Un estudi de l’Ivie ha constatat que només el 10,6 % de l’alumnat espanyol de 15 anys aconseguix alt rendiment en PISA, tres punts per davall de la mitjana de l’OCDE, la qual cosa confirma un retrocés general en estudiants amb les qualificacions més altes en matemàtiques, ciències i lectura.
Segons la investigació, Espanya s’ha mantingut de manera persistent per davall de la mitjana de l’OCDE en alumnes aventatjats. Entre les edicions de PISA de 2015 i 2022, el percentatge d’estudiants amb alt rendiment global en almenys una de les tres competències s’ha reduït 1,3 punts.
El treball analitza l’alumnat que obté la màxima puntuació en les proves internacionals i el compara amb altres països. Espanya queda molt lluny de potències educatives com Corea del Sud, amb un 29,7 % d’alumnat excel·lent, Japó, amb un 28,7 %, o Canadà, amb un 22,7 %.
Diferències entre comunitats autònomes
L’estudi assenyala importants diferències entre territoris. Cinc comunitats autònomes se situen per damunt de la mitjana de l’OCDE, que és del 13,7 % d’alumnat d’alt rendiment: Castilla y León, La Rioja, Asturias, Madrid i Cantabria.
En un segon grup apareixen Aragón, Navarra i Galicia, que aconseguixen percentatges per damunt de la mitjana espanyola. La Comunitat Valenciana se queda lleugerament per davall, amb un 10,5 % d’alumnes destacats, pràcticament alineada amb la mitjana estatal del 10,6 %.
En el costat contrari, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, junt amb Canàries i Castilla-La Mancha, no arriben al 7 % d’alumnat amb resultats alts. Açò reflectix una bretxa territorial clara en la presència d’estudiants excel·lents dins del sistema educatiu.
L’informe porta per títol ‘La calidad educativa en España y sus comunidades autónomas: el fenómeno del alto rendimiento’ i està elaborat per la Fundación Ramón Areces i l’Ivie (Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas).
Pes de les condicions socioeconòmiques
L’estudi atribuïx aproximadament la mitat de la diferència entre Espanya i la mitjana de l’OCDE als resultats del 25 % d’estudiants amb millors condicions socioeconòmiques.
Entre este alumnat més afavorit, el percentatge d’alt rendiment en matemàtiques és del 12,9 % a Espanya. En canvi, en el conjunt de l’OCDE arriba al 19,1 %, quasi set punts més.
En l’extrem oposat, entre l’alumnat amb pitjors condicions socioeconòmiques, les diferències amb la mitjana internacional són molt menors. En este grup, el percentatge mitjà d’alumnat aventatjat és del 2,1 % a Espanya, enfront del 2,6 % en l’OCDE.
El mateix patró es repetix en lectura i ciències. En el grup més afavorit, el diferencial arriba als 6,1 punts en ciències, una xifra similar a la de matemàtiques, i se reduïx a 4,4 punts en lectura.
Els autors conclouen que les característiques dels centres educatius, en general, no determinen per si mateixes l’excel·lència. Només el fenomen de l’assetjament escolar apareix com un factor rellevant dins de l’escola.
Per contra, els elements vinculats a estatus socioeconòmic familiar resulten decisius. El tipus d’ocupació dels progenitors, el seu nivell de formació i la renda de les llars tenen un pes clar en les opcions d’arribar a l’alt rendiment.
Diferències per sexes en les competències
L’informe també mostra diferències entre xics i xiques. Les alumnes obtenen millors resultats en comprensió lectora, mentres que ells destaquen més en matemàtiques i ciències.
El percentatge de xics d’alt rendiment és del 7,4 % en matemàtiques i del 5,9 % en ciències. En canvi, entre les xiques, estes valors se reduïxen al 4,4 % i al 3,9 %, respectivament.
Segons els autors, esta bretxa ‘mostra la persistència de certs sers i barreres culturals que poden condicionar l’accés a l’excel·lència en determinades àrees de coneixement’. Estes diferències podrien influir en les trajectòries acadèmiques i professionals futures.
Més pressupost i, sobretot, millor ús dels recursos
L’estudi remarca que el pressupost educatiu continua sent important i que són necessaris recursos suficients. No obstant això, advertix que cada vegada és més decisiu com s’utilitzen estos recursos.
Les polítiques educatives regionals guanyen pes, sobretot en aspectes qualitatius. Entre ells, l’organització del procés educatiu, la selecció del professorat, la formació contínua, la motivació dels docents, el clima escolar o la innovació pedagògica.
Els autors recomanen introduir objectius i indicadors específics sobre alumnat d’alt rendiment en les polítiques educatives. També proposen generalitzar programes d’educació primerenca i preescolar accessibles.
A més, consideren clau estimular les aspiracions educatives de l’alumnat i les famílies. Igualment, defenen ‘un major rigor i efectivitat en la lluita contra l’assetjament escolar’ per a afavorir entorns que permeten que més jóvens arriben a l’excel·lència acadèmica.
