Una canastra de Yvonne Anderson sobre la botzina va donar al València Basket el seu quart títol consecutiu de la Lliga Femenina, un triomf agònic per 68-67 que va arribar després d’una remuntada treballada i va deixar al Casademont Saragossa a un sol pas de forçar el tercer partit de la final.
La trobada va deixar la sensació que el conjunt aragonés havia fet quasi tot per a guanyar. Va manar durant gran part del dol, es va recolzar en la direcció de Mariona Ortiz i en la seua fortalesa física prop del cércol, i va arribar a manejar avantatges de deu punts. No obstant això, el València va saber resistir en els moments més delicats i, tirant d’experiència i caràcter, va acabar imposant-se en un desenllaç decidit en les últimes possessions.
El Saragossa va arrancar amb més ímpetu i encert
El Saragossa, obligat a guanyar per a seguir amb vida en la sèrie, va arrancar amb més ímpetu i encert des del perímetre. Un parell de triples inicials van marcar territori i van deixar clar que el pla passava per castigar des de fora i jugar amb màxima agressivitat. El València, esperonat per la gran entrada en el Roig Arena, va reaccionar prompte gràcies a l’empenyiment d’Anderson i de la jove Elena Buenavida, que van accelerar el ritme i van evitar una bretxa primerenca.
Domini inicial del Casademont Saragossa
Quan semblava que el València s’assentava, va aparéixer de nou la figura de Mariona Ortiz per a sostindre a l’equip aragonés. La seua lectura del joc, unida a la irrupció de la potent Aminata Gueye, va permetre al Casademont imposar el seu físic en els dos cércols. Gueye va començar a dominar el rebot i a intimidar prop del cércol, un factor que va inclinar el dol cap a les visitants fins que Hillsman li va forçar la segona falta, obligant a ajustar la rotació.
Malgrat eixe contratemps, el 5 de 8 en triples en el primer quart va mantindre per davant al Casademont, que va tancar els deu minuts inicials amb 18-22. València, per part seua, es veia obligat a córrer darrere del marcador, conscient que cada desajustament defensiu es traduïa en castic des del perímetre.
En el segon quart, Rubén Burgos va decidir allargar la rotació local pensant a arribar amb energia al tram final. Eixa aposta li va eixir cara a curt termini: l’equip va perdre rigor en atac, li van faltar executores clares i va mirar massa tard al cércol, quasi com a últim recurs. Amb un Saragossa més musculoso i vertical, la diferència va créixer fins als set punts, reflectint la superioritat visitant en intensitat i presència interior.
Davant el risc que el partit es trencara, el tècnic del València va haver de refer sobre la marxa el seu quintet. Malgrat eixe intent de reacció, l’encert aragonés des de lluny i el treball constant de Gueye i Mawuli sota els taulers van permetre a l’equip d’Arnau Ferreres explotar la seua major envergadura. El descans va arribar amb un 33-36 que no feia plena justícia a les sensacions: el Casademont feia l’efecte de tindre el xoc sota control encara que la renda fora tala.
La vella guàrdia taronja va canviar el to
Després del pas per vestuaris, el guió es va repetir. La lucidesa de Mariona Ortiz en la direcció, combinada amb nous triples, va obrir una altra vegada la bretxa a favor de Saragossa. El València no trobava la manera de tallar el flux ofensiu rival ni d’incomodar els llançaments exteriors, i el pla de partit aragonés es desenrotllava segons el que es preveu. La confiança de la marea roja desplaçada per a animar a Casademont va créixer en veure com el marcador s’anava fins al 41-51 en el minut 26.
En eixe moment crític va aparéixer la vella guàrdia taronja. Leticia Romero, molt apagada en la primera part, va assumir el comandament ofensiu amb una ratxa inspiradísima que va canviar el to de la trobada. Al mateix temps, la defensa de Queralt Casas sobre Ortiz va començar a restar claredat a l’atac aragonés, mentres un triple de Leo Fiebich afegia una dosi extra de fe al bàndol local. En menys de quatre minuts, el València va firmar un parcial demolidor que va retornar la igualtat al marcador amb el 51-51 al final del tercer quart.
L’esforç per a remuntar va tindre un peatge físic per al València, que va arrancar l’últim període amb menys frescor. El Zaragoza va aprofitar eixa circumstància per a seguir per davant, resistint cada intent de volteig del marcador. Un triple d’Helena Oma va ser clau per a mantindre a les visitants en peus (58-60, m.38), reflectint que el partit havia entrat en una fase de màxima tensió en la qual cada possessió es tornava decisiva.
A partir d’ací, el dol es va convertir en un intercanvi de colps. Un triple de Fiebich va culminar momentàniament la remuntada local, però Ortiz va respondre immediatament amb un altre llançament exterior perfecte, el quart sense fallada, demostrant la seua jerarquia. Enmig d’eixe pols, un triple de Awa Fam va permetre al València afrontar l’últim minut amb un lleuger avantatge (66-65), encara que sense marge per a la relaxació.
Valent, Oma va replicar en la següent acció i va retornar per davant al Casademont, mentre dos errors consecutius de Fiebich semblaven obrir una finestra perquè les aragoneses sentenciaren. Amb mig minut per jugar, el Zaragoza va disposar d’un atac clau, però la defensa del València es va tancar amb intensitat i va forçar una pèrdua que ho va canviar tot.
Amb deu segons en el rellotge i sense una jugada clara preparada, la pilota va tornar a les mans de Yvonne Anderson. La base estatunidenca va atacar la mínima escletxa en la defensa aragonesa, es va obrir pas entre ajudes i, pràcticament sobre la botzina, va anotar la canastra que va donar el títol a València i va convertir la derrota del Casademont en especialment cruel després del seu gran partit. Des d’eixe instant, el Roig Arena es va desbordar en una celebració que va coronar la quarta lliga consecutiva de l’equip i va reforçar la imatge d’un bloc acostumat a respondre sota pressió.
Fitxa tècnica:
68 – València Basket (18+15+18+17): Anderson (14), Buenavida (7), Fiebich (12), Carrera (7), Fam (6) -cinc titular- Romero (14), Ouviña (-), Casas (-), Ben-Abdelkader (-), Araujo (2) i Hillsman (6).
67 – Casademont Saragossa (22+14+17+14): Ortiz (18), Vorackova (-), Oma (12), Hempe (3), Fingall (2) -cinc titular- Bankole (7), Flores (6), Pueyo (4), Bella (6), Gueye (9), Mawli (-).
Àrbitres: De Lucas, Zafra i Chacón. Sense eliminades.
Incidències: segon partit de la final de la Lliga Femenina disputat en el Roig Arena de València davant 7.647 espectadors, rècord d’assistència en un partit de l’equip femení del València Basket.
