El ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha defés en el Congrés la proposta de nou model de finançament autonòmic i ha considerat incomprensible que la Generalitat la rebutge de pla malgrat que suposa per a la Comunitat Valenciana 3.669 milions d’euros addicionals, una xifra que duplica els 1.782 milions reclamats pel president autonòmic.
Espanya ha respost així a una pregunta del diputat de Compromís Alberto Ibáñez, que li ha instat a concretar com i quan pensa l’Executiu resoldre l’infrafinançament històric del País Valencià. El titular d’Hisenda ha emmarcat el moment actual en una fase decisiva per a tancar un acord entre el Govern central i les comunitats, subratllant que la reforma es planteja com una oportunitat per a reforçar els servicis públics i reduir els desequilibris territorials.
Per al ministre, la prioritat ara és el diàleg entre administracions i la busca de consensos amplis. Ha insistit que l’objectiu del nou sistema és beneficiar al conjunt del país i a totes les autonomies, posant l’accent en el seu impacte directe sobre els ciutadans, que són els qui suporten les conseqüències de l’infrafinançament en forma de menys recursos per a sanitat, educació o servicis socials.
El paper de Compromís i les crítiques a la Generalitat
En la seua intervenció, Ibáñez ha donat la benvinguda al nou ministre i ha expressat la seua satisfacció personal pel seu nomenament, però ha advertit que, al seu juí, a la societat valenciana se li ha esgotat la paciència davant una situació que considera insostenible. Ha recalcat que els valencians no pretenen situar-se per damunt d’altres territoris, però sí que deixar d’estar a la cua, ja que, segons ha denunciat, aporten com si foren una comunitat rica mentres mantenen nivells de finançament propis d’una autonomia pobra.
El diputat ha descrit esta situació com una estafa, insistint que no respon a una solidaritat equilibrada sinó a un repartiment injust de recursos que, al seu entendre, s’arrossega des de fa anys. Sobre esta base, ha tornat a parlar d’una injustícia històrica que castiga la Comunitat Valenciana i limita la seua capacitat per a atendre les necessitats bàsiques de la població i escometre inversions.
Malgrat estes crítiques estructurals, Ibáñez ha reconegut el valor de la proposta ferma de finançament plantejat pel Govern central, en considerar que gira la situació actual amb un increment de 3.369 milions d’euros per a la Comunitat. No obstant això, ha lamentat que esta oferta haja sigut rebutjada per l’Executiu autonòmic, al qual ha qualificat de covard i ha acusat d’estar condicionat pels càlculs electorals del líder de l’oposició estatal i per l’actitud del president valencià.
En la seua rèplica, Espanya ha reivindicat que el Govern ha garantit una liquiditat sense precedents a les comunitats autònomes en comparació amb l’etapa anterior, amb 300.000 milions d’euros addicionals, dels quals 30.000 han tingut com a destí la Comunitat Valenciana. Ha emmarcat estes xifres en una estratègia de suport continuat a les finances regionals perquè puguen afrontar amb major marge els reptes derivats de la crisi financera i del seu deute acumulat.
El ministre ha recordat també que l’Executiu ha impulsat un projecte de llei per a condonar part del deute generat durant la crisi financera, fins a un total de 83.000 milions d’euros, dels quals 12.000 correspondrien a la Comunitat Valenciana. Esta mesura, ha explicat, se suma a la negociació del nou model de finançament, que mobilitza 21.000 milions addicionals per al conjunt de les autonomies.
Segons Espanya, la proposta de reforma inclou per a la Comunitat Valenciana un reforç específic de 3.669 milions d’euros i es fonamenta en criteris que busquen major transparència i solidaritat en el repartiment. El ministre ha recalcat que el model està dissenyat perquè cap comunitat perda recursos respecte a la situació actual, amb la intenció de facilitar un acord polític ampli i reduir les resistències territorials.
Amb este paquet de mesures, el Govern central sosté que oferix a la Comunitat Valenciana una combinació de més finançament estructural, alleujament de deute i liquiditat reforçada. El xoc polític es concentra ara en la negativa de la Generalitat a acceptar la proposta en els termes plantejats, mentres Compromís reclama que es tanque de manera definitiva l’etapa d’infrafinançament que, segons el seu diagnòstic, ha llastrat durant anys els comptes i els servicis públics valencians.
