20.4 C
València
Divendres, 31 octubre, 2025

Carta a un futur incert

Estimats, no sé pas si llegireu aquesta carta, però deixeu-me que us explique una història, que podria canviar el vostre futur, fent-vos avança segles, molts segles, només evitant creure en un grapat de bajanades, com en les que hem cregut nosaltres, els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats per, literalment, mil·lennis.

Voreu, la mitologia judeocristiana explica a Gènesi 6-9, que un Déu venjatiu va enviar un gran diluvi per destruir la humanitat a causa de la seua maldat. Noé, un home just, fou escollit personalment per Déu (tot i que es manifestà com una veu, un poc els hi passa als esquizofrènics) per construir una arca i salvar la seua família i representants de cada espècie animal. La riuada va cobrir tota la terra, però després de quaranta dies i quaranta nits de pluja, les aigües van recular i Noé i els seus descobriren terra ferma al mont Ararat. I tot va tornar a començar.

La mitologia grega ens parlà del mite de Ducalió i Pirra. Zeus, Déu del cel i del tro, i el més important dels déus de l’Olimp, enfadat amb la corrupció dels humans, decidí enviar un diluvi per destruir-los. Prometeu ordenà el seu fill Deucalió i la seua esposa Pirra, que construïren una barca per salvar-se. Quan les aigües van recular, Deucalió i Pirra repoblaren la terra llançant pedres darrere seu, que es convertiren en humans.

La mitologia hindú, al seu torn, planteja el mite de Manu. Al “Matsya Purana”, el déu Vixnu, en forma de peix (Matsya), avisa Manu, el primer home, d’un gran diluvi que destruiria el món. Manu construí una barca i, guiat pel peix, sobrevisqué a la riuada amb les llavors de la vida (plantes, animals i savis).

La mitologia mesopotàmica fa referència a l'”Epopeia de Gilgamesh”, el déu Enlil envià un diluvi per destruir la humanitat. Ea (Enki) avisà Utnapishtim, i li encomanà construir una barca per salvar la seua família, animals i artesans.

Esperen que encara no he acabat. Els astques, també tenien la seua versió mitològica. Es tracta del mite dels Nàhuati, que explica que el món hauria passat per diverses destruccions i recreacions. Una d’aquestes destruccions va ser causada per un diluvi enviat pels déus. Una parella, Tata i Nene, fou advertida pel Déu Tezcatlipoca i es refugià en una canoa feta d’un tronc d’arbre. Quan les aigües recularen, repoblaren la terra. Una feina agradosa, puc intuir.

Una més i ja ho deixe. A la mitologia xinesa, el déu de l’aigua Gonggong provocà una gran inundació en lluitar contra el Déu del foc Zhurong i colpejar el pilar que, segons creien, sosté el cel. La deessa Nuwa reparà el cel amb pedres de colors i controlà les aigües per salvar la humanitat.

Com podem veure, les històries de diluvis són comunes en moltes cultures perquè les riuades i inundacions eren fenòmens naturals devastadors que marcaven les societats antigues, especialment aquelles que vivien prop de grans rius (com el Nil, el Tigris, l’Eufrates o el Ganges). Durant segles, l’insuficient coneixement científic, va generar explicacions mítiques d’orígens d’un món nou, nascut sobre les despulles inundades d’un món anterior, de cultures i societats desaparegudes per la força de la natura. I aquesta força, torna i tornarà.

El canvi climàtic ho prediu. L’illa Nyangai, a Sierra Leone ja ha desaparegut, les Illes Cocos (Keeling) seran les següents, i el nivell continuarà pujant, i territoris de més en més extensos aniran submergint-se. Vosaltres, descendents dels descendents dels meus descendents, ja no els haureu conegut.

Sapigueu, però, que aquest fenomen imparable, no és la venjança maliciosa d’un Déu emprenyat i avorrit, sinó el resultat de l’activitat humana, que ha accelerat irremeiablement els canvis climàtics als quals està sotmés el planeta. És el resultat d’una humanitat més ambiciosa que reflexiva, i quan ens vam adonar del drama, i vam intentar desaccelerar el canvi, aparegueren els culpables finals. Els negacionistes. Els d’anar per cas, com el PP i VOX, i els grans culpables, un capitalisme voraç, amb dirigents als EUA, a Rússia, a la Xina, i també a Europa, ceguerosos amb omplir el sac, i disposats a negar-nos el futur.

Estimats, ha estat la humanitat qui ha provocat el darrer diluvi, la darrera inundació de la que parla la vostra memòria. Cap Déu. No pegueu segles buscant explicacions estúpides, creant mites castrants. No hi ha més Déu que la ciència. Així ha estat sempre, i convé que ho sapigueu.

Últimes notícies

Ecologistes demanen escoltar la ciència i al poble per a no repetir negligències del 29-O

Activistes han penjat una pancarta des del Pont de la Solidaritat amb el lema 'Escolteu el poble, escolteu la ciència'. Han denunciat inacció i negacionismo en l'aniversari de la DANA que va deixar 229 víctimes a València.

Dons de Ciència homenatja a Rosa Menéndez amb un mural a Moncofa

El projecte Dons de Ciència de la UPV va inaugurar en el CEIP Avel·lí Corma de Moncofa un mural dedicat a Rosa Menéndez, primera dona que va presidir el CSIC. L'acció busca visibilitzar a les científiques i incentivar vocacions des de l'escola mitjançant art i treball a l'aula.

Catalá coneix en la Hispanic Society les obres de Sorolla que s’exhibiran a València

María José Catalá ha visitat a Nova York la Hispanic Society per a conéixer les peces de Sorolla que s'exhibiran a València. El projecte preveu més de 200 obres i la primera seu internacional de la institució.

Chloe Chambers lidera el test femení de Fórmula E; Nerea Martí i Marta García brillen a Cheste

El Circuit Ricardo Tormo ha acollit el test femení de Fórmula E amb Chloe Chambers al capdavant amb 1.22:767 i Abbi Pulling a 64 mil·lèsimes. Les valencianes Nerea Martí (Andretti) i Marta García (Lola Yamaha) han destacat davant el seu públic.

El València tractarà de repetir la machada al Bernabéu i tancar la seua crisi davant el líder

El València visita al Reial Madrid amb la missió de repetir el seu triomf del curs passat i frenar una ratxa de cinc jornades sense guanyar. El líder arriba amb avantatge en Lliga i amb el focus en la gestió de Vinícius.

Nous vídeos mostren que Pradas va ser alertada de possibles barrancadas durant la DANA

Tres nous vídeos del centre d'Emergències revelen que Salomé Pradas va ser informada d'avingudes en barrancs com el del Pedrís, amb risc per a Quart i Aldaia. Les imatges, prèvies al Cecopi, s'incorporen a la causa per a aclarir decisions i desplegaments.

El president de l’Audiència de València defén que la crítica a la jutgessa de la dana és lícita, no la pressió

El president de l'Audiència de València ha defés que les crítiques a la jutgessa que instruïx la causa de la dana són legítimes, però ha rebutjat la pressió per a influir en la seua actuació. Ha explicat que els 23 recursos d'apel·lació s'han resolt pel ple de la Secció Segona per a garantir qualitat i coherència.

La Generalitat sosté que els nous vídeos proven que Pradas va estar sempre atenta

La Generalitat defén que tres nous vídeos recolzen que Salomé Pradas va seguir de prop la DANA. Detalla una seqüència d'avisos sobre el barranc de Poio.