La Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ) ha conclòs les 17 obres d’emergència posades en marxa per reparar els danys que va causar la dana del 29 d’octubre del 2024, unes actuacions en què ha gestionat més de 220 milions d’euros i que s’han concentrat principalment a la província de València per reforçar la protecció davant futures inundacions.
Després de més d’un any i mig de treball, l’organisme ha donat per tancat este paquet d’actuacions. Els treballs han permés recuperar llits i infraestructures danyades i, al mateix temps, enfortir la resiliència del domini públic hidràulic.
Segons ha informat la CHJ, més de 220 milions d’euros s’han mobilitzat per la via d’urgència. Les obres s’han executat sobretot en municipis valencians, encara que també hi ha hagut intervencions a zones de Terol, Conca i Castelló.
El director tècnic de la CHJ, Manuel Torán, ha destacat l’esforç realitzat. ‘Hem treballat a contrarellotge per acabar totes les actuacions i podem dir que hem complit amb els principals objectius d’estes obres d’emergència’, ha assenyalat.
Torán ha detallat que s’han restaurat els danys de la dana, millorat la protecció dels entorns urbans i ampliat la capacitat de desguàs dels llits. A més, s’ha restituït el servici en infraestructures hidràuliques clau, com el Canal Júcar-Turia o el Canal Camp de Túria.
Suport científic per entendre la riada del 29 d’octubre del 2024
Les obres d’emergència han comptat amb un suport tècnic i científic important del Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas (CEDEX). Este organisme ha col·laborat directament en la comprensió hidràulica del que va passar el 29 d’octubre del 2024.
‘Els models hidràulics que han realitzat ens han permés comprendre el comportament dels cabals en un episodi totalment extraordinari’, ha explicat Torán.
A més, el CEDEX ha participat en el disseny de diverses solucions aplicades en punts sensibles. Destaquen el barranc del Poyo al seu pas per Chiva i l’encaixament urbà del riu Magre a Utiel. ‘En els dos casos la capacitat hidràulica final s’ha ampliat de manera considerable’, ha afegit.
Reforç del barranc del Poyo i protecció de municipis de l’Horta i Camp de Túria
Una part clau de les obres s’ha centrat en la conca del Poyo, des de la capçalera a Chiva fins a la desembocadura a l’Albufera. L’objectiu ha sigut reforçar la protecció del llit davant futures inundacions.
La CHJ ha actuat als trams més afectats per la riuada. S’han reparat danys i, al mateix temps, s’ha augmentat la capacitat hidràulica del barranc per millorar-ne el comportament en novos episodis de crescudes.
A la capçalera del barranc, al tram que travessa el nucli urbà de Chiva, les obres han aconseguit quasi triplicar la capacitat de desguàs respecte a la situació anterior a la dana.
També s’ha millorat la circulació de l’aigua en cas d’avinguda i s’ha optimitzat el comportament hidràulic del barranc, reduint de manera significativa el risc per al municipi.
Aigües avall, al terme de Riba-roja de Túria, s’ha executat una mota nova que incrementarà la seguretat de la zona industrial i de les vivendes de l’entorn.
Més endavant, a Torrent, s’han estabilitzat les vores mitjançant un sistema de bulonat i gunitat amb formigó. Esta solució augmenta la protecció del polígon Mas del Jutge, molt afectat en episodis de pluja intensa.
En l’últim tram, al pas per Paiporta, Picanya, Massanassa i Catarroja, el barranc ha sigut objecte d’una reconstrucció integral. S’han reforçat els talussos amb escollera, geotèxtil de contenció i geocel·les amb terra vegetal i plantacions.
Amb estes actuacions s’ha configurat un llit amb més capacitat de desguàs, més estable i millor preparat per afrontar futures avingudes.
Les obres s’han completat amb intervencions en altres barrancs i afluents de la conca del Poyo. Entre ells, la rambla de la Horteta i els barrancs del Pozalet, Gallego, Señor i Peque.
En estos punts s’han dut a terme treballs de reconstrucció, neteja i adequació dels llits. La finalitat és millorar la resposta global de la conca davant nous episodis de pluges intenses.
Més seguretat als municipis de la conca del Magre
La conca del riu Magre va ser una de les àrees més afectades per la dana del 2024. Les fortes precipitacions a la capçalera es van transformar en cabals molt elevats que van provocar danys importants en nombrosos municipis riberencs.
Un dels principals objectius de les obres d’emergència ha sigut augmentar la seguretat d’estes poblacions. Per això s’han adaptat els llits perquè puguen respondre millor davant episodis semblants.
A Utiel s’ha reconstruït l’encaixament que travessa el municipi, duplicant la capacitat de desguàs del riu.
Aigües avall, a Alfarb, Real, Carlet, l’Alcúdia, Guadassuar i Algemesí, s’han construït esculleres i murs de gavions a la marge dreta del riu Magre. Per a això s’ha aprofitat el material obtingut durant l’adequació del mateix llit.
Esta solució permetrà reduir els danys en cas de noves crescudes i oferix una major estabilitat a les vores del riu.
A més, les actuacions han permés eixamplar la secció del riu i millorar la seua capacitat hidràulica fins a la desembocadura al Júcar.
Els treballs també han arribat a diversos afluents del Magre. Al riu Buñol s’ha incrementat la capacitat de desguàs al seu pas pel municipi.
Per aconseguir-ho, s’han eliminat diverses edificacions a la zona de la Poza Paraíso i s’ha millorat el drenatge del paratge del Turche, un espai molt freqüentat.
Les actuacions d’emergència han inclòs també la presa de Forata. La retirada de sediments ha permés recuperar la plena operativitat d’un dels seus òrgans de desguàs.
Posteriorment s’ha reforçat la marge dreta de la infraestructura per incrementar-ne la seguretat i la resiliència en futures avingudes extraordinàries.
Recuperació del riu Túria i del Parc Fluvial
Al riu Túria, les obres d’emergència s’han centrat a recuperar la funcionalitat del llit i el seu valor ambiental després de la dana.
Les solucions s’han adaptat a les característiques de cada tram. D’esta manera s’ha pogut recuperar la morfologia del riu i retirar els principals elements obstructius.
L’objectiu ha sigut tornar el llit i el seu entorn a un estat semblant al que tenien abans de la riuada.
Les actuacions s’han desplegat al llarg de més de 75 quilòmetres de llit, des de Sot de Chera fins a València. El riu travessa en este tram deu municipis: Sot de Chera, Gestalgar, Bugarra, Pedralba, Vilamarxant, Riba-roja de Túria, Manises, Paterna, Quart de Poblet i València.
A més, s’han recuperat diversos punts del Parc Fluvial del Túria i s’han instal·lat quatre passarel·les noves per a vianants. Estes estructures han tornat la connectivitat entre les dos vores i faciliten de nou l’accés i el gaudi d’este espai natural.
Segons la CHJ, les obres d’emergència també han permés recuperar diverses infraestructures estratègiques per garantir l’abastiment d’aigua, el regadiu i la gestió dels recursos hídrics a la conca del Júcar.
