La renúncia de la Corunya impulsa al Nou Mestalla com a seu del Mundial 2030

L’Ajuntament de la Corunya ha renunciat a ser seu del Mundial 2030, una decisió que reordena el mapa d’estadis i torna a situar al Nou Mestalla entre les opcions. El recinte valencianista, encara en construcció, va quedar fora en la primera selecció per la incertesa sobre la seua execució, però la nova vacant —després de l’eixida prèvia del Roserar— obri marge per a reactivar la seua candidatura. També Balaídos ha mostrat interés, en un procés que es manté condicionat pels requisits de la FIFA i de l’organització a Espanya.

La Federació Espanyola de Futbol va anunciar el 19 de juliol de 2024 les seus d’Anoeta (Sant Sebastià), Camp Nou (Barcelona), Gran Canària (Las Palmas), La Cartoixa (Sevilla), El Roserar (Màlaga), Metropolità (Madrid), Nova Romareda (Saragossa), RCDE Stadium (Cornellà-El Prat), Riazor (la Corunya), San Mamés (Bilbao) i Santiago Bernabéu (Madrid). Posteriorment, va renunciar El Roserar i ara Riazor, la qual cosa pot obrir la porta al Nou Mestalla (València) i a Balaídos (Vigo). El Mundial 2030 va ser atorgat a la candidatura conjunta d’Espanya, Portugal i el Marroc, amb tres partits previs a Asunción, Montevideo i Buenos Aires.

Riazor es baixa del Mundial i mira a llarg termini

L’Ajuntament de la Corunya ha anunciat que renúncia per a prioritzar una reforma integral de Riazor en acord amb l’Esportiu i la Diputació. L’alcaldessa, Inés Rey, ha defés que ‘tenim un projecte pensat per a dècades dissenyat a mesura de la Corunya i els de la Corunya’ i que la ciutat, ‘amb ambició’, presa les seues decisions ‘pensant en el llarg termini’. El pla abasta l’estadi, el Palau dels Esports i les instal·lacions annexes per al club, la seua afició i el conjunt de la ciutat.

Rei ha subratllat que l’objectiu era ‘ser seu del Mundial, però no a qualsevol preu‘. Per això ha aconseguit un acord amb l’accionista majoritari del club, Abanca, per a emprendre ‘conjuntament la modernització de tota la ciutat esportiva de Riazor’. En comunicar la decisió, ha renunciat ‘a continuar amb la candidatura del Mundial’ per a concentrar esforços ‘en un projecte propi’ que vaja més enllà de ‘un esdeveniment important durant uns dies’ i prioritze ‘un projecte pensat per a dècades dissenyat a mesura de la Corunya i els de la Corunya’.

En eixa línia, el president de la Diputació, Valentín González Formoso, ha definit l’estadi com ‘un continent d’il·lusions’ i ha remarcat l’aposta de les administracions per millorar la instal·lació al costat del club. El president de l’Esportiu i de Abanca, Juan Carlos Escotet, ha qualificat el pacte com a ‘acord de col·laboració que definix el futur de la relació entre el Real Club Esportiu i l’Ajuntament de la Corunya’, amb un ‘marc de seguretat jurídica i planificació’ per a treballar amb ‘eficiència, coordinació i visió de futur’.

En una compareixença posterior, l’alcaldessa ha admés que ‘la renúncia va ser dura, però governar és prendre decisions‘. ‘No és fàcil, però governar és prendre decisions i prendre-les pensant en el bé comú, en l’interés general. És una decisió assenyada i responsable. Amb un projecte il·lusionant per al futur i amb un impacte molt positiu’, ha argumentat.

Segons ha explicat, el que va ocórrer és que la FIFA va plantejar ‘una sèrie d’exigències’, més enllà d’ampliar l’aforament de 32.500 a 48.000 butaques. Entre elles ha citat les zones VIP i la redistribució d’espais, que ‘van fer inviable’ continuar ‘sobretot pensant en el club’. Després de ponderar l’impacte, l’Ajuntament ha optat per no seguir avant amb una candidatura que ‘haguera hipotecat a la ciutat’ i centrar-se en l’acord aconseguit.

