Podemos ha condicionat el seu suport a la Llei de Mobilitat Sostenible a la paralització immediata dels projectes d’ampliació del port de València i de l’aeroport del Prat. La formació ho presenta com un gest polític concret que acredite la coherència de l’Executiu entre el seu discurs climàtic i les seues decisions d’inversió.
L’argument de Podemos i d’Aliança Verda és que les dos ampliacions són projectes emblemàtics que concentren una forta oposició social en els seus territoris. La seua cancel·lació seria, al seu juí, la mostra d’una voluntat real de canviar les polítiques climàtiques. Juantxo López Uralde, coordinador federal d’Aliança Verda, va subratllar que la mobilitat està sent el factor que impulsa el repunt de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a Espanya després de diversos anys de descens.
El Govern ha decidit reactivar en el Congrés la tramitació del projecte de Llei de Mobilitat Sostenible malgrat no disposar encara dels vots necessaris per a la seua aprovació. Del vistiplau parlamentari depenen 10.000 milions d’euros de fons europeus, de manera que el calendari es convertix en un element determinant per a no comprometre la seua arribada.
La norma és considerada una de les peces centrals de la legislatura per a modernitzar la mobilitat i combatre el canvi climàtic. El seu recorregut va quedar encallat abans de l’estiu, quan es va desconvocar per sorpresa la comissió que havia d’aprovar-la, obrint una fase d’incertesa sobre els seus terminis i deixant en suspens un paquet de canvis orientats a millorar l’eficiència del sistema i reduir emissions.
Una exigència amb cost polític
La condició de Podemos situa al Govern davant un dilema: acceptar la paralització de les ampliacions del Prat i del port de València, amb el consegüent impacte en calendaris, contractacions i interessos empresarials, o mantindre eixos projectes i arriscar els suports necessaris per a tirar avant la llei.
El pols reflectix les tensions del bloc que sosté a l’Executiu. Mesos arrere, Podemos va donar per morta la legislatura i va anunciar que no negociaria amb l’anomenat govern de la guerra, en al·lusió al compromís d’elevar el gasto militar al 5% del PIB en el marc de l’OTAN. Aquella posició va deixar al Govern sense suport suficient per a avançar en la tramitació.
Sense un acord, l’aprovació de la llei seguirà en l’aire, amb el risc de retardar la posada en marxa de mesures destinades a modernitzar el sistema de mobilitat i a rebaixar les emissions, a més dels recursos europeus vinculats a la seua aprovació. Si l’Executiu atén l’exigència, Podemos interpreta que s’alinearan objectius climàtics i decisions d’inversió; si no, el projecte normatiu podria tornar a quedar bloquejat.
