L’arquebisbe de València, Enrique Benavent, condemna les guerres i crida a practicar una caritat sincera durant la Festivitat de la Verge dels Desemparats, subratllant que rebutjar la guerra no implica justificar cap injustícia. En la seua homilia insistix que la fe cristiana obliga a treballar activament per la pau i a viure una caritat que no siga fingida ni una farsa, sinó un compromís real amb els més vulnerables.
L’homilia té lloc en la tradicional Missa d’Infants
A la celebració acudixen el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, i l’alcaldessa de València, María José Catalá, entre altres autoritats civils. La seua presència reforça el pes institucional i social d’una cita que combina tradició religiosa, identitat valenciana i participació ciutadana massiva.
Benavent recorda que el desig profund de la humanitat és que el món siga signe i anticipació del cel, un lloc on regne la pau i la dignitat de cada persona. No obstant això, advertix que, dia rere dia, es percep amb preocupació com eixe anhel compartit sembla allunyar-se cada vegada més. Al seu juí, eixa distància entre l’ideal i la realitat es fa visible en nombrosos conflictes i en la falta de respecte a la vida humana.
En la seua predicació lamenta l’abundància de signes de mort, l’existència de víctimes innocents i la proliferació de guerres, així com l’escàs respecte a la vida i a la dignitat humana. Assenyala també la indiferència davant el sofriment dels pobres i els enfrontaments provocats per la defensa d’interessos que considera injustificables. Avisa que, amb massa freqüència, persones i pobles obliden els principis morals amb la condició d’aconseguir els seus objectius, i que esta renúncia a l’ètica es convertix en una font directa d’injustícies i de conflictes armats.
Benavent insistix que el camí per a respondre a esta situació és treballar per la pau des de la veritat de l’Evangeli, fins i tot quan eixe missatge puga resultar poc atractiu o semblar poc realista davant la complexitat del món actual. Sosté que qualsevol altra via que prescindisca d’eixa veritat acaba provocant més sofriment, perquè trenca la coherència entre els mitjans i els fins i deixa de costat el respecte a la dignitat humana. Per això recalca que condemnar la guerra no significa acceptar passivament les injustícies, sinó assumir la responsabilitat d’afrontar-les sense recórrer a la violència.
Una caritat que no siga fingida
L’arquebisbe afirma que els cristians no tenen un altre camí que el de l’Evangeli i la pau, i vincula eixe compromís amb una caritat autèntica. Advertix que una caritat que no siga sincera, que siga fingida o simulada, o que en el fons responga a interessos egoistes, deixa de ser verdadera. Sota esta mirada, la caritat no pot reduir-se a gestos puntuals o a una mera imatge pública, sinó que exigix una actitud estable de lliurament i d’atenció als qui més ho necessiten.
En este sentit explica que la caritat autèntica no establix fronteres entre bons i dolents, ni discrimina entre els que són a prop i els que arriben de fora. Tampoc distingix entre els qui compartixen una determinada manera de pensar i els qui mantenen postures diferents. Per a Benavent, la verdadera caritat trenca les barreres culturals, socials i polítiques, i es convertix en un criteri de convivència que pot reduir tensions i evitar enfrontaments.
Al final de la Missa d’Infants, les autoritats valoren públicament el contingut de l’homilia i el significat de la festivitat. El president de la Generalitat definix la celebració com un acte molt emotiu i destaca les paraules de l’arquebisbe, que al seu juí animen a dialogar més i a rebaixar la confrontació. La seua lectura subratlla la dimensió social del missatge, en presentar-lo com una invitació a bastir ponts en un clima polític i social marcat pels desacords.
L’alcaldessa de València ressalta que este és el dia més especial per als valencians, una jornada que reforça el sentit de pertinença i la devoció popular cap a la Verge dels Desemparats. Descriu a la Comunitat Valenciana com una terra de fervor i d’alegria, que creu profundament en les seues arrels cristianes i se sent part d’un projecte nacional més ampli. Al seu juí, la celebració combina tradició religiosa, identitat local i vinculació amb Espanya.
La responsable municipal explica que l’Ajuntament està posant molt carinyo en l’organització dels actes d’esta festivitat. Assenyala que en altres moments se celebraven sense més o es cobria l’expedient, mentres que enguany es posa un èmfasi especial que la pólvora tinga un paper protagonista en les celebracions. A més, s’ha recuperat un tapís espectacular i s’ha cuidat amb detall el recorregut de la processó, amb la intenció de realçar la bellesa i el simbolisme de la desfilada.
La delegada del Govern definix la Missa d’Infants com a sentiment, identitat i comunitat, i subratlla que la tradició valenciana és un patrimoni viu que se celebra i defén amb orgull. Des d’esta perspectiva, la festivitat no sols és un acte litúrgic, sinó també una expressió col·lectiva de memòria compartida i de cohesió social.
Després de la missa té lloc el trasllat de la Verge dels Desemparats, un acte multitudinari en el qual milers de persones omplin la plaça de la Mare de Deu per a retre homenatge a la seua patrona i poder tocar la imatge. Este gest de proximitat reflectix la forta devoció que desperta la Verge i convertix la plaça en un espai de trobada intergeneracional, on famílies senceres participen juntes en la festa. A la vesprada està prevista la Solemne Processó General, que recorre el centre de la ciutat i tanca la jornada principal de la festivitat amb una nova demostració pública de fe i tradició.







