10.7 C
València
Dijous, 18 desembre, 2025

Carta a un futur incert

Estimats, no sé pas si llegireu aquesta carta, però deixeu-me que us explique una història, que podria canviar el vostre futur, fent-vos avança segles, molts segles, només evitant creure en un grapat de bajanades, com en les que hem cregut nosaltres, els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats per, literalment, mil·lennis.

Voreu, la mitologia judeocristiana explica a Gènesi 6-9, que un Déu venjatiu va enviar un gran diluvi per destruir la humanitat a causa de la seua maldat. Noé, un home just, fou escollit personalment per Déu (tot i que es manifestà com una veu, un poc els hi passa als esquizofrènics) per construir una arca i salvar la seua família i representants de cada espècie animal. La riuada va cobrir tota la terra, però després de quaranta dies i quaranta nits de pluja, les aigües van recular i Noé i els seus descobriren terra ferma al mont Ararat. I tot va tornar a començar.

La mitologia grega ens parlà del mite de Ducalió i Pirra. Zeus, Déu del cel i del tro, i el més important dels déus de l’Olimp, enfadat amb la corrupció dels humans, decidí enviar un diluvi per destruir-los. Prometeu ordenà el seu fill Deucalió i la seua esposa Pirra, que construïren una barca per salvar-se. Quan les aigües van recular, Deucalió i Pirra repoblaren la terra llançant pedres darrere seu, que es convertiren en humans.

La mitologia hindú, al seu torn, planteja el mite de Manu. Al “Matsya Purana”, el déu Vixnu, en forma de peix (Matsya), avisa Manu, el primer home, d’un gran diluvi que destruiria el món. Manu construí una barca i, guiat pel peix, sobrevisqué a la riuada amb les llavors de la vida (plantes, animals i savis).

La mitologia mesopotàmica fa referència a l'”Epopeia de Gilgamesh”, el déu Enlil envià un diluvi per destruir la humanitat. Ea (Enki) avisà Utnapishtim, i li encomanà construir una barca per salvar la seua família, animals i artesans.

Esperen que encara no he acabat. Els astques, també tenien la seua versió mitològica. Es tracta del mite dels Nàhuati, que explica que el món hauria passat per diverses destruccions i recreacions. Una d’aquestes destruccions va ser causada per un diluvi enviat pels déus. Una parella, Tata i Nene, fou advertida pel Déu Tezcatlipoca i es refugià en una canoa feta d’un tronc d’arbre. Quan les aigües recularen, repoblaren la terra. Una feina agradosa, puc intuir.

Una més i ja ho deixe. A la mitologia xinesa, el déu de l’aigua Gonggong provocà una gran inundació en lluitar contra el Déu del foc Zhurong i colpejar el pilar que, segons creien, sosté el cel. La deessa Nuwa reparà el cel amb pedres de colors i controlà les aigües per salvar la humanitat.

Com podem veure, les històries de diluvis són comunes en moltes cultures perquè les riuades i inundacions eren fenòmens naturals devastadors que marcaven les societats antigues, especialment aquelles que vivien prop de grans rius (com el Nil, el Tigris, l’Eufrates o el Ganges). Durant segles, l’insuficient coneixement científic, va generar explicacions mítiques d’orígens d’un món nou, nascut sobre les despulles inundades d’un món anterior, de cultures i societats desaparegudes per la força de la natura. I aquesta força, torna i tornarà.

El canvi climàtic ho prediu. L’illa Nyangai, a Sierra Leone ja ha desaparegut, les Illes Cocos (Keeling) seran les següents, i el nivell continuarà pujant, i territoris de més en més extensos aniran submergint-se. Vosaltres, descendents dels descendents dels meus descendents, ja no els haureu conegut.

Sapigueu, però, que aquest fenomen imparable, no és la venjança maliciosa d’un Déu emprenyat i avorrit, sinó el resultat de l’activitat humana, que ha accelerat irremeiablement els canvis climàtics als quals està sotmés el planeta. És el resultat d’una humanitat més ambiciosa que reflexiva, i quan ens vam adonar del drama, i vam intentar desaccelerar el canvi, aparegueren els culpables finals. Els negacionistes. Els d’anar per cas, com el PP i VOX, i els grans culpables, un capitalisme voraç, amb dirigents als EUA, a Rússia, a la Xina, i també a Europa, ceguerosos amb omplir el sac, i disposats a negar-nos el futur.

Estimats, ha estat la humanitat qui ha provocat el darrer diluvi, la darrera inundació de la que parla la vostra memòria. Cap Déu. No pegueu segles buscant explicacions estúpides, creant mites castrants. No hi ha més Déu que la ciència. Així ha estat sempre, i convé que ho sapigueu.

Últimes notícies

L’any en què la gestió de la dana va arrossegar a Carlos Mazón

2025 ha sigut l'any en què Carlos Mazón va deixar la Presidència de la Generalitat després de la gestió de la dana d'octubre de 2024. La pressió social, l'avanç judicial i un funeral d'Estat van marcar la seua eixida.

L’any en què la gestió de la dana va arrossegar a Carlos Mazón

2025 ha sigut l'any en què la gestió de la dana del 29 d'octubre de 2024 va acabar per forçar la dimissió de Carlos Mazón. La pressió social i l'avanç judicial van consolidar el seu desgast polític.

La Comunitat encara l’últim cap de setmana prenadalenc amb pluges possibles i boires

La mitat sud comença el dia amb ruixats, localment forts en el sud de València i nord d'Alacant, i bancs de boira a l'interior. El divendres continuarà nuvolós amb pluges disperses i vents del nord en el litoral.

La Diputació de València inaugura en el MuVIM l’exposició de Luis Vidal Corella

La Diputació de València ha inaugurat en el MuVIM una gran mostra dedicada a Luis Vidal Corella amb 200 imatges, 80 inèdites, sobre guerra i postguerra. L'exposició s'estructura en tres seccions i incorpora objectes originals, i podrà visitar-se fins al 29 de març de 2026.

El Racing tomba al Vila-real i es fica en octaus (2-1)

El Racing de Santander va véncer 2-1 al Vila-real en El Sardiner amb un doblet d'Arana i va segellar el seu passe a octaus de la Copa del Rei. Ayoze va retallar al final sense premi.

Emergències entrega a la jutgessa el primer esborrany del Es-Alert del dia de la DANA

La Subdirecció d'Emergències va remetre al jutjat l'esborrany del Es-Alert del 29 d'octubre de 2024, amb fitxa tècnica i mapa. L'avís final es va difondre a les 20.11 després del debat en el Cecopi.

1-0: la Cultural torna a octaus cinc anys després després d’eliminar al Llevant

La Cultural i Esportiva Lleonesa va superar al Llevant per 1-0 i tornarà als octaus de final cinc anys després. Un gol de Rafa Tresaco i la falta d'encert granota van decidir.

De Mònaco a Granada: la Volta 2026 combina alta muntanya i una crono llarga

La ronda es disputarà del 22 d'agost al 13 de setembre, amb eixida a Mònaco i arribada a Granada. Hi haurà set finals enlaire i una crono de 32 km.