La defensa d’Salomé Pradas remés un nou escrit al CGPJ
La defensa de la exconsellera Salomé Pradas, una de les dos persones investigades per la gestió de la dana, ha remés un nou escrit al Consell General del Poder Judicial per a insistir en la seua queixa per la instrucció de la jutgessa responsable de la causa. El lletrat recorda que ha passat un any des de la presentació de la primera protesta sense que, al seu juí, s’haja donat una resposta efectiva, i aprofita este nou document per a ampliar i detallar els retrets que dirigix a la magistrada.
En l’escrit, l’advocat Eduardo d’Urbano reclama a l’òrgan de govern dels jutges un impuls efectiu al tràmit de la seua queixa. Sosté que l’actuació de la instructora atempta contra els principis d’imparcialitat i independència judicial i descriu un mode de conducta que, segons afirma, està orientat des de l’inici a confirmar una tesi de culpabilitat prèvia respecte a la seua defensa.
Al seu entendre, la magistrada persistix de manera sistemàtica en una línia d’actuació dirigida únicament a ratificar eixa culpabilitat preestablida, amb resolucions d’extrema duresa que inclouen juís de valor que qualifica de lapidaris i conjectures que considera impròpies d’una fase d’instrucció. D’Urbano subratlla que esta etapa processal hauria de centrar-se en la recollida de dades objectives i en la pràctica de proves, i no a avançar valoracions pròpies d’un eventual juí oral.
Limitacion de les diligències de investigacion
Com a exemple d’eixa conducta, el lletrat cita el que descriu com un bloqueig sistemàtic de qualsevol altra línia d’investigació distinta a la que recolza la tesi de culpabilitat. En este sentit, denúncia la denegació de diligències que considera crucials i que han sigut proposades per la defensa, entre elles la incorporació a la causa dels plecs del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Jucar.
Segons el parer de la defensa, la negativa a admetre eixa documentació i altres proves documentals vulnera l’articule 299 de la Llei d’Enjudiciament Criminal i la Directiva UE 2016/343, que reforça les garanties del dret de defensa i la presuncion d’innocència. Segons sosté, en deixar fora dades que considera objectius i necessaris, s’estaria consolidant de forma esbiaixada una relacion de causalitat sobre els fets investigats entorn de la dana, la qual cosa condicionaria el resultat de la instruccion.
En el seu escrit, la defensa de Pradas enllaça este enfocament restrictiu de les proves amb un clima processal que, segons descriu, debilita la igualtat d’armes entre acusacion i defensa. Argumenta que si només s’admeten diligències concordes amb una hipotesis incriminatòria i s’exclouen aquelles que podrian matisar o qüestionar eixa version dels fets, es reduïx la capacitat de la defensa per a rebatre els indicis que se li atribuïxen a la exconsellera.
L’advocat incorpora tambien a la seua queixa la actuacion prèvia de la mateixa magistrada enfront de l’altre investigat en la causa, l’ex secretari autonomico Emilio Argueso. Recorda que la jutgessa abrio un expedient sancionador al lletrat de Argueso, una mesura que, segun destaca, va ser objecte d’empara per part del Consell Valencià de la Abogacia en considerar que coartava la llibertat i independència d’eixe advocat defensor.
Una altra de les qüestions que l’escrit posa en relleu és la presumpta intervencion activa a la sala del magistrat Jorge Martinez Ribera, titular del Jutjat de Instruccion numere 4 de València i espòs de la jutgessa instructora. La defensa sosté que s’ha confirmat la seua presència en diligències, prenent declaracions i donant instruccions, malgrat no ser el jutge assignat a la causa.
Per a d’Urbano, esta situacion supondria una transgresion del dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, asi com del deure de secret i del principi d’alienitat que, recorda, exigix la etica judicial. Segun explica, el jutge que no és competent legalment per a un procediment no deberia intervindre en la direccion de la investigacion ni tindre accés al contingut reservat de les actuacions.
El lletrat afirma que existixen indicis suficients que este tercer alié a la causa va tindre accés a informació reservada del procediment i arribe a prendre declaracion a mates. Aprecia que, de verificar-se estos extrems per part del Consell General del Poder Judicial, podrian derivar-se responsabilitats disciplinàries que qualifica de greus o molt greus per als implicats.
Amb la finalitat d’acreditar estes acusacions, la defensa de Pradas demana al CGPJ que requerisca formalment al lletrat Ruben Gisbert el lliurament immediat dels àudios en els quals, segons se sosté, quedaria registrada la participacion del citat magistrat en diligències de investigacion. Sol·licita, ademes, que s’exigisca a Gisbert que certifique l’autenticitat de les gravacions i l’absència de manipulacion, de manera que puguen ser valorades com a possible prova en el marc de l’expedient obert pel organo de govern dels jutges.








