Diana Morant ha advertit que el pacte de govern fet públic entre el PP i Vox a Extremadura posa els pèls de punta i, al seu juí, reproduïx un model polític que la Comunitat Valenciana ja ha viscut i que, segons sosté, va costar vides perquè el negacionismo costa vides.
La secretària general del PSPV-PSOE ha recordat que la Comunitat Valenciana ha patit recentment una dana de conseqüències terribles i que, més enllà del fenomen meteorològic, la ciutadania patix ara un Consell que qualifica de negacionista. Segons la seua anàlisi, el problema no va anar només la magnitud de les pluges i del temporal, sinó la resposta política i de gestió que es va donar durant les hores més crítiques.
Morant ha assenyalat que existix molta evidència que, si no s’haguera tingut un Consell negacionista prenent decisions en aquelles hores tràgiques, el desenllaç hauria sigut distint. Ha posat com a exemple les males decisions que, segons denúncia, es van adoptar llavors, com no protegir adequadament la població i no enviar un missatge d’alerta primerenca que permetera a la gent defendre’s i protegir-se. En la seua opinió, si s’haguera activat de manera correcta i a temps eixe sistema d’avisos i s’hagueren posat tots els recursos preventius a la disposició de la ciutadania, molt probablement no s’estarien lamentant les 230 morts vinculades a eixe episodi.
Morant ha presentat esta crítica com un avís del que pot ocórrer en altres territoris on es repetisca el mateix esquema de govern entre PP i Vox. Per a ella, el negacionismo davant l’evidència científica, els riscos climàtics o la necessitat de reforçar els servicis públics té conseqüències directes en la seguretat de les persones i en la capacitat de reacció de les administracions.
Projecte de progrés i model alternatiu
La líder dels socialistes valencians i ministra de Ciència, Innovació i Universitats ha defés que vol governar la Comunitat Valenciana per a impulsar un projecte de progrés. Eixe projecte es basa en la idea que es pot créixer econòmicament alhora que s’amplien i consoliden els drets socials, i es presenta com el model antagònic del que, segons afirma, està ocorrent actualment en la Comunitat Valenciana sota el govern del PP amb el suport de Vox.
Morant ha subratllat que la ciutadania valenciana ha comprovat molt clarament el que significa un Partit Popular entregat a Vox en les institucions autonòmiques. En la seua opinió, l’experiència d’este temps de govern de coalició ha generat una demanda creixent de canvi polític, i sosté que quan arribe eixe moment el seu partit estarà preparat per a assumir-lo. A partir d’ací, ha insistit en la necessitat de formar governs de progrés que aposten amb claredat pels servicis públics essencials.
En este sentit, ha ressaltat que sanitat, emergències, vivenda i universitat pública han de situar-se en el centre de l’acció política. Per a ella, la forma en què es financen, organitzen i prioritzen estos servicis determina la igualtat d’oportunitats i la protecció enfront de crisi com la provocada per la dana, i també enfront d’altres emergències socials i econòmiques. Per això ha vinculat la defensa d’estos servicis amb la crítica al model que atribuïx al tàndem PP-Vox.
La ministra ha defés a més que el Govern d’Espanya està fent una aposta sense precedents per la ciència. Ha reivindicat el paper que van tindre les administracions públiques en l’impuls de la investigació científica per a fer front a la pandèmia de la Covid mitjançant el desenrotllament de les vacunes, i ha subratllat la necessitat de mantindre eixe impuls públic perquè la investigació no quede exclusivament en mans dels mercats.
Segons ha explicat, si la ciència depenguera només de la rendibilitat privada, quedaran desateses malalties com l’ELA i altres catalogades com a rares, precisament perquè afecten menys persones i generen menys beneficis econòmics potencials. Per això ha defés que la inversió pública és imprescindible per a garantir que s’investigue també en eixos àmbits, malgrat que puguen resultar menys atractius per al capital privat.
En el marc d’esta estratègia, Morant ha indicat que Espanya compta amb més científics treballant que mai i amb més persones ocupades en el sector de la innovació. Ha detallat que, dins d’una convocatòria destinada a atraure investigadors de tot el món, el 60% dels quals estan arribant proceden dels Estats Units. Segons ha relatat, quan es parla amb ells expliquen que no sols els atrau la qualitat del sistema científic espanyol, sinó també el fet que perceben el país com un lloc amb valors democràtics sòlids. Per a Morant, este fet resumix un binomi que considera clau: ciència i democràcia avançant de la mà.
La responsable socialista ha emmarcat estes reflexions en la seua participació en el Global Progressive Mobilisation celebrat a Barcelona. En eixe context, ha destacat també que, al costat del president de la Generalitat catalana, Salvador Illa, va acompanyar al president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, en una visita al Barcelona Supercomputing Center, un centre de referència en computació d’altes prestacions dedicat a la investigació i als servicis de supercomputación. Al seu juí, este tipus d’infraestructures exemplifiquen com la inversió pública en ciència i tecnologia es traduïx en capacitats estratègiques per a afrontar crisis futures i en oportunitats de desenrotllament econòmic lligades a la innovació.
