La Comunitat Valenciana impulsa el seu sector aeroespacial amb un pla estratègic fins a 2030

El sector aeroespacial valencià ha fet un pas avant per a consolidar el seu creixement i guanyar pes a nivell internacional. Després d’anys d’expansió, amb un augment del 48% en el nombre d’empreses i una facturació anual de 735 milions d’euros, la Comunitat Valenciana prepara ara un pla estratègic que es prolongarà fins a 2030 i que busca reforçar el disseny, la fabricació i la comercialització de tecnologia aeroespacial.

Este Pla Estratègic del Sector Aeroespacial de la Comunitat Valenciana 2026-2030 s’ha presentat en l’Edifici Sesame de La Marina de València, en un acte en el qual han participat responsables del Govern autonòmic i representants empresarials. El full de ruta es concep com una ferramenta per a ordenar el creixement d’un ecosistema que ja genera ocupació qualificada i que aspira a situar-se com a referència al Mediterrani.

Ara com ara, el desenrotllament concret de les accions no compta amb inversió assignada ni amb un calendari tancat. La previsió és que estes mesures es vagen concretant en plans operatius específics, que fixaran terminis i pressupostos. Els primers documents podrien estar disponibles abans de l’estiu, la qual cosa permetrà començar a prioritzar projectes i orientar els recursos cap a les àrees amb major potencial.

Un pol mediterrani de referència

Segons el president de la Generalitat, el Pla Estratègic del Sector Aeroespacial està cridat a convertir a la Comunitat Valenciana en un pol mediterrani de referència en esta indústria. L’objectiu és generar més ocupació qualificada, atraure inversió i augmentar el pes del territori en la indústria aeroespacial europea, aprofitant el dinamisme de les empreses i el teixit científic i tecnològic ja existent.

D’acord amb esta visió, l’estratègia pretén reforçar el posicionament internacional de l’ecosistema valencià, enfortir les seues capacitats tecnològiques i industrials i assegurar que l’ocupació que es genere siga estable i de qualitat per a les pròximes generacions. La idea de fons és que el sector, considerat ja com una indústria emergent a la regió, mantinga la seua trajectòria de creixement i es consolide enfront d’altres pols més madurs.

El pla s’articula en tres grans eixos. El primer se centra en la innovació, amb el propòsit d’elevar el nivell tecnològic del sector i impulsar activitats d’alt valor afegit, des del desenrotllament de nous sistemes espacials fins a solucions de programari i servicis avançats. El segon eix posa el focus en la sostenibilitat, una qüestió clau en un context en el qual la descarbonització obliga a apostar per tecnologies netes, combustibles sostenibles, materials avançats i sistemes de propulsió de nova generació.

El tercer pilar del pla és la col·laboració públic-privada. La Comunitat Valenciana compta amb empreses capdavanteres, centres tecnològics, universitats de referència i una administració autonòmica que ha mostrat el seu suport a esta mena d’iniciatives. La coordinació entre estos actors es considera essencial per a aprofitar les capacitats existents, compartir riscos i accelerar el desenrotllament de projectes que, per la seua complexitat, requerixen d’aliances estables.

Empreses i infraestructures clau en l’ecosistema

En este context, el sector aeroespacial valencià es recolza en un conjunt de companyies amb un alt component tecnològic. Entre elles figuren PLD Space, especialitzada en microllançadors reutilitzables i propulsió líquida a petita escala; Comet Enginyeria, centrada en estructures desplegables i materials compostos; Abionica Solutions, dedicada a sistemes de control de vol i programari aeronàutic; Iceye, operador de satèl·lits; Arkadia, enfocada en propulsió espacial; i Emxys, que treballa en la fabricació de satèl·lits.

A este teixit empresarial se sumen infraestructures i laboratoris destacats, com els vinculats a l’Agència Espacial Europea i al Consorci Espacial valencià en les universitats públiques de València. També tenen un paper rellevant el centre d’incubació de startups de l’Aeroport de Castelló, l’Aeròdrom de Siete Aguas, la Universitat Politècnica i les universitats d’Alacant i Miguel Hernández d’Elx, que actuen com a vivers de talent i espais d’experimentació per a noves tecnologies.

Una de les fortaleses assenyalades és que la Comunitat Valenciana és l’única autonomia espanyola que compta amb una companyia privada que disposa d’accés directe a l’espai, l’empresa il·licitana PLD Space. La col·laboració entre la Generalitat i esta firma s’orienta a facilitar la formació de jóvens que vulguen desenrotllar la seua carrera professional en el sector aeroespacial, reforçant així el relleu generacional i l’especialització del capital humà. Accés directe a l’espai és un avantatge competitiu destacat.

Des de l’Executiu autonòmic se subratlla que la regió disposa d’infraestructures, capacitat tecnològica i voluntat política per a avançar en este àmbit. El nou pla es planteja com un full de ruta definit per a aconseguir un futur innovador, sostenible i amb oportunitats per a empreses i treballadors.

A partir d’ara s’elaboraran els plans operatius d’execució, on es detallaran els terminis i les partides pressupostàries amb les quals comptarà cada línia d’actuació. De moment no existix una estimació econòmica global, la qual cosa deixa marge per a adaptar la inversió en funció de la resposta del sector i de l’accés a possibles fonts de finançament. No hi ha estimació econòmica global de moment.

Algunes empreses, com a PLD Space, ja han mostrat la seua disposició a realitzar aportacions dins de les seues respectives especialitats. Esta implicació del teixit privat s’interpreta com un indicador de confiança en el potencial del pla i com un reforç a la idea que el creixement del sector haurà de construir-se sobre la cooperació entre administracions i companyies tecnològiques.

En relació amb el Perte Aeroespacial, la Generalitat i el clúster Espai Aero van presentar en el seu moment un projecte a l’Agència Espacial Espanyola que no va ser seleccionat. No obstant això, es manté l’opció de tornar a optar a fons europeus, la qual cosa podria proporcionar recursos addicionals per a accelerar alguns dels projectes contemplats en l’estratègia valenciana.

El sector aeroespacial valencià es troba en una fase de consolidació del seu ecosistema i encara no ha aconseguit el grau de maduresa de regions com Madrid, Andalusia o el País Basc. No obstant això, en l’última dècada ha registrat una evolució molt positiva, amb un increment del 47,5% en el nombre d’empreses entre 2012 i 2023, fins a aconseguir les 90 firmes actives, que generen 1.680 ocupacions directes.

La major part del negoci, un 71,5%, es concentra en les activitats de transport aeri de passatgers. A continuació se situen les activitats annexes al transport aeri i espacial, que suposen el 16,5%, i els servicis de manteniment, reparació i revisió (MRO), que representen l’11%. Esta distribució mostra que, al costat del transport, guanyen pes les labors de suport i els servicis tècnics, que són fonamentals per a sostindre un creixement estable i diversificat del sector.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.