Renfe eleva a sis els trens Euromed diaris per sentit entre Barcelona i València

Renfe ha incrementat de cinc a sis l’oferta diària de trens Euromed per sentit entre Barcelona i València, la qual cosa implica un augment significatiu de la capacitat en un dels corredors ferroviaris més transitats de l’arc mediterrani. Amb este reforç, s’afigen 1.700 places setmanals addicionals en este trajecte, la qual cosa permet absorbir una major demanda de viatgers habituals i ocasionals.

Segons ha detallat la companyia, este augment de l’oferta forma part d’una reorganització dels servicis de llarga distància que busca optimitzar l’ús del material rodant i ajustar millor els trens als patrons de mobilitat dels usuaris. En concentrar més freqüències sota la marca Euromed, Renfe perseguix simplificar l’oferta comercial i fer-la més recognoscible per al viatger que es desplaça entre les dos ciutats de manera recurrent.

Més trens Euromed i reforç de places

Dins d’esta reorganització, dos trens Intercity diaris, un per sentit, passen a comercialitzar-se com a servici Euromed. Este canvi no sols afecta a la denominació comercial, sinó que també suposa integrar estes circulacions en l’oferta d’alta prestació que Renfe associa a la marca Euromed, amb una estructura d’horaris i servicis pensada per als desplaçaments de mitjana i llarga distància pel corredor mediterrani.

A més, l’operadora incrementarà l’oferta de places en altres dos trens Intercity, la qual cosa es traduïx en composicions amb major capacitat per a absorbir pics de demanda en determinades franges horàries. Amb estes mesures combinades, Renfe reforça tant la freqüència dels Euromed com la quantitat total de seients disponibles, amb l’objectiu de millorar la resposta a la demanda i oferir més opcions als viatgers entre Barcelona i València.

Últimes notícies

Spring Festival 2026 reforça la seua aposta per a consolidar Alacant com a destí musical

El Spring Festival presenta la seua edició 2026 amb vint artistes, la gira de comiat de Love of Lesbian i un fort impacte turístic i econòmic previst per a Alacant.

Ajornada al 28 de maig la lectura de conclusions del juí a Juliol d’Espanya per agressió sexual

L'Audiència Provincial d'Alacant retarda al 28 de maig la lectura de les conclusions finals en el juí al metge i expresident Juliol d'Espanya, acusat d'agressió sexual i tracte degradant a dos pacients.

El promotor de les VPO de la Platja de Sant Joan nega vincles amb Pérez-Hickman i els seus fills

L'administrador únic de Fraorgi nega qualsevol relació amb María Pérez-Hickman i els seus fills en el cas de les VPO de la Platja de Sant Joan i detalla davant la jutgessa com es va formar la cooperativa i es van adjudicar les vivendes.

Juan Luis Gandia assumix el rectorat de la Universitat de València reivindicant humanisme, ciència i compromís cívic

Juan Luis Gandia pren possessió com a rector de la Universitat de València i marca com a eixos del seu mandat l'humanisme, la ciència i la responsabilitat cívica, defenent una universitat pública al servici de la societat.

Tres mitjans aeris i diverses dotacions terrestres combaten un incendi forestal a Benimantell

Tres mitjans aeris i diverses dotacions terrestres treballen des de primera hora de la vesprada per a controlar un incendi declarat en una zona forestal de Benimantell, a la Marina Baixa.

La Conselleria d’Educació dona per trencada la negociació amb els sindicats en deu minuts i la vaga seguix

La reunió entre la Conselleria d'Educació i els sindicats docents es va tancar en tot just deu minuts després d'alçar-se de la taula la consellera Carmen Ortí, per la qual cosa la vaga indefinida del professorat valencià continua.

L’IVAM obri Apoteosi Now, la gran explosió fotogràfica de Cristina de Middel

L'IVAM presenta Apoteosi Now, una exposició de Cristina de Middel amb 252 fotografies disposades com una gran explosió visual que qüestiona la saturació d'imatges.

Troben a la platja de l’Almadrava un bust romà d’època altoimperial en excel·lent estat

Unes obres de regeneració a la platja de l'Almadrava, a Alacant, han tret a la llum un bust romà de marbre blanc dels segles I-II d. C., probablement vinculat a la deessa Venus.