El Llevant arriba a l’última jornada de LaLiga amb la permanència en joc i amb l’obligació de sumar, almenys, un punt davant el Reial Betis en La Cartoixa. Eixe empat li bastaria per a assegurar matemàticament la seua continuïtat en Primera Divisió sense dependre d’altres marcadors, una situació límit que el club ja va viure en 2005 amb un desenllaç amarg que va acabar en descens.
Al conjunt levantinista li servix puntuar enfront d’un Betis que ja no es juga objectius classificatoris, un factor que podria rebaixar la tensió competitiva del seu rival però que no garantix en cap cas un partit senzill. Si el Llevant cau derrotat, encara podria salvar-se, sempre que la combinació de resultats de la resta de trobades no derive en un empat a 42 punts amb l’Elx, equip amb el qual té perduda la diferència particular de gols. En eixe escenari concret, el Llevant seria el perjudicat en la taula.
Memòria d’un descens dolorós
De les setze temporades que el Llevant ha disputat en la màxima categoria, només en dos ocasions ha aconseguit l’última jornada amb la permanència encara pendent de resolució. La primera va ser en la campanya 1964-65, la seua segona experiència en Primera Divisió, i la segona es va produir en el curs 2004-05, quan va acabar consumant el descens.
En aquella temporada 2004-05, el Llevant va arribar viu a la jornada final però va acabar caient amb claredat en el camp del Vila-real per 4-1. Eixe resultat el va enviar a Segona Divisió amb 37 punts. El marge havia sigut tan estret que una sola victòria en eixe últim partit li hauria bastat per a seguir en Primera, ja que el Mallorca, que va acabar salvant-se, va tancar el campionat amb 39 punts després d’empatar en l’última data. La diferència de tot just dos punts subratlla fins a quin punt aquell descens va quedar marcat per la sensació d’oportunitat perduda.
Més arrere en el temps, en la temporada 1964-65, el Llevant també va arribar a l’última jornada amb la necessitat d’evitar el descens directe. Ho va aconseguir en imposar-se per 2-0 a l’Elx, un triomf que li va permetre esquivar la caiguda automàtica a la categoria inferior. No obstant això, la normativa de l’època obligava a disputar una eliminatòria de promoció per a decidir la permanència definitiva, i va anar llavors quan el conjunt valencià va perdre la categoria.
En eixa promoció, el Llevant es va enfrontar al CD Màlaga i va acabar descendint després d’una eliminatòria a doble partit. En El Roserar va encaixar una derrota per 4-2 que va deixar molt costa amunt l’eliminatòria. En la volta, a València, no va passar de l’empat sense gols, un resultat insuficient per a alçar el desavantatge del partit d’anada. D’esta manera, la salvació que havia acariciat en l’última jornada de lliga es va esfumar en la promoció.
En altres tres temporades de la seua història recent en Primera, concretament en 2007-08, 2015-16 i 2021-22, el Llevant també va acabar descendint a Segona. En totes eixes ocasions, no obstant això, va arribar a l’última jornada del campionat regular sense opcions de permanència, amb el descens ja consumat de manera matemàtica. És a dir, no va haver-hi marge per a l’epopeia ni per a un gir final en la taula.
En contrast amb estos episodis, el Llevant ha aconseguit salvar-se abans de l’última jornada en les onze temporades restants en les quals va aconseguir mantindre’s en l’elit. En eixos cursos, l’equip va assegurar la permanència amb antelació suficient, la qual cosa li va permetre afrontar el tancament de lliga amb major tranquil·litat i sense la pressió extrema que suposa jugar-se el futur en noranta minuts. Ara, dos dècades després d’aquell traumàtic final de 2005, el club torna a trobar el seu destí esportiu concentrat en un només partit decisiu.
