El Vila-real afronta la visita al Real Oviedo en la trenta-tresena jornada de Lliga amb un registre favorable en el Carlos Tartiere en Primera Divisió, on només ha disputat dos trobades oficials i en els dos va eixir invicte, amb un empat i una victòria.
En tota la seua història, asturians i castellonencs s’han vist les cares en nou ocasions, repartides en quatre dols en Segona Divisió i cinc en la màxima categoria. El primer xoc entre els dos en el Carlos Tartiere en Primera es va produir en la temporada 1998-99 i va acabar amb un empat sense gols, un partit molt tancat que va deixar als dos equips sense premi en atac però amb la sensació d’equilibri entre les seues propostes.
La segona i fins ara última visita del Vila-real al feu ovetense en l’elit es remunta a la campanya 2000-01, un dol que va marcar l’estadística actual del conjunt groc en este estadi. Eixa trobada es va disputar l’11 de febrer de 2001, corresponent a la jornada 22 de Lliga, quan el conjunt dirigit per Víctor Muñoz ocupava la quinta posició de la taula amb 32 punts, mentres que l’Oviedo de Radomir Antic era catorzé amb 27 unitats. La classificació mostrava a un Vila-real assentat en la zona alta i a un Oviedo que tractava de posar terra pel mig amb la part baixa, la qual cosa convertia el xoc en un encreuament amb objectius distints però amb molt en joc.
Una remuntada que va marcar epoca
En aquella cita, el Vila-real va disposar de clares ocasions en la primera part, però la falta d’encert li va impedir avançar-se. L’Oviedo, més conservador i amb menys presència ofensiva, a penes va inquietar la porteria de López Vallejo, encara que va aprofitar al màxim la seua única arribada perillosa abans del descans. En eixa acció aïllada, el col·legiat va assenyalar penal a favor del conjunt carbayón, transformat per Djordje Tomic un minut abans de l’intermedi, i a més el Vila-real es va quedar en inferioritat numèrica per l’expulsió de Javi Gracia. El partit va marxar al descans amb un panorama advers per als visitants, obligats a remuntar amb un jugador menys.
Lluny d’afonar-se, l’equip groc va reaccionar en la segona part i va protagonitzar una remuntada contundent amb tres gols. L’argentí Martín Palerm va aconseguir el seu primer tant en Primera Divisió per a firmar l’empat, un gol que va suposar un impuls anímic clau per als castellonencs. A partir d’eixe moment, el Vila-real es va ensenyorir de la trobada malgrat el desavantatge numèric i va acabar completant la remuntada gràcies als punts de Unai Vergara i Jorge López, que van certificar una victòria de gran valor en un escenari complicat.
En aquell partit, per l’Oviedo van actuar Esteban; Keita, Gaspar, Danjou, Rabarivony (Ivo); Amieva (Collymore), Onopko, Tomic, Iván Ania (Rubén Reyes); Paunovic i Oli. Per part del Vila-real ho van fer López Vallejo; Galván, Unai, Quique, Tasevski; Jorge López, Javi Gracia, Cagna, Calleja (Jaime Ramos); Víctor (Craioveanu) i Palerm (Moisés). Aquella alineació reflectix el pes d’aquell enfrontament per als dos clubs i explica que, des de llavors, el conjunt castellonenc conserve un record especialment positiu de les seues visites de lliga al Carlos Tartiere.
