El xofer de Mazón es nega a declarar al Congrés sobre la dana de València
El xofer que conduïa al llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, durant la dana de València s’ha negat a declarar davant la comissió del Congrés que investiga les circumstàncies de la catàstrofe en la qual van morir 230 persones el 29 d’octubre de 2024. El compareixent ha optat per acollir-se en tot moment a la versió que ja va oferir davant la jutgessa de Catarroja, on va declarar com a testimoni el passat 20 de febrer.
En la seua breu intervenció inicial, el conductor ha comunicat als diputats que no contestaria a les qüestions que se li plantejaren. Ha assenyalat que, amb tot el respecte cap a la comissió, es remetia a les seues manifestacions en seu judicial i que el seu desig era no respondre a cap pregunta. D’esta manera ha tancat la porta a aportar nous detalls sobre l’actuació del llavors cap del Consell durant les hores més crítiques de l’emergència.
Precisions mínimes al Congrés
La sessió ha girat així entorn de les precisions mínimes que el compareixent ha acceptat realitzar. Ernesto Serra Morant, xofer de Mazón en aquelles dates, ha insistit que la seua referència continuen sent les respostes que ja va donar davant la magistrada Nuria Ruiz Tobarra en el jutjat de Catarroja, on sí que va atendre les preguntes que se li van formular. En el Congrés, no obstant això, ha limitat les seues paraules a aclariments puntuals sobre el seu treball i les condicions en les quals es va desenrotllar.
Detalls de la seua jornada durant la dana
El conductor ha explicat que el dia de la dana va prestar servici des d’al voltant de les 08.00 hores del 29 d’octubre de 2024 fins prop de les 02.00 de la matinada del dia 30. Es tracta d’un torn molt prolongat, en plena gestió d’un episodi meteorològic extrem que va acabar derivant en una crisi de protecció civil sense precedents recents a la Comunitat Valenciana.
Segons la seua declaració prèvia davant el jutjat, no va ser fins aproximadament les 19.00 hores quan va rebre l’orde de traslladar a Mazón des del Palau de la Generalitat fins al Cecopi, el Centre de Coordinació Operativa Integrat. Eixa instrucció va situar al llavors president en el dispositiu de coordinació ja avançada la vesprada, quan la situació de la dana s’estava agreujant. El mateix Mazón va confirmar mesos després esta arribada al febrer de 2025.
Serra Morant va relatar en seu judicial que l’avís massiu És-Alert, enviat a les 20.11 hores, va sonar en el vehicle oficial quan encara circulaven per València camine de L’Eliana, municipi on se celebrava la reunió del Cecopi. Les càmeres de seguretat del centre registren que Mazón va accedir a les instal·lacions a les 20.28 hores, una dada que servix per a encaixar la seqüència temporal del trasllat entre el Palau i l’òrgan de coordinació d’emergències.
En la seua explicació sobre aquella jornada, el xofer va indicar que no portava la ràdio encesa durant els desplaçaments. Esta circumstància, segons el seu propi testimoniatge, va contribuint al fet que no percebera la magnitud del que estava succeint en l’exterior mentres feia el seu treball. Va afirmar que, al llarg del dia, no va veure ni va sentir res que li semblara inusual des de l’interior del vehicle i que només va ser conscient de la gravetat de la situació una vegada portava un temps a L’Eliana, ja a l’entorn del Cecopi.
Sense pressions i escassa informació addicional
El compareixent també ha volgut deixar clar que no ha rebut pressions de cap mena en l’acompliment de les seues funcions, ni abans ni després de la catàstrofe. Ha sostingut que no té por i que ningú li va contractar específicament per a ser conductor de Mazón, atés que és funcionari. Amb estes puntualitzacions ha tractat de buidar dubtes sobre possibles interferències o condicionants en el seu relat dels fets, encara que sense apartar-se de la decisió de no respondre a noves preguntes en l’àmbit parlamentari.
El resultat de la compareixença ha sigut una sessió amb escassa informació addicional respecte al que ja consta en la causa judicial. Per a la comissió del Congrés, les referències horàries, el recorregut efectuat i la percepció del propi xofer resulten rellevants per a reconstruir com es van gestionar les primeres hores de l’emergència i en quin moment exacte el llavors president va assumir el seguiment directe de la crisi des del Cecopi, en un context marcat per una tragèdia amb 230 víctimes mortals.