Per a executar el pla es constituirà una comissió de coordinació amb el club que concrete els detalls d’una reforma ambiciosa de l’estadi i el seu entorn. Escotet ha descrit Riazor com ‘un espai d’identitat col·lectiva‘ la transformació de la qual ‘pretén evolucionar l’estadi i el seu entorn’ per a integrar-lo en la vida diària de la ciutat i ‘genere valor els 365 dies de l’any’ amb activitat esportiva, social i cultural, com ‘un motor de dinamització’ que ‘projecte el nom de la Corunya amb rigor i professionalitat’.

Oportunitat per al Nou Mestalla

L’eixida de Riazor, sumada a la del Roserar, ha deixat dos vacants espanyoles que reobrin l’escenari per a València. El Nou Mestalla va quedar fora en la primera elecció per la incertesa que llavors envoltava el projecte, però el club i la ciutat han mostrat la seua intenció de ser seu. També Balaídos figura entre les opcions. L’eventual incorporació de noves seus dependrà del fet que acrediten terminis, aforaments i estàndards que exigix la FIFA, de manera que, si València buida dubtes sobre la viabilitat del recinte en construcció, la seua candidatura guanya sencers.

Riazor, inaugurat en 1944, va ser seu del Mundial 1982 i només va viure una gran ampliació en 1998 amb les graderies dels fons. La decisió de prioritzar la seua modernització introduïx un calendari propi, deslligat del Mundial, i encarrila una inversió de llarg recorregut amb la qual l’Ajuntament busca respostes estables a necessitats presents i futures.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Martínez-Almeida afirma que només hi ha un partit que pot guanyar eleccions

L'alcalde de Madrid ha interpretat el resultat a Castella i Lleó com a prova que el PP és l'única alternativa capaç d'aglutinar majories socials. Ha demanat recuperar la centralitat i la convivència.

Catalá apel·la al respecte a la Justícia després del rebuig del TSJCV a investigar a Mazón

L'alcaldessa María José Catalá ha reiterat la seua respecte als procediments judicials després que el TSJCV descartara investigar a Carlos Mazón per la gestió de la DANA. José Luis Martínez Almeida ha evitat valorar la decisió i ha demanat deixar treballar als tribunals.

Pérez Llorca subratlla que la unanimitat del TSJCV sobre Mazón deixa les coses molt clares

El president ha valorat la decisió del TSJCV de no investigar a Carlos Mazón per la gestió de la dana. Ha subratllat la unanimitat i la rapidesa de la fallada.

La jutgessa de Catarroja prorroga sis mesos la instrucció penal de la DANA

La jutgessa ha acordat prorrogar sis mesos, des del 30 d'abril, la investigació per la DANA de 2024 per diligències pendents i la seua complexitat. El jutjat encara espera recuperar els missatges de WhatsApp de l'excap de gabinet de l'expresident Carlos Mazón

Compromís afirma que han actuat amb contundència des del primer indici després de la detenció d’un edil d’Altea

La coalició va suspendre cautelarment de les seues delegacions i de militància al regidor d'Altea Rafael Ramón Mompó i va activar el seu protocol contra violències masclistes.

El València ja encadena més derrotes fora de casa que el curs passat

La derrota en el Carlos Tartiere deixa al València amb nou caigudes a domicili, més que la passada Lliga. Amb cinc eixides per davant, busca esquivar la seua pitjor marca.

El TSJCV inadmet i arxiva la querella contra la jutgessa de Catarroja i el seu marit

L'alt tribunal valencià ha rebutjat la querella al no apreciar un principi de prova dels delictes denunciats. També qüestiona uns àudios aportats.

El TSJCV arxiva i inadmet la querella contra la jutgessa de Catarroja i el seu marit

La Sala civil i Penal del TSJCV ha inadmés a tràmit i arxivat la querella presentada contra la jutgessa de Catarroja i el seu marit. El tribunal no aprecia indicis de delicte i considera qüestionables els àudios aportats.