L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha conclòs que València és la forma correcta, adequada i històricament justificada i que constituïx l’única denominació vàlida del topònim de la ciutat. La institució ha afegit que, únicament si l’Ajuntament insistix en una fórmula bilingüe, la solució admissible seria València / València, descartant la variant Valéncia.
El pronunciament ha arribat en un informe sol·licitat per la direcció general d’Administració Local, que tramita l’expedient incoat per l’Ajuntament per a canviar el topònim a la forma bilingüe Valéncia (amb titlla tancada) / València. L’AVL ha detallat que la seua resposta es recolza en criteris lingüístics i documentals i que el seu criteri és mantindre València com a forma única.
Informe i votació
L’informe, aprovat pel ple de l’AVL amb 16 vots a favor, 2 en contra i 2 abstencions, ha reafirmat que la denominació correcta i adequada des del punt de vista històric i lingüístic és la forma tradicional València. Al mateix temps, ha precisat que, si el consistori decidix elevar per a aprovació oficial una forma doble en contra del criteri acadèmic, l’única solució bilingüe concorde seria València / València. Amb això, l’AVL ha delimitat el marge per a una eventual cooficialitat i ha descartat expressament la grafia Valéncia.
La institució ha assenyalat, a més, que l’estudi tècnic municipal de suport al canvi no ha aportat novetats rellevants ni fonaments suficients que justifiquen una modificació de tal magnitud. Segons l’AVL, esta carència afecta tant a la pretensió d’introduir la variant en castellà com a la denominació bilingüe proposta. De manera implícita, ha advertit que un gir d’este tipus impactaria en la coherència del marc normatiu i en els usos institucionals ja consolidats.
Criteris lingüístics i tradició escrita
L’informe, elaborat per la Secció d’Onomàstica i aprovat pel ple, ha integrat criteris etimològics, fonètics, documentals i normatius, sense establir jerarquies rígides entre ells. Este enfocament ha permés ponderar el conjunt d’evidències per a fixar el nom oficial conformement al sistema propi de la llengua.
En el pla etimològic, l’AVL ha recordat que l’origen del topònim és clar: prové de la forma llatina VALĔNTĬA, que remet a ‘força’ o ‘fortalesa’. L’anàlisi, ha subratllat, no es pot realitzar de manera aïllada, sinó considerant l’evolució i la forma actual de les paraules amb el mateix sufix, la qual cosa encaixa amb la solució València dins del patró gràfic consolidat.
Quant a la fonètica, la institució ha indicat que la distribució real del timbre vocàlic desmunta l’argument d’una evolució distinta segons els dos grans dialectes de la llengua. D’ací ve que València s’haja consolidat com a forma tradicional en la normativa i en l’ús literari, administratiu i legal. En coherència amb això, l’AVL ha apuntat que un canvi introduiria dissonàncies en el sistema i generaria incertesa en documents i registres oficials.
Per raons de coherència ortogràfica, etimològiques i de tradició escrita, l’AVL ha defés la grafia amb accent greu, encara que la pronunciació habitual en valencià siga amb e tancada. Este criteri ha explicitat que l’ortografia no es regix només per la fonètica immediata, sinó també per l’estabilitat del sistema i per la continuïtat de la tradició textual.
En el terreny documental, l’AVL ha remarcat que València és un nom extraordinàriament testificat en fonts llatines, gregues, àrabs, medievals i modernes. Per contra, la forma Valéncia és inexistent en els usos oficials i a penes apareix de manera esporàdica en alguns testimoniatges concrets, la qual cosa limita la seua validesa com a estàndard i la deixa sense suport normatiu.
La forma València, ha afegit, és la generalment utilitzada des dels estudis de Sanchis Guarner i les Normes de Castelló (1932), així com l’establida en la legislació autonòmica i estatal posterior —Estatut d’Autonomia i Llei 25/1999—. També és l’empleada institucionalment per l’Ajuntament, les universitats, la Diputació i en les obres normatives de la pròpia AVL. Esta continuïtat ha reforçat l’estabilitat del topònim en l’administració i en la vida pública.
Amb estes consideracions, l’AVL ha deixat el següent escenari: València es manté com a forma única correcta, i, si l’Ajuntament persistix en una denominació doble, l’única opció admissible seria València / València. L’informe ha fixat així les bases per a qualsevol decisió administrativa posterior sobre el nom oficial de la ciutat.
