Antonio Tejero, extinent coronel de la Guàrdia Civil i rostre més visible del 23F, ha mort este dimecres a Alzira (València) als 93 anys, segons ha confirmat el despatx que representa a la seua família. La notícia tanca mesos d’especulacions prèvies i torna a situar el seu nom en el centre de l’actualitat pel seu paper en la temptativa de colp d’Estat del 23 de febrer de 1981.
La mort s’ha produït a les 18.45 hores en el domicili on residia amb una de les seues filles. Segons la seua advocada, el decés ha sigut tranquil i acompanyat: ‘La seua defunció es va produir de manera serena, en pau, envoltat de tota la seua família i després d’haver rebut els sants sagraments‘. La família ha demanat respecte i discreció en estos moments.
Coincidència temporal amb el 45 aniversari del 23F
La defunció s’ha conegut l’endemà passat del 45 aniversari del 23F i el mateix dia en què el Govern ha desclassificat documents relacionats amb aquell intent de colp. Esta coincidència temporal ha redoblat l’interés informatiu i ha reobert el focus sobre una data que va marcar a una generació, amb Tejero com el seu principal referent públic.
No és la primera vegada que el seu estat ha generat titulars. El 23 d’octubre de 2025 va circular el rumor de la seua mort, que alguns mitjans van arribar a publicar, i que la família va desmentir. Hui un dels seus fills ha anunciat el decés mitjançant un comunicat en el qual ha emfatitzat l’acompanyament familiar i els ritus religiosos: ‘Vull comunicar-vos amb profund dolor que hui, 25 de Febrer del 2026, el meu pare: Antonio Tejero Molina ha mort en companyia de tots els seus fills. Havent rebut els últims sagraments i la Benedicció de La seua Santedat León XIV. Done infinites Gràcies a Déu per la seua vida entregada i generosa envers Déu, Espanya i la seua família. Pregue una oració pel seu etern descans. Gràcies’.
Trajectòria i condemna
Nascut a Alhaurín el Grande (Màlaga) el 30 d’abril de 1932, va ingressar en la Guàrdia Civil en 1951. El 23 de febrer de 1981 va ser la cara visible de l’intent de colp en irrompre en el Congrés dels Diputats pistola en mà i retindre durant hores, per les armes, al Govern i als parlamentaris reunits en un ple d’investidura.
En el juí celebrat en 1982 va ser expulsat de la Guàrdia Civil i condemnat a 30 anys de reclusió per rebel·lió militar. En 1996 va obtindre la llibertat condicional. Va ser l’últim dels condemnats pel 23F a eixir de la presó, després de quinze anys i nou mesos de compliment, la major part al castell de Figueres (Girona), on era l’únic reclús.
La família ha expressat el seu agraïment per les mostres d’afecte i ha sol·licitat preservar la seua intimitat. En paraules del comunicat: ‘Tota la família en el convenciment absolut que ‘la mort no és el final’, agraïx per endavant totes les mostres de carinyo i suport rebudes en estos moments tan difícils i prega el màxim respecte a la seua privacitat‘.
