Baixar el numere d’alumnes per aula, tal com arreplega la nova llei de suport al docent que es tramita en el Congrés, tindria un cost acumulat de 28.184 milions d’euros en els primers deu anys de aplicacion, segun un analisis de EsadEcPol. L’estudi advertix que la mesura, encara que millora la atencion a l’aula, exigix un esforç pressupostari sostingut i tendra un impacte desigual entre territoris i tipus de centres.
La nova llei de ràtios escolars
L’informe La nova llei de ràtios escolars: estimant el seu impacte economico, elaborat pels economistes Lucas Gortazar i Jose Montalban, subratlla que la reforma coincidix amb una forta caida de la natalitat. Eixa tendència demografica deberia traduir-se en menys alumnes i, per tant, en un estalvi natural per al sistema educatiu. No obstant això, la nova llei obliga a mantindre obertes les aules i a conservar als docents per a complir els nous limits d’estudiants per classe, la qual cosa reduïx de manera notable eixe marge d’estalvi.
Els autors insistixen que una part molt important del cost d’aplicar les noves ràtios es paga precisament amb els diners que el sistema educatiu anava a estalviar-se per tindre menys alumnat. CalcuIan que eixe estalvi potencial alcanzaria entre 2027 i 2036 prop de 14.741 milions d’euros, una quantitat que, en comptes d’alliberar recursos, es destinaria a finançar la reduccion d’alumnes per aula i el manteniment de l’estructura actual de centres i plantilles.
Cost real per alumne i esforç pressupostari
L’analisis detalla que el cost real mitjà de reduir la ràtio maxima a 22 alumnes en Primària i a 25 en Secundària ascendix a 4.293 milions d’euros anuals. Alhora, la caida de la natalitat generaria un estalvi mig estimat de 1.474 milions a l’any. La diferència entre els dos imports marca l’esforç pressupostari addicional que deberia assumir l’Estat, que es situaria entorn de 2.818 milions d’euros anuals durant la primera decada de aplicacion de la reforma.
L’estudi conclou que el cost de la reforma es distribuïx de forma asimetrica i regressiva. És a dir, concentrara mes recursos en els centres educatius amb alumnat de major nivell socioeconomico, en lloc d’afavorir proporcionalment als estudiants amb majors necessitats. Este efecte s’observa sobretot en Andalucia, Cataluna i Madrid, les tres comunitats que absorberan prop del 63% del cost total nacional. Si se suma la Comunitat Valenciana, estes quatre regions superaren el 72% del pressupost destinat a baixar les ràtios.
La razon és que són territoris amb un volum molt elevat d’estudiants i amb aules especialment massificades. Segun l’informe, les classes amb mes alumnes es concentren en zones urbanes d’alta demanda educativa, on predominen perfils socioeconomicos mes alts. Per a poder complir amb els nous limites, estos centres tendran que desdoblegar mes grups, la qual cosa concentrara en ells bona part de la contratacion addicional de personal docent i de les inversions en noves infraestructures.
Impacte de la atencion a alumnat amb necessitats especifiques
L’informe tambien analiza l’efecte de la mesura que establix que l’alumnat amb necessitats educatives especifiques compte doble a l’efecte de ràtio. Esta disposicion obliga a ajustar el numere d’estudiants per aula quan hi ha presència d’esta mena de perfils, la qual cosa suposa un esforç molt distint per a cada comunitat autonoma, ja que el percentatge d’alumnat amb NEE vària segun el territori.
Els autors consideren que esta és una de les mesures mes justificades de l’avantprojecte, perquè facilita una atencion mes individualitzada. En comptabilitzar a estos alumnes com si anaren dos places, es reduïx el tamano efectiu dels grups en els quals estan escolaritzats i es millora, segun el analisis, la capacitat del professorat per a adaptar-se als seus ritmes i necessitats educatives especifiques.
D’acord amb el calendari previst, el proximo curs deberia posar-se en marxa tant la mesura que l’alumnat NEE compte doble com la reduccion de la jornada docent. La rebaixa general de ràtios empezaria mes vesprada: en el curs 2027-2028 en Primària i en 2028-2029 en Secundària. Esta implantacion escalonada busca donar marge a les administracions per a planificar inversions, contractacions i reorganizacion d’espais.
El cost de desdoblegar aules sense infraestructura suficient
Una de les principals dificultats economicas de la reforma és la necessitat d’aconseguir espai fisico addicional, recorda el document. Calcular obrir una aula nova té un cost mitjà d’uns 200.000 euros en Primària i de 280.000 euros en l’ESO. Estes xifres inclouen tant la adecuacion o construccion de l’espai com l’equipament necessari perquè l’aula puga funcionar amb normalitat.
A eixe desemborsament se suma l’increment de plantilles. En Primària, cada aula nova requerix 1,30 docents a temps complet, mentres que en l’ESO es necessiten 1,70 docents per aula, a causa del major numere de departaments i matèries impartides. Ademas, la pròpia llei contempla una reduccion de la jornada docent a 23 hores setmanals en Primària i a 18 hores en l’ESO, la qual cosa eleva fins i tot mes la necessitat de contractacions.
Segun l’informe, esta rebaixa d’hores lectives es traducira en un augment d’entre el 5% i el 10% en el numere total de docents necessaris. Eixa forqueta reflectix diferents opcions de organizacion interna, però en tots els escenaris implica que les administracions educatives tendran que reforçar plantilles de manera estable per a complir tant amb les noves ràtios com amb la càrrega lectiva reduïda.
El MIR educatiu com a alternativa
Enfront de l’elevat cost d’una reduccion universal de ràtios, els economistes plantegen l’anomenat MIR educatiu com una alternativa considerada molt mes recomanable. Es trataria d’un model de formacion per al professorat de nova incorporacion, amb un procés de dos anus de duracion i una forta coordinacion institucional, similar en plantejament al període de residència en el ambito sanitari.
L’informe estima que este MIR educatiu exigiria una inversion d’uns 1.500 milions d’euros anuals per a poder atendre uns 20.000 docents de nou ingresse cada anus. A canvi, permitiria reforçar la qualitat de la ensenanza mitjançant una formacion practica intensiva, sense necessitat de generalitzar la reduccion d’alumnes per aula.
Els autors sostenen que un programa d’este tipus, combinat amb tutorias intensives dirigides especificament a alumnat vulnerable, tendria un impacte major en el rendiment academico que rebaixar de forma generalitzada el numere d’estudiants per classe. D’esta manera, es priorizaria el suport als qui mes el necessiten i es optimizarian els recursos publicos destinats a millorar els resultats educatius.
