada a la segona residència de la seua filla i el seu gendre, perquè «necessitava estar sola» per a reprendre la seua pròpia vida.
PARLA PER ALTRES VÍCTIMES
Gisèle no havia vist els vídeos dels abusos fins a este mes de maig, quan començava a preparar el juí, i ha pogut veure per primera vegada «escenes de violació insuportables», davant de les quals ella simplement està «anestesiada». «Vaig ser sacrificada en l’altar del vici», ha lamentat.
Està «com morta», segons les seues pròpies paraules, amb les quals ha volgut assenyalar als qui van desfilar sobre ella durant anys. No es van plantejar en cap moment el seu possible sofriment: «Em veuen com una nina de drap, com una borsa de brossa».
Gisèle ha afirmat que no atesta pels seus propis interessos, sinó per a ajudar a altres dones que puguen ser víctimes de submissió química. «El dia en què una dona s’alce i no recorde el que va fer el dia anterior es dirà a si mateixa: he sentit el testimoni de la senyora Pélicot», ha assenyalat.
