Una jutgessa de Paterna pren declaració a la neta d’un regidor afusellat en 1939

Una jutgessa de Paterna ha pres declaració este dilluns a Carolina Martínez, neta del regidor socialista José Manuel Murcia Martínez, en la causa oberta per la seua denúncia per assassinat i desaparició forçada de l’avi, afusellat al novembre de 1939. La diligència, practicada en el Jutjat d’Instrucció número 5, se centra en reconstruir els fets i a delimitar possibles responsabilitats, un pas que manté visca la via penal mentres s’explora també la reparació prevista per la Llei de Memòria Democràtica.

Durant l’interrogatori, la magistrada i la fiscal van recaptar records i testimoniatges familiars sobre la detenció, desaparició i posterior afusellament de l’edil, que va ser regidor d’Agricultura a Ayora, militant socialista i de la UGT. Tenia 47 anys quan va ser executat el 6 de novembre de 1939 en la paredassa de Paterna. Les seues restes van quedar en una fossa comuna del cementeri de la localitat fins a la seua exhumació en 2018, un procés que va permetre, tres anys després, la seua identificació mitjançant ADN després d’exhumar les restes d’una filla per a la comparació genètica.

Una querella per a conéixer la veritat

La querella, presentada per Martínez al maig de 2024, perseguix, segons arreplega l’escrit, ‘conéixer la veritat del succeït, determinar els responsables directes i indirectes i, si és el cas, processar-los’. Amb este moviment judicial, la família pretén que la investigació aporte un relat documentat dels fets i que es depuren eventuals responsabilitats individuals si n’hi haguera. L’obertura de diligències implica, a més, la possibilitat d’incorporar proves, com a testimoniatges o documents, que reforcen la cronologia i el context de la repressió patida.

El recorregut penal, no obstant això, s’enfronta a obstacles evidents pel temps transcorregut. La fiscal delegada de Memòria Democràtica i Drets Humans en la Fiscalia Provincial de València, Susana Gisbert, ha assenyalat que, en causes d’esta naturalesa, és molt difícil, pràcticament impossible, trobar a un responsable que seguisca amb vida i que la investigació pot resultar poc pràctica des del punt de vista processal, una circumstància que condiciona les expectatives d’un eventual enjudiciament.

Reparació moral a l’empara de la llei

Gisbert advertix, a més, que ‘Tampoc és el procés adequat per a establir una condemna a un règim, però la Llei de Memòria Democràtica contempla que els familiars de represaliats puguen obtindre reparació a pesar que el procediment penal siga finalment sobresegut bé per prescripció o per la Llei d’Amnistia; encara que no existixen massa precedents d’això’. En eixe marc, la via judicial pot concloure amb un acte o resolució motivada que, sense juí previ, qualifique els fets com a assassinat o execució injusta, reconeixent oficialment el mal.

En el cas de la família, que ja ha recuperat i identificat les restes del regidor, eixa resolució operaria com una ‘reparació moral’, que ‘és el que busquen la majoria de familiars’. L’aspiració és un reconeixement públic i jurídic de l’ocorregut i una reparació simbòlica que tancament un cicle obert des de 1939.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Desmantellades tres clíniques estètiques il·legals que aplicaven bòtox low cost en vivendes

La Guàrdia Civil ha desmantellat tres clíniques estètiques clandestines en domicilis de Tarragona, València i Alacant que aplicaven bòtox sense control sanitari per 150 euros, molt per davall del preu habitual del mercat.

Hisenda retrau a la Generalitat que rebutge 3.669 milions més per a la Comunitat Valenciana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, defén en el Congrés la proposta de nou model de finançament, que aporta 3.669 milions més a la Comunitat Valenciana, i qüestiona que la Generalitat la rebutge mentres Compromís denuncia l'infrafinançament històric.

El tècnic que va adjudicar una vivenda pública a Alacant a la seua parella admet l’error davant el seu superior

El tècnic de Vivenda que va gestionar en exclusiva els expedients de la promoció pública Els Naus a la Platja de Sant Joan va reconéixer al seu superior que es va equivocar en adjudicar una de les vivendes a la seua parella. La seua actuació ha destapat un suposat colador en la normativa i ha deslligat una crisi política a Alacant.

Vox veu qüestionables les formes del seu diputat en el Congrés però descarta sancionar-li

Vox reconeix que l'actitud del seu diputat José María Sánchez en el Congrés va ser qüestionable, però descarta sancions o queixes formals i responsabilitza als insults que denuncia des d'altres escons.

La meteoròloga d’À Punt defén que amb millors avisos s’haurien salvat vides en la dana

La meteoròloga d'À Punt Victoria Roselló sosté davant la jutgessa que, amb avisos clars i a temps a la població, es podrien haver salvat vides en la dana i critica la tardana activació del Cecopi.

Catalá es declara ansiosa perquè la Fiscalia Anticorrupció demane tota la documentació a l’Ajuntament

María José Catalá assegura que la Fiscalia Anticorrupció encara no ha sol·licitat documentació sobre la recol·locació de personal i es mostra disposada a col·laborar activament per a dissipar qualsevol dubte.

Feijóo acusa el Govern d’ocultar les xifres d’immigrants que es beneficiaran de la regularització

Alberto Núñez Feijóo critica que el Govern no concrete en el Congrés quants immigrants s'acolliran a la regularització extraordinària, mentres la ministra Elma Saiz parla d'unes 500.000 persones com a estimació no oficial.

La Comunitat Valenciana atén 590 menors migrants no acompanyats i alerta d’un possible col·lapse

La Comunitat Valenciana atén 590 menors migrants no acompanyats i el president de la Generalitat advertix que l'arribada prevista d'altres 1.900 supera la capacitat del sistema d'acolliment autonòmic. A més, critica el nou decret de regularització del Govern central, al qual acusa de posar en risc els servicis públics i de respondre a interessos electorals.