L’Assemblea de Docents de Balears ha acordat donar un total de 100.000 euros a les caixes de resistència dels professors de Catalunya i de la Comunitat Valenciana amb la finalitat de recolzar les mobilitzacions educatives que s’estan duent a terme en les dos comunitats. Amb esta aportació econòmica, el col·lectiu docent balear vol reforçar les reivindicacions de millora de l’escola pública i enviar un missatge de suport als qui mantenen protestes i vagues en defensa de les seues condicions laborals i del sistema educatiu.
L’organització concreta dos aportacions de 50.000 euros
L’organització docent de l’arxipèlag ha concretat que realitzarà dos aportacions de 50.000 euros cada una, dirigides per separat a les caixes de resistència catalana i valenciana. Els diners procedix de la caixa de resistència que es va constituir a Balears en 2013, en plena lluita educativa contra el govern autonòmic encapçalat llavors per José Ramon Bauzá, del Partit Popular. Aquella caixa es va crear per a sostindre econòmicament les vagues prolongades i, amb el temps, s’ha consolidat com un instrument de solidaritat entre docents que permet ajudar a altres territoris quan afronten conflictes similars.
Origen i sentit de la caixa de resistència
La caixa de resistència va nàixer com a resposta a unes polítiques educatives que consideraven lesives per a l’ensenyança pública i que, des de llavors, s’ha anat nodrint d’aportacions voluntàries. Ara, part d’eixos fons es destina a Catalunya i a la Comunitat Valenciana, on els professors afronten jornades d’atur i mobilitzacions que poden implicar pèrdua de salari i un desgast prolongat. La donació pretén alleujar eixe impacte econòmic i reforçar la capacitat dels docents per a mantindre les seues protestes el temps que consideren necessari.
A més del suport financer a les caixes de resistència d’estes dos comunitats, l’Assemblea de Docents ha decidit posar-se a la disposició del personal educatiu de l’etapa d’infantil de 0 a 3 anys. L’objectiu és donar suport a la seua lluita i acompanyar a este col·lectiu en les seues reivindicacions, que solen estar lligades a la millora de les condicions laborals, a l’estabilitat de les plantilles i al reconeixement del paper educatiu d’esta etapa primerenca.
En un comunicat, l’entitat ha assenyalat que, davant els atacs que consideren coordinats contra l’educació pública, la resposta ha de ser col·lectiva i solidària entre territoris i entre les diferents etapes educatives. Subratlla que les comunitats afectades compartixen problemes i necessitats semblants, com la defensa del finançament públic, la reducció de la càrrega lectiva, la millora de ràtios i la protecció del model d’escola pública. Per això, reivindiquen que la cooperació entre docents de diferents regions és una ferramenta clau per a sostindre les mobilitzacions i visibilitzar un conflicte que, al seu juí, transcendix fronteres autonòmiques i afecta al conjunt del sistema educatiu.







