Un total de 1.174.978 persones migrants han sol·licitat acollir-se a la regularització extraordinària posada en marxa pel Govern espanyol, de les quals 167.000 viuen a la Comunitat Valenciana. Més de 608.000 d’estes peticions ja s’han admés a tràmit, fet que comporta una primera autorització temporal per a residir i treballar legalment a Espanya.
Segons dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, la majoria de persones sol·licitants són originàries d’Amèrica Central i Sud-amèrica. En concret, el 67 % de les peticions provenen de estos territoris, fet que reflectix el pes de la migració llatinoamericana en el conjunt de l’Estat.
Colòmbia és el país d’origen amb més sol·licituds, ja que concentra el 26 % del total. A continuació se situen el Marroc, amb un 13,4 % de les peticions, Veneçuela, amb un 11,7 %, i el Perú, amb un 8,8 %. Estes xifres mostren quins col·lectius confien més en esta via per a regularitzar la seua situació.
Catalunya encapçala la llista de comunitats autònomes amb més demandes, amb més de 257.000 sol·licituds registrades. En segon lloc se situa la Comunitat de Madrid, amb 202.000, seguida molt de prop per la Comunitat Valenciana, amb 167.000, i Andalusia, amb 161.000. En estes autonomies es concentra la major part de la població migrant que ha optat per esta regularització.
Impacte de la mesura i valoració del Govern
En un missatge de vídeo remés als mitjans de comunicació, la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha destacat l’abast social de la mesura. Segons ha defensat, la regularització extraordinària va a permetre que ‘centenars de milers de persones que ja residixen al nostre país, però amb por i sense drets, afronten el futur amb il·lusió i amb esperança’.
Saiz ha qualificat el procés de ‘procediment exitós, un vertader hito en la nostra política migratòria i un treball col·lectiu del qual podem sentir-nos molt orgullosos’. Amb estes paraules, la ministra ha volgut subratllar que la iniciativa té el suport de diferents actors implicats en la gestió i l’atenció a les persones migrants.
El termini per a presentar sol·licituds ha estat obert des del passat 16 d’abril i ha conclòs este dimarts 30 de juny. Durant estes setmanes, els impulsors de la mesura, diverses entitats socials i partits polítics com Sumar o Podemos han reclamat en diferents moments que s’allargara el període, perquè consideraven que les traves burocràtiques dificultaven l’accés de moltes persones al procediment.
Origen de la regularització i requisits
Esta regularització extraordinària s’ha aprovat mitjançant un reial decret del Govern, encara que el seu origen està en una iniciativa legislativa popular. Esta ILP va arribar al Congrés dels Diputats amb el suport de més de 600.000 firmes, però va quedar bloquejada a la Cambra Baixa per la falta d’acord parlamentari. Davant d’esta situació, l’Executiu ha optat per desenvolupar part del seu contingut a través del reial decret.
Han pogut presentar la seua sol·licitud totes les persones migrants que estaven vivint de manera irregular a Espanya abans de l’1 de gener passat i que acreditaven almenys cinc mesos de residència al país. També s’hi han pogut acollir totes aquelles persones que havien sol·licitat asil abans d’eixa mateixa data.
En tots els casos, un requisit imprescindible per a accedir a la regularització ha sigut no tindre antecedents penals. Este criteri busca garantir que l’autorització temporal de residència i treball recaiga en persones que complixen la normativa penal vigent. Quan la sol·licitud s’admet a tràmit, s’obri la porta a un futur regular en el mercat laboral i en l’accés a drets bàsics, com la sanitat o la protecció social, per a persones que ja estaven vivint i treballant en la realitat quotidiana de ciutats i pobles espanyols, inclosa la Comunitat Valenciana.
