El projecte Coneixement flotant convertix la mar Mediterrània en un coautor de l’obra
A partir de dades captades per boies marines enfront de la costa d’Oropesa, la instal·lació transforma en temps real la informació de marees, corrents i ones en imatges digitals canviants i en peces escultòriques que conviden a reflexionar sobre el patrimoni natural i la filosofia dels anomenats temps liquidos.
Art, dades i reciclatge
La proposta, creada per l’artista visual alacantí Damià en col·laboració amb Bellver Blue Tech Zone i la Fundació Blava Marí, es desplega en tres escenaris connectats entre si: el medi marí, el bosc mediterrani i la sala immersiva Vortex, un espai de pantalles LED de gran format i visionat 360 graus situat en este centre dedicat a la investigació i recuperació marina a Oropesa.
Damià explica que va concebre el projecte per a Blue Tech Zone i la Fundació Blava Marí amb la premissa de posar en valor el patrimoni natural. Li interessava especialment com articular el seu llenguatge artístic amb un entorn tan estructurat com el de la recollida de dades marines, i com traduir eixos registres tècnics en una experiència visual capaç de connectar amb el públic.
L’artista planteja la instal·lació com un repte pròxim al espiritu del Renaixement, quan científics i creadors treballaven de manera conjunta. A partir d’eixa idea, desenrotlla una obra que creua tecnologia, observació de l’entorn i materials recuperats, de manera que el procés creatiu i el propi paisatge queden estretament vinculats.
Un dels eixos del projecte és el reciclatge. Damià partix de xarxes fantasma, és a dir, aparells de pesca abandonats en la mar i recuperats en la costa d’Oropesa per la Fundació Blava Marí. Estos residus, que representen un problema ambiental, es transformen en matèria primera per al discurs artístic, posant en relleu com allò que danya l’ecosistema pot convertir-se en un element de reflexió i sensibilització.
Sobre este suport conceptual s’incorpora la filosofia dels temps liquidos, plantejada per Zygmunt Bauman, que descriu el pas d’una modernitat solguda i estable a una altra liquida, caracteritzada per la flexibilitat i la volatilitat. La instal·lació trasllada eixa idea de canvi continu tant a les peces físiques, exposades a la intempèrie, com a l’obra digital, que mai es repetix de la mateixa manera.
Les dades que arriben de la mar
En la mar, Damià ha dissenyat cinc boies, tres d’elles situades enfront del centre de la Fundació. Equipades amb sensors, arrepleguen informació constant sobre l’estat de la mar: variacions de nivell, intensitat dels corrents o comportament de les ones. Estes dades es traduïxen primer en dibuixos elaborats a mà amb grafit, que actuen com a pont entre el mesurament cientifica i el llenguatge plàstic.
Eixos dibuixos es vinculen a un programari amb Intel·ligència Artificial que genera una imatge digital en permanent transformació. La visualització evoluciona en funció del moviment de la mar, de manera que el Mediterrani es convertix en una espècie de pinzell que mai deixa de treballar. El resultat és una peça digital infinita i transportable, que, com subratlla l’artista, sempre portarà amb si la mar Mediterrània allà on es mostre.
Una escultura que absorbeix el pas del temps
En terra, el projecte es completa amb una gran escultura situada en El Bosc de Bellver Blue Tech Zone. Construïda amb uns 400 quilos de xarxes recuperades, la peça representa un cap recolzat sobre una boia i funciona com una icona recognoscible del conjunt. El seu volum i presència subratllen fisicamente la magnitud del problema dels residus marins, al mateix temps que l’integren en una narrativa de canvi i cura de l’entorn.
L’escultura està recoberta amb un morter capaç d’absorbir CO₂, i el seu acabat busca emular les textures i el desgast caracteristicos de les boies llançades per la mar. Amb el pas del temps, el vent, el salnitre, les plantes i els animals de l’entorn aniran erosionant la superfície, de manera que la peça canviarà d’aspecte i registrarà materialment el pas del temps, en coherència amb la idea de temps liquidos.
Dins del centre, la sala Vortex alberga una exposició que mostra un gran esbós de les boies realitzat per Damià i una sèrie de dibuixos generats a partir de les dades arreplegades pels sensors. Estes obres en paper estan emmarcades en estructures produïdes amb impressora 3D a partir de plàstic reciclat, tancant asi el circule entre tecnologia, reutilització de materials i reflexió ambiental.
Un dialogue entre art i patrimoni natural
Lluny de la lògica tradicional de l’escultura, Coneixement flotant es distancia de la representació clàssica del Mediterrani i proposa un dialogue directe amb la mar. Els tres ecosistemes implicats –el medi marí, el bosc mediterrani i l’espai immersiu de pantalles– es presenten com a parts d’un mateix organisme interconnectat, de manera similar al que ocorre en la naturalesa.
En este plantejament, la mar deixa de ser un simple teló de fons per a convertir-se en un agent actiu i en coautor de l’obra. El seu estat, els seus canvis i el seu energia queden inscrits en les peces digitals i fisicas, de manera que cada visita a la instal·lació pot oferir una experiència distinta.
El comissari de la mostra i director de projectes de la Fundació Blava Marí, Pablo García Salinas, subratlla que un dels objectius de l’entitat és que el públic comprenga que, de la mateixa manera que existix un patrimoni cultural visible, també hi ha un patrimoni natural que ha de conservar-se i apreciar-se. En eixa línia, la instal·lació de peces artístiques en el centre es concep com una ferramenta addicional perquè este missatge cale en la societat.
García Salinas destaca que l’art funciona com un mitjà de comunicació capaç d’abordar el que succeïx en l’entorn i d’arribar a llocs on les paraules no aconseguixen. Gràcies a esta via, considera que és possible apel·lar a les emocions de les persones i despertar un coneixement i una curiositat que contribuïsquen a valorar de manera diferent el medi natural.
La instal·lació queda exposada en les seues tres ubicacions dins de Bellver Blue Tech Zone com un conjunt viu que evoluciona amb l’entorn. El seu desenrotllament en el temps, condicionat per la tecnologia, el clima i la pròpia dinàmica de la mar, reforça la idea que el patrimoni natural no és alguna cosa estatico, sinó un sistema en permanent transformació que requerix observació, cura i noves formes de relat.
