La jutgessa que investiga les conseqüències de la DANA del 29 d’octubre de 2024 ha ordenat a la Subdirecció General de la Conselleria d’Emergències que remeta, en un termini màxim de tres dies, un llistat detallat de totes les comunicacions per ràdio mantingudes amb ajuntaments aquella jornada, amb l’hora, la duració de cada crida i la identitat de la persona amb qui es va contactar.
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), esta petició figura en una providència emesa este dilluns pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja, que porta la instrucció de la causa penal oberta pels danys i les víctimes de la DANA.
La jutgessa vol conéixer amb precisió quins ajuntaments van rebre avisos per ràdio, en quin moment i durant quant de temps, per a analitzar si el sistema d’informació i d’alerta a les administracions locals va funcionar de manera adequada durant l’episodi de pluges intenses.
Requeriment d’informes a Emergències i a l’Agència Valenciana
A més del registre de comunicacions, la jutgessa ha acordat demanar de nou a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències l’informe número 3 relatiu a la DANA, que ja s’havia sol·licitat anteriorment.
En este nou requeriment fixa un termini de dos dies per a remetre l’informe i exigix que s’indique l’hora exacta de la seua emissió, si es va incloure en la llista de difusió d’informes i a quina hora es va incorporar a eixa llista.
Amb esta informació, el jutjat busca reconstruir la seqüència temporal dels avisos institucionals, tant interns com als ajuntaments, per a determinar si es van emetre amb temps suficient i si van arribar als destinataris corresponents.
Rebuig a una nova declaració de Catalá i d’un regidor
En un altre auto dictat també este dilluns, el jutjat ha rebutjat que torne a declarar l’alcaldessa de València, María José Catalá, petició formulada per la representació legal d’una de les famílies de les víctimes.
La resolució considera que una part de les proves sol·licitades serien, segons recull l’auto, ‘reiteratives’, que unes altres ‘careixen de connexió objectiva’ amb els fets investigats i que, en la seua pràctica totalitat, ‘no estan relacionades amb els fallecimientos de las víctimas a cuya familiar representa’ la persona que ha demanat la prova.
El jutjat també ha refusat la declaració com a testimoni del regidor delegat del Cicle Integral de l’Aigua de l’Ajuntament de València. En este cas, la resolució afirma que ‘no se puede atribuir’ al sistema de drenatge, ni als mecanismes de depuració o absorció de l’aigua en la ciutat, la responsabilitat directa pels fallecimientos ocorreguts a la pedania de La Torre.
Segons l’auto, la majoria de víctimes mortals en esta pedania ‘fueron atrapadas en un garaje, una de ellas fue arrastrada a su interior cuando se dirigía a su casa caminando por la acera; otras, cuando circulaban por las calzadas’.
La Torre, el barranc del Poyo i l’avís a la població
La jutgessa assenyala en la seua resolució que l’aigua que va arribar a la pedania de La Torre procedia del barranc del Poyo i dels seus afluents. Remarca que les aigües, les comportes de l’Albufera, les depuradores o els col·lectors no van intervindre en la causa directa dels fallecimientos registrats en esta zona.
En este sentit, conclou que ‘el elemento determinante en la evitación del resultado lesivo lo constituye el control de la fuente de riesgo, los cauces y barrancos, en este caso el barranco del Poyo y los tributarios del mismo’.
La resolució afegix que la situació del barranc del Poyo ‘ja era coneguda en el Cecopi’, el Centre de Coordinació Operativa Integrada, que gestiona els episodis d’emergència a escala autonòmica.
La jutgessa reitera en l’auto ‘el carácter letal de la falta de avisos, en este caso a los vecinos de La Torre y a quienes circulaban por la pedanía’ i subratlla que ‘lo determinante era avisar a la población’.
Per això, la instrucció insistix a aclarir quin flux d’informació es va produir entre Emergències, el Cecopi i els ajuntaments, especialment pel que fa a la pedania de La Torre i a la comarca de l’Horta Sud, on es van registrar diversos punts inundats i víctimes mortals.
La jutgessa també recorda que en la causa ja consta abundant documentació sobre plans i protocols d’actuació davant inundacions. Entre esta documentació destaca, segons l’auto, un mapa amb les cotes que va aconseguir l’aigua en diferents municipis de l’Horta Sud, dada considerada rellevant per a valorar el risc conegut i la resposta institucional.
Noves declaracions com a testimoni
D’altra banda, la jutgessa ha acordat citar com a testimoni la filla d’una anciana que residia en un centre de majors de Paiporta i que va morir posteriorment en un hospital, després dels fets relacionats amb la inundació.
Així mateix, ha sol·licitat a este centre de majors que remeta al jutjat les dades d’identitat de les persones que van auxiliar una altra resident, també morta després en un hospital, durant la inundació de les instal·lacions.
Estes noves diligències busquen aclarir amb detall què va passar dins del centre de majors de Paiporta durant la DANA, com es va produir l’evacuació de les persones residents i quines actuacions d’emergència es van desplegar en el moment crític.
En conjunt, les últimes decisions del jutjat reforcen la línia d’investigació centrada en la gestió del risc hidrològic, la cadena d’avisos institucionals i la protecció efectiva de la població en punts especialment vulnerables com La Torre i Paiporta.







