La Policia Nacional ha desarticulat a la província d’Alacant una organització criminal dedicada a la compravenda fraudulenta de vehicles que hauria estafat tant a entitats financeres com a nombrosos particulars. El grup utilitzava empreses fictícies a nom de testaferros per a adquirir cotxes, sobretot en modalitat de lísing o amb diferents càrregues, i després els venia en el mercat nacional i en altres països europeus, ocultant als compradors la situació real dels vehicles.
Aquest operatiu desenrotllat en les localitats alacantines d’Elx i Aspe, els agents van detendre a quatre persones, dos hòmens i dos dones, entre elles el suposat capitost de la trama, que ha ingressat a la presó provisional. A tots ells se’ls atribuïxen presumptes delictes d’estafa, apropiació indeguda, falsedat documental i pertinença a grup criminal, la qual cosa reflectix el caràcter organitzat i continuat de l’activitat delictiva.
Colp policial a la xarxa de cotxes amb lísing i càrregues
Durant els registres, la Policia es va confiscar de 34 vehicles, varis d’alta gamma, localitzats en un aparcament d’Elx on l’organització havia llogat dos plantes completes. Este espai servia com a magatzem i centre d’operacions per a moure els cotxes amb rapidesa, ocultar-los temporalment i gestionar les vendes, la qual cosa dificultava la detecció de l’activitat fraudulenta.
A l’interior del maleter d’un d’estos vehicles es va trobar documentació relativa a més de 150 cotxes, així com informació sobre multitud de comptes bancaris, la qual cosa apunta a un volum d’operacions molt superior al dels vehicles físicament intervinguts. A més, les autoritats han ordenat la prohibició d’alienar o disposar de dotze immobles vinculats a l’entramat, amb la finalitat d’assegurar possibles responsabilitats econòmiques futures.
La investigació també va permetre localitzar cinc vehicles que ja havien sigut venuts a tercers a França i Països Baixos. Esta troballa confirma que la xarxa operava més enllà de les fronteres espanyoles i que utilitzava canals legals de compravenda per a donar aparença de normalitat a les transaccions, augmentant així la dificultat perquè les víctimes detectaren l’engany.
De moment s’han identificat més d’una vintena de víctimes i almenys quatre entitats financeres perjudicades, encara que els agents continuen amb les gestions per a localitzar a més afectats i no descarten noves detencions. Una de les financeres afectades ha estimat en 210.714 euros el perjuí econòmic ocasionat per una de les operacions fraudulentes, xifra que il·lustra l’impacte que podia aconseguir cada maniobra de l’organització.
En alguns casos, la xarxa va aconseguir adquirir vehicles per tot just 1.000 euros que després venia per 20.000, fent creure als propietaris originals que no podien comercialitzar-se i que només eren vàlids per a especejament. D’esta manera, els integrants del grup controlaven tota la cadena, des de l’adquisició a baix preu fins a la revenda a un import molt superior, i van arribar a obtindre un guany patrimonial net de 26.000 euros en alguna de les operacions ja investigades.
Tres modalitats principals d’estafa
L’organització, que ja havia sigut investigada en 2022, utilitzava tres mètodes principals per a dur a terme les estafes. El primer es basava en l’adquisició de vehicles en règim de lísing mitjançant societats inactives o merament instrumentals, sempre a nom de testaferros. Una vegada obtinguts els cotxes, els venien a l’estranger per a eludir la reserva de domini que figurava sobre ells, aprofitant que en altres països el control sobre estes càrregues resulta més complex.
El segon mètode consistia en la compra de vehicles amb càrregues a particulars en greus dificultats econòmiques. La xarxa s’aprofitava d’eixa situació per a tancar acords aparentment avantatjosos, però després no abonava el preu pactat i venia els cotxes sense autorització del titular, deixant al propietari sense el vehicle i encara amb els deutes associats.
La tercera modalitat d’estafa es dirigia a particulars interessats a comprar un cotxe. La banda oferia vehicles a través de plataformes legals de compravenda i, després de rebre una quantitat en concepte de reserva, no arribava a entregar l’automòbil. En alguns anuncis s’advertia que es tractava de vehicles només aptes per a exportació, una fórmula amb la qual l’organització intentava justificar preus per davall del mercat i limitar les reclamacions posteriors.
Segons fonts policials, els integrants de la xarxa utilitzaven com a testaferros a persones amb greus problemes econòmics i necessitats socials, a les quals donaven d’alta com a autònoms i al nom dels quals constituïen les empreses emprades en les operacions il·lícites. D’esta manera, els responsables reals quedaven en un segon pla i tractaven de desviar la responsabilitat penal i econòmica cap a estos intermediaris.
L’entramat unflava de forma deliberada el capital social de les societats fictícies per a obtindre amb major facilitat crèdit quasi il·limitat de les entitats financeres. Els vehicles adquirits de manera fraudulenta s’oferien en venda a preus molt inferiors als habituals, aprofitant plataformes de compravenda legals i utilitzant sempre les mateixes empreses pantalla. Així generaven una aparença d’activitat comercial normalitzada, al mateix temps que multiplicaven la captació de compradors.
L’operació contra esta xarxa de compravenda fraudulenta ha sigut desenrotllada pels grups de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció i de Tràfic Il·lícit de Vehicles d’Alacant, en col·laboració amb unitats de Policia Judicial d’Elx i de Ciudad Real, la qual cosa mostra la complexitat del cas i la necessitat de coordinar a diferents equips especialitzats per a desmantellar per complet l’estructura criminal.
