La vaga de metges deixa un fort contrast en les xifres de seguiment a la Comunitat Valenciana
La vaga de metges convocada este dilluns en la Comunitat Valenciana ha deixat un fort contrast en les xifres de seguiment, amb dades molt dispars entre l’Administració i el sindicat convocant, la qual cosa evidencia la tensió en el conflicte i la distinta lectura que les dos parts fan de la protesta.
Els sindicats mèdics han cridat a secundar el tercer atur setmanal de l’any després d’un nou fracàs de les negociacions amb el Ministeri de Sanitat, en les quals reclamaven millores en les seues condicions laborals i professionals. El desacord ha vingut acompanyat d’un clima d’acusacions mútues sobre la forma en què s’estaven desenrotllant i comunicant eixes converses, la qual cosa ha anat deteriorant la confiança entre les parts i ha desembocat en esta nova jornada de vaga.
Segun les dades de la Conselleria de Sanitat, el seguiment de la vaga en el conjunt de la Comunitat Valenciana ha sigut del 7,43% del personal facultatiu. L’administració autonòmica presenta esta xifra com una participació limitada, la qual cosa suggerix que, al seu juí, la major part dels metges han optat per mantindre l’activitat assistencial malgrat el malestar existent.
Diferències per províncies
La Conselleria detalla que el seguiment ha sigut desigual segons el territori. A la província d’Alacant la participació s’ha situat en el 11,75%, la qual cosa la convertix en la zona amb major incidència de la protesta. En Castellon, en canvi, el seguiment s’ha quedat en el 4,54%, mentres que a la província de València ha aconseguit el 5,75%. Estes variacions apunten a diferents nivells de movilizacion entre les plantilles, probablement relacionats amb les condicions concretes de cada departament de salut i amb la força organitzativa dels convocants en cada província.
El Sindicat Medique de la Comunitat Valenciana (CESMCV) oferix una fotografia molt distinta de la jornada. La organizacion sindical qualifica la vaga de participacion extraordinària i la xifra en un 90% de seguiment. Amb estes dades, el sindicat pretén subratllar que la protesta ha tingut un suport molt majoritari entre els facultatius i que el descontentament amb la situacion actual és generalitzat.
El CESMCV vincula ademas estes xifres a la configuracion dels servicis minimos, que, segun detalla, estan sent d’entre un 75% i un 100% als hospitals i del 50% en Atencion Primària. Això implica que, fins i tot amb un percentatge molt elevat de professionals teòricament dits a la vaga, una gran part es veu obligada a mantindre l’activitat per a garantir l’assistència essencial. D’esta manera, el sindicat argumenta que el seu percentatge de seguiment es referix als professionals que podian secundar l’atur i l’han fet, mentres que les dades oficials agrupen la totalitat de la plantilla, inclosos els que debian cobrir eixos servicis minimos.
La forta distància entre les xifres de Sanitat i les del CESMCV reflectix dos narratives oposades sobre l’impacte real de la vaga. Mentres la administracion tracta de transmetre que la incidència ha sigut limitada i controlada, el sindicat insistix que el suport ha sigut molt ampli entre els facultatius. Esta pugna pel relat és habitual en els conflictes laborals i es acentua quan les posicions estan allunyades i no s’albira un acord immediat.
En este context, el desenrotllament de noves jornades d’atur i la evolucion de les negociacions amb el Ministeri resultaren determinants per a comprovar si les parts acosten postures o si, per contra, el conflicte es prolonga i s’intensifica en les proximas setmanes.
