El ple del Parlament Europeu aprova la retirada de la immunitat parlamentària a Luis Alvise Pérez
El ple del Parlament Europeu ha aprovat la retirada de la immunitat parlamentària a Luis Alvise Pérez, líder de Des Va acabar la Festa (SALF), de manera que el Tribunal Suprem puga continuar la investigació oberta contra ell per presumpte assetjament a la fiscal delegada contra delictes d’odi a València, Susana Gisbert.
La decisió s’ha pres mitjançant una votació a mà alçada en l’hemicicle d’Estrasburg. Amb este gest, l’Eurocambra dona via lliure a la justícia espanyola perquè prosseguisca el procediment penal sense les limitacions que atorga la protecció parlamentària, una garantia pensada per a preservar l’activitat política dels eurodiputats, però que pot alçar-se quan es considera que no està en joc la persecució de les seues idees.
Un informe elaborat per l’eurodiputat italià Mario Furore, del Moviment Cinc Estreles i integrat en el grup de L’Esquerra en el Parlament Europeu, ha servit de base per a la decisió. En eixe document es recomana alçar la immunitat de Pérez en entendre que els fets denunciats es van produir abans que obtinguera el seu escó i que la causa no respon a un intent de perjudicar la seua activitat política.
L’informe subratlla que, en este cas, el Parlament no ha pogut apreciar l’existència de fumus persecutionis, expressió jurídica que al·ludix a indicis que l’actuació judicial s’haguera iniciat amb la intenció de causar un perjuí al treball polític d’un diputat europeu. Al no detectar-se eixos indicis, la institució considera que no hi ha motius per a mantindre el blindatge parlamentari enfront de la investigació en curs.
El mateix text precisa que el presumpte delicte d’assetjament s’hauria comés entre gener i febrer de 2024, diversos mesos abans de les eleccions europees de juny d’eixe any en les quals Pérez va resultar triat eurodiputat. D’eixe mode, recorda que no era diputat del Parlament Europeu en el moment de la presumpta comissió dels fets, la qual cosa reforça la idea que l’actuació judicial no està vinculada a la seua condició actual de representant europeu.
Alvise Pérez conserva, en qualsevol cas, la possibilitat de recórrer la decisió d’alçament de la seua immunitat davant la justícia europea. Esta via oferix una garantia addicional de control sobre les mesures que afecten la protecció parlamentària, de manera que un tribunal puga revisar si s’han respectat els procediments i criteris fixats en el Dret de la Unió.
Segon suplicatori per delicte electoral
El Parlament Europeu ha de tramitar a més un segon suplicatori remés pel Tribunal Suprem contra el líder de SALF. En este altre procediment s’investiguen possibles delictes electorals i de finançament il·legal de partit polític, relacionats amb la suposada recepció de 100.000 euros en efectiu d’un empresari de criptomonedes durant la campanya per a les eleccions europees en les quals la formació va obtindre tres escons.
Per a este segon cas, la ponència de l’informe recau en l’eurodiputada Pascale Piera, de l’Agrupació Nacional (RN) de Marine Le Pen. El tràmit ja està en curs en la comissió d’Assumptes Jurídics, l’encarregada d’estudiar les peticions d’alçament d’immunitat i de proposar al ple si han d’acceptar-se o rebutjar-se. El desenrotllament d’este procediment serà independent del primer, encara que els dos afecten el mateix eurodiputat.
Des de l’Eurocambra es recorda que la retirada de la immunitat no implica un veredicte de culpabilitat ni suposa la pèrdua de l’escó ni dels drets inherents al càrrec. La immunitat actua com un escut processal temporal: el seu alçament simplement permet que els tribunals tramiten i, si és el cas, jutgen els fets descrits en la sol·licitud remesa per les autoritats nacionals, sense pronunciar-se encara sobre el fons de l’assumpte.
La institució europea haurà de tramitar per separat cada un dels suplicatoris que remeten els tribunals espanyols referents a Pérez. En última instància, seran eixos tribunals els que determinen si les investigacions han de conduir a una inhabilitació o altres conseqüències penals o polítiques. La decisió de l’Eurocambra es limita, per tant, a obrir la porta al treball de la justícia ordinària, que serà la que marque el desenllaç dels diferents procediments en marxa.
