El Palau de la Música de València estrena aquest divendres l’òpera Medea
El Palau de la Música de València estrena aquest divendres l’òpera Medea de José María Sánchez-Verdú, compositor resident de la temporada 2025/26, en un programa que s’obri amb la interpretació de la Simfonia núm. 1 en do major, op. 21, de Ludwig van Beethoven. La combinació d’un clàssic del repertori simfònic amb una creació contemporània busca subratllar el diàleg entre tradició i avantguarda en la programació de l’Orquestra de València.
L’estrena absoluta de Medea s’ha donat a conéixer en una presentació en la qual han participat el director gerent del Palau, Vicente Llimerá, la subdirectora de Música, Nieves Pascual, el director titular i artístic de l’Orquestra de València, Alexander Liebreich, el propi compositor José María Sánchez-Verdú i la soprano Ángeles Blancas, encarregada de donar vida al personatge protagonista. L’òpera ha sigut encarregada específicament pel Palau al compositor resident, la qual cosa reforça el suport institucional a la nova creació lírica.
Residència i compromís amb la creació contemporània
La residència de Sánchez-Verdú en el Palau de la Música es va iniciar amb l’estrena a Espanya de l’obra Mural en el primer concert d’abonament de la temporada, i va continuar amb la interpretació de Paradís tancat dins del cicle Cambra al Palau. Estes peces han anat mostrant al públic l’univers sonor del compositor abans de l’arribada de Medea, que es presenta com una fita dins d’esta col·laboració prolongada.
Vicente Llimerá ha destacat que esta òpera monodramática és una mostra del compromís del Palau amb la creació contemporània i amb la figura del compositor en residència, una figura que, segons subratlla, convertix a l’Orquestra de València en l’única a Espanya amb esta mena de vincle estable amb un creador actual. Este model permet desenrotllar projectes de llarg recorregut i estrenes concebudes específicament per a la formació i els seus espais.
Sánchez-Verdú ha explicat que Medea torna a situar-ho enfront de la tragèdia grega i naix d’un poemari actualitzat de Chantal Maillard, publicat en 2020, una obra enormement exigent a la qual ha donat forma a través de la veu d’Ángeles Blancas. L’elecció d’un text contemporani per a revisitar el mite clàssic reforça la idea de Medea com a figura atemporal, travessada per conflictes que continuen interpel·lant al present.
Segons detalla el compositor, l’òpera proposa una immersió profunda en el personatge de Medea. A més de l’Orquestra de València, intervé el kárnix, un instrument d’origen antic que utilitzaven els pobles cèltics en contextos bèl·lics i que en esta producció interpreta Abraham Cupeiro. La presència d’este timbre poc habitual afig una dimensió ritual i arcaica a la partitura, que dialoga amb la modernitat del llenguatge musical de Sánchez-Verdú.
El personatge de Medea, descriu l’autor, mira cap arrere des del futur i va canviant de paper al llarg de l’obra, configurant un autèntic melodrama. Sánchez-Verdú concep la música com una reflexió sobre l’espai i, en esta ocasió, l’orquestra no romandrà confinada a l’escenari tradicional. Molts instruments estaran repartits per la sala, canviaran de posició i contribuiran a integrar al públic en un ritual de moviment, de manera que l’experiència escènica s’estenga més enllà del fossat i l’escenari.
Activitat complementària
Com a activitat complementària a l’estrena, este dijous 14 de maig se celebraran a la Sala Lucrecia Bori, a les 13.30 hores, les Trobades de Composició amb alumnat dels tres conservatoris de València. Estes sessions permeten als estudiants conéixer de prop el procés creatiu i plantejar preguntes directament al compositor, afavorint l’intercanvi entre l’esfera professional i l’acadèmica.
Eixe mateix dia s’ha programat una xarrada prèvia a l’estrena de Medea a la Sala Rodrigo, a les 18.15 hores, en la qual participaran la subdirectora de Música, Nieves Pascual, i el crític musical Paco Yáñez. La trobada estarà oberta a tot el públic i servirà per a oferir claus d’escolta, comentar el context del mite de Medea i explicar les particularitats escèniques i sonores de la nova òpera abans de la seua presentació oficial en el Palau de la Música.
