El màxim responsable de la Guàrdia Civil a la Comunitat Valenciana reivindica la insistència en la busca de les víctimes
El màxim responsable de la Guàrdia Civil en la Comunitat Valenciana, el general José Antonio Fernández de Llum, reivindica la insistència del cos en la busca de les víctimes de la dana i repassa els principals desafiaments en matèria de seguretat que afronta la regió, des de la ciberdelinqüència fins a la violència masclista i el crim organitzat.
Els guàrdies civils som molt insistents, també per a buscar a víctimes. L’esperança és l’últim que es queda, afirma en recordar que, quasi 19 mesos després de les riuades, la Guàrdia Civil manté actives les labors de busca dels cossos d’Elisabeth i Francisco, dos de les 230 víctimes mortals, entre elles un guàrdia del lloc de Paiporta i la dona d’un altre agent. Explica que, com a mínim cada 15 dies, es constituïx un dispositiu específic per a revisar zones ja pentinades o nous punts assenyalats pels experts, la qual cosa reflectix una estratègia basada en la constància i en la revisió periòdica del terreny.
Fernández de Llum, nascut en 1967 en Villalpardo (Conca), acumula més de quatre dècades de trajectòria en la Guàrdia Civil, des dels seus inicis en la secció de Trànsit fins al seu pas pels servicis d’Informació i la seua responsabilitat al capdavant de la Comandància Provincial de València. Aquest recorregut professional proporciona una visió global sobre l’evolució de la delinqüència i les necessitats operatives del cos.
Les riuades també van colpejar de ple les infraestructures de la Guàrdia Civil a la província de València. Desenes de casernes es van veure afectats i, en els últims mesos, s’ha completat pràcticament la rehabilitació dels set més danyats: Alfafar, Buñol, Llombai, Benaguasil, Requena, Chiva i Paiporta, amb una inversió superior a 6,6 milions d’euros. Estes obres permeten recuperar la plena operativitat i millorar les condicions de treball dels agents, un factor que el general considera clau per a retindre personal i garantir una presència eficaç en el territori.
En el cas d’Utiel, on la reconstrucció de la caserna no serà possible, s’han habilitat de manera provisional unes antigues casetes de peons caminers. Estes instal·lacions serviran de base fins que les noves dependències estiguen concloses, un procés que el general calcula en uns cinc anys, la qual cosa evidencia la complexitat i els terminis llargs de les inversions en infraestructures de seguretat.
El fenomen de la ciberdelinqüència
En analitzar les principals preocupacions del seu dia a dia, Fernández de Llum situa la ciberdelinqüència i la violència masclista entre els reptes més importants que afronta la Guàrdia Civil, al costat de la creixent activitat de màfies internacionals, especialment intensa en el sud de la Comunitat Valenciana.
En l’àmbit digital, els delictes informàtics han passat de ser pràcticament residuals a representar el 20% de tota la delinqüència denunciada, amb un increment del 23% només en l’últim quadrimestre. Esta evolució obliga a adaptar tant els recursos humans com els protocols d’investigació. El general insistix en la importància de la prevenció i recorda que el ciberdelinqüent juga molt amb l’enginyeria social i amb la sensibilitat de les persones, aprofitant descuits i reaccions impulsives. Subratlla que, si moltes persones es pararen a pensar uns segons abans de realitzar determinades accions per internet, evitarien caure en fraus i enganys.
Este augment de la delinqüència digital exigix una formació específica per als agents. En l’avantguarda d’este esforç se situen els equips Arrova, unitats especialitzades que reben formació continuada, fins i tot d’empreses privades dedicades a la ciberseguretat. Per a potenciar el seu treball, la Guàrdia Civil està assumint denúncies per ciberdelictes fins i tot fora de la seua demarcació habitual, amb l’objectiu de concentrar la investigació en estos equips i aprofitar millor la seua especialització. Segons explica el general, la institució aposta de manera decidida per una investigació complexa que requerix tant capacitació tècnica com una major conscienciació per part de la ciutadania.
Violència masclista i protecció de les víctimes
La violència masclista constituïx un altre dels grans focus de preocupació. La Guàrdia Civil gestiona actualment 11.000 casos actius en la Comunitat Valenciana, una xifra que reflectix la profunditat i persistència del problema. El general advertix de què es tracta d’una mena de delinqüència molt difícil de previndre, en produir-se habitualment en l’àmbit privat, lluny de la vista pública.
Segons explica, la Guàrdia Civil centra els seus esforços en la protecció de les víctimes, però també manté sota vigilància als agressors, especialment quan es detecten determinats perfils de risc. En situacions crítiques, es despleguen recursos de manera intensiva, fins al punt que hi ha dies en què hi ha personal de manera permanent al costat de la víctima per a garantir la seua seguretat. El general recalca que el que no pot ocórrer mai és que una víctima muira perquè no hem estat, alguna cosa que considera imperdonable per al cos.
Detalla que existixen protocols estrictes de supervisió tant presencial com telefònica, l’objectiu de la qual és mantindre un contacte constant i avaluar l’evolució del risc. Reconeix que este seguiment pot resultar molest per a algunes víctimes, però el considera imprescindible per a evitar agressions greus o letals. En els casos més extrems, la resposta passa per la detenció de l’autor, una mesura que s’aplica quan s’aprecia un perill imminent.
Un altre àmbit que desperta preocupació és la delinqüència organitzada, assentada especialment a les províncies d’Alacant i València. En el sud d’Alacant, la Guàrdia Civil s’enfronta a una realitat marcada per execucions derivades d’ajustos de comptes entre bandes rivals, que operen cada vegada amb mètodes més professionalitzats. L’ús d’armes de guerra procedents de països de l’est d’Europa incrementa el risc i obliga a reforçar les labors d’intel·ligència i coordinació per a desarticular estes estructures criminals.
Quant a la implantació territorial del cos, el general reconeix la dificultat de cobrir determinades vacants en llocs de l’anomenada Espanya buidada, on la falta d’atractiu i servicis complica l’arribada de nous agents. Explica que estes places se solen ocupar de manera forçosa i destaca la importància de la coordinació amb les policies locals per a compensar les carències d’efectius i garantir una presència policial adequada.
En este sentit, considera que seria positiu que els xicotets municipis aprofundiren en l’opció de mancomunar els seus servicis de Policia Local. Al seu juí, quan s’aglutinen recursos es reduïx la càrrega administrativa i es guanya en eficiència, la qual cosa es traduïx en més prevenció i en un major nombre d’agents al carrer, una presència visible que actua com a element dissuasiu enfront de la delinqüència.
Actualment, la plantilla de la Guàrdia Civil en la Comunitat Valenciana està coberta al 90% i aconseguix uns 7.000 agents, sense comptar amb els efectius de Trànsit, que sumen aproximadament un miler més. Per al general, la Comunitat és en general un destí atractiu per als membres del cos i no sol resultar complicat cobrir les places. Afig que concedix molta importància al bon estat de les casernes, ja que la seua modernització i manteniment contribuïxen al fet que els agents visquen millor i ajuden a compensar la carestia de la vivenda en determinades zones, reforçant així l’estabilitat de les plantilles.
