El Vila-real certifica matemàticament el seu bitllet a la Champions
El Vila-real ha certificat matemàticament la seua presència en la pròxima Lliga de Campions, la sèptima vegada que el club disputarà la màxima competició continental. Amb este nou bitllet europeu, Marcelino García Toral aconseguix la seua tercera classificació per a la Champions al capdavant de l’equip groc i deixa arrere a Manuel Pellegrini, que el va aconseguir en dos ocasions durant la seua etapa en la banqueta.
Esta nova presència en la Champions confirma la consolidació del Vila-real entre els clubs que barallen de manera habitual per les posicions nobles de la Lliga. L’equip ha aconseguit esta passada amb diverses jornades de marge, la qual cosa subratlla la regularitat de la temporada i el pes competitiu que ha adquirit el projecte sota la direcció de Marcelino.
Marcelino, el tècnic més vegades classificat per a la Champions amb el Vila-real
De les set classificacions del Vila-real per a la Lliga de Campions, cinc s’han aconseguit acabant entre els quatre primers de la Lliga, una es va aconseguir en guanyar l’Europa League i una altra va arribar gràcies a que la quinta plaça de la temporada passada atorgava accés a la màxima competició. Este repartiment reflectix que el club ha sabut adaptar-se a diferents formats i camins per a instal·lar-se de manera recurrent entre l’elit europea.
En el cas concret de Marcelino, l’entrenador asturià ha firmat tres d’eixes set classificacions. La primera va arribar en la temporada 2015-16, quan el Vila-real va acabar quart en la Lliga, assegurant llavors el seu retorn a la Champions a través de la regularitat de lliga. Aquell curs va consolidar la imatge d’un equip competitiu, sòlid en defensa i amb un pla de joc recognoscible que li va permetre resistir la pressió fins al tram final.
La segona classificació es va produir la temporada passada, quan el Vila-real va accedir a la Champions des de la quinta posició. El canvi en el repartiment de places europees, que ampliava el contingent i atorgava bitllet al quint classificat, va permetre que l’equip groc transformara una bona campanya en un premi major. El conjunt va aprofitar eixa finestra reglamentària, mostrant constància durant tot el curs per a mantindre una puntuació que li va mantindre de manera estable en la zona europea.
La tercera i més recent classificació s’ha aconseguit en la present temporada, en la qual el Vila-real figura ara com ara en la tercera plaça del campionat de lliga. Este rendiment li ha permés assegurar-se la passada de forma anticipada i amb una posició encara millor que en les seues anteriors classificacions amb Marcelino, evidenciant un creixement competitiu i una capacitat per a barallar no sols per l’accés a la Champions, sinó pels llocs més alts de la taula.
Pellegrini, Garrit i Emery, les altres pàgines de la història europea
Abans que Marcelino se situara al capdavant del ránking de tècnics del Vila-real en la Champions, Manuel Pellegrini havia sigut l’entrenador de referència del club a Europa. El tècnic xilé va dirigir a l’equip durant cinc temporades i va aconseguir dos classificacions per a la Lliga de Campions. En la campanya 2004-05 va firmar un tercer lloc en la Lliga, la qual cosa va obrir al Vila-real les portes de l’elit europea. Més tard, en la temporada 2007-08, el conjunt groc va fer un pas més en acabar segon, la seua millor classificació històrica en el campionat de lliga.
A més de Pellegrini i Marcelino, altres dos entrenadors han portat al Vila-real a la màxima competició continental. Juan Carlos Garrido va aconseguir la classificació com a quart classificat en la temporada 2010-11, confirmant la continuïtat del projecte en la part alta de la taula. Aquell assoliment demostrava que el club podia sostindre’s entre els millors fins i tot amb canvis en la banqueta i noves idees en el vestuari.
Per part seua, Unai Emery va classificar al Vila-real per a la Champions per una via diferent: la conquesta de l’Europa League en 2020. El títol europeu va obrir automàticament la porta a la següent edició de la Lliga de Campions, convertint-se en l’única ocasió en la qual el club va accedir per la ruta del triomf en una competició continental. Eixe èxit va afegir una altra manera d’arribar a l’elit europea i va reforçar la imatge del Vila-real com un equip capaç de competir al màxim nivell en tornejos internacionals.
Amb esta sèptima classificació, el club amplia el seu recorregut en la Champions i veu com Marcelino es convertix en el tècnic que més vegades ha guiat a l’equip fins a la màxima competició. El balanç d’estos anys situa al Vila-real entre els projectes més estables del futbol espanyol a l’hora de repetir presència entre els millors equips d’Europa.
