El teniste castellonenc Roberto Bautista (Benlloc, 1988) ha disputat este cap de setmana el seu últim torneig professional a la històrica Copa del Rei de Huelva i ha posat fi a una carrera de més de dues dècades, en què ha sumat 12 títols ATP i ha sigut l’heroi de la conquesta de la Copa Davis de 2019 amb Espanya.
La Copa del Rei, torneig més antic d’Espanya, ha sigut l’escenari inesperat escollit pel valencià per a penjar la raqueta. En un missatge en les seues xarxes socials, Bautista ha explicat el motiu d’esta decisió: ‘Em feia il·lusió que fora en Espanya i este torneig emblemàtic era l’escenari perfecte’.
En eixe mateix text, el de Benlloc ha volgut agrair el suport rebut durant tota la seua trajectòria. ‘Agraït als que heu estat amb mi durant este viatge i al tenis per tot el que m’ha donat’, ha afegit, subratllant l’impacte personal i professional d’estos anys al circuit.
Top 10 mundial i 12 títols en el circuit ATP
Al llarg de la seua carrera, Bautista ha arribat a ocupar el número 9 del rànquing ATP durant onze setmanes, entre novembre de 2019 i gener de 2020. Esta presència en el top 10 ha confirmat la seua regularitat i el seu nivell competitiu en el màxim escenari internacional.
El castellonenc es retira amb un palmarés de 12 títols del circuit professional i 11 finals més disputades. Entre estes últimes destaca la de l’ATP Masters 1000 de Shanghai de 2016, un dels grans èxits que han marcat la seua trajectòria al màxim nivell.
Bautista va estrenar el seu historial de títols en 2014 amb el seu únic torneig guanyat en herba, el Libema Open dels Països Baixos. Aquell triomf va obrir una dècada d’èxits que s’ha tancat en 2024, quan ha alçat el BNP Paribas Fortis European Open, encara en la seua seu d’Anvers (Bèlgica), en pista dura.
En total, ha conquistat nou tornejos en pista dura, la seua superfície més prolífica, i dos en terra batuda. Este repartiment de títols reflectix la seua adaptació a diferents condicions de joc, sempre amb un estil sòlid i competitiu.
Wimbledon 2019 i el somni del Grand Slam
Més enllà dels trofeus, un dels cims esportius de Bautista ha arribat en 2019, quan ha sigut semifinalista a Wimbledon, el seu millor resultat en un Grand Slam. Ha sigut la seua primera i única presència en una penúltima ronda d’un gran, un fet reservat a una minoria d’elit.
En aquelles semifinals l’esperava Novak Djokovic, que després seria campió del torneig. Bautista havia derrotat el serbi dues vegades eixa mateixa temporada, fet que alimentava les esperances. Finalment, va caure en quatre sets, però va ser capaç d’arreplegar-li un parcial, com un marcador de 6-2, 4-6, 6-3 i 6-2.
Eixe mateix resultat, un sol set guanyat, és el que Roger Federer va obtindre davant Djokovic en la final de l’endemà. Només cinc espanyols abans que ell havien arribat a unes semifinals de Wimbledon, dada que reforça la dimensió històrica del que va aconseguir el de Benlloc.
Aquell èxit va ser tan inesperat que fins i tot va trastocar els seus plans personals. Bautista tenia previst celebrar eixos dies de juliol la seua ‘despedida de solter’ a Eivissa amb els amics, però l’avanç en el torneig va obligar a canviar els plans. Van ser ells qui es van desplaçar finalment a l’’All England Lawn Tennis Club’ per a animar-lo en directe.
Heroi de la Copa Davis de 2019
El 2019 encara li guardava a Bautista un capítol tan dur com gloriós amb la Copa Davis. Sergi Bruguera, aleshores capità d’Espanya, el va incloure en l’equip de la fase final disputada a la Caja Mágica de Madrid com a número 2, només per darrere de Rafa Nadal. L’equip el completaven Pablo Carreño, Feliciano López i Marcel Granollers, especialista en dobles.
En la fase inicial, Bautista va sumar una victòria davant Croàcia i va perdre davant Rússia, però Espanya ha avancat fins als quarts de final, on l’esperava Argentina. Hores abans d’eixe encreuament, el teniste va rebre la notícia que el seu pare, Ximo Bautista, estava a punt de morir. Va abandonar la concentració per a estar amb ell, va arribar un parell d’hores abans de la defunció i va poder assistir al soterrament.
Després d’eixa comiat tan dolorosa, Bautista va voler tornar a Madrid per a animar els seus companys des de la grada. Però en el trajecte de tornada li van comunicar que tant Carreño com Granollers tenien problemes físics i que, si era necessari, podrien necessitar-lo de nou en pista.
Ja en la Caja Mágica, va vore com Espanya superava Gran Bretanya i es plantava en la final contra Canadà. En eixe context, Bruguera va consultar amb l’entorn del jugador sobre el seu estat anímic i físic i finalment es va decantar per ell per a obrir la sèrie.
Bautista va derrotar Auger Aliassime per 6-7 i 3-6, va aconseguir el primer punt i va deixar el títol a l’abast. Després, Nadal va rematar la faena i Espanya va alçar la seua sisena Ensaladera, amb un nou heroi clar en el record col·lectiu.
Poc després d’eixa final, Nadal va reconéixer públicament la gesta del seu company en declaracions a Movistar: ‘Jo he guanyat els huit partits però, vos ho dic amb la mà en el cor, ací la persona que ha sigut vital ha sigut Roberto Bautista. Ha fet alguna cosa quasi inhumana. És un exemple per a la resta de la meua vida’.
Una trajectòria llarga i coherent fins a l’últim torneig
La carrera de Roberto Bautista ha continuat després d’eixe 2019 màgic fins a acumular 738 partits en el circuit ATP i 436 victòries. Estes xifres reflectixen una trajectòria llarga, constant i d’alt rendiment, rara en un esport tan exigent com el tenis.
En abril, el castellonenc ja havia anunciat que esta seria la seua última temporada en l’elit, encara que sense fixar data ni torneig concret per a l’adeu. Això li ha permés viure cada cita amb una mirada diferent, sabent que s’acostava el final d’una etapa.
En aquell missatge, Bautista explicava els seus sentiments: ‘He viscut el meu somni durant molts anys. He donat tot el que tenia dins en cada entrenament i en cada partit. Ara sent que ha arribat el moment de començar a acomiadar-me, de disfrutar cada torneig de forma diferent i de tancar esta etapa amb gratitud cap al meu estimat tenis’.
També avançava com volia experimentar este últim any en el circuit. ‘Vull viure fins a l’últim punt este any. Sentir el suport de la gent, competir una vegada en els tornejos que han sigut part de la meua vida i acomiadar-me en la pista, que és on sempre he sigut més feliç’, afegia.
Finalment, ha sigut la Copa del Rei de Huelva, el torneig més antic d’Espanya, la que ha tingut l’honor d’acollir el seu comiat. Un tancament simbòlic per a una carrera que ha combinat èxits internacionals, moments de gran duresa personal i una imatge de professionalitat i sacrifici que el temps ha consolidat com a referent del tenis espanyol i, molt especialment, valencià.
