L’Institut d’Estudis Econòmics de la Província d’Alacant (INECA) ha conclòs que el pressupost de la Generalitat per a 2026 ha consolidat clarament la situació fiscal, però manté una capacitat transformadora molt limitada per les deficiències cròniques en l’execució i per un dèficit de transparència en la distribució territorial de les inversions.
Segons ha detallat l’entitat en la presentació del seu estudi sobre els comptes autonòmics, actualment en fase de tramitació, el creixement nominal del pressupost ha ocultat un enfocament clar cap al sanejament financer. INECA ha remarcat que la recaptació fiscal es troba en nivells rècord, sobretot pel fort augment dels impostos sobre el capital, que ha sigut del 47,4 %, i de transmissions, que ha pujat un 24 %. A més, l’IRPF i l’IVA han consolidat un increment del 5,1 %.
Tot i això, ha assenyalat que estos ingressos extraordinaris no s’estan traduint en més despesa real. Segons l’informe, la major part de la recaptació s’ha destinat a amortitzar deute i no a impulsar noves polítiques públiques o a reforçar serveis clau per a la ciutadania.
Rigidesa del pressupost i poc marge polític
L’estudi ha destacat també una gran rigidesa estructural en la composició de les despeses. Àrees com Sanitat, Educació i el pagament del deute acumulen prop del 77 % dels recursos disponibles. Per a INECA, esta distribució ha deixat un marge de maniobra política a curt termini “excepcionalment estret”, ja que qualsevol canvi significatiu exigix retallar o reordenar partides molt sensibles.
El centre d’estudis ha insistit que esta rigidesa ha limitat la capacitat del pressupost per a transformar el model econòmic i social de la Comunitat. Les partides amb potencial més innovador o inversor han quedat condicionades per les obligacions financeres i pels grans blocs de despesa corrent.
Problemes d’execució de la inversió pública
Pel que fa a l’execució, l’informe ha subratllat que el principal problema del Consell no és la quantia pressupostada, sinó la dificultat tècnica i administrativa per a materialitzar la inversió prevista. INECA ha assenyalat que els comptes han patit una merma del 21,1 % en 2025 en l’execució en àrees socials considerades crítiques.
Segons l’entitat, este “coll de botella” ha deixat sense fer una part important d’obres públiques i projectes socials, tot i tindre diners consignats. Açò ha reduït encara més el potencial transformador dels pressupostos i ha generat un efecte d’arrossegament sobre sectors que depenen de la inversió pública, com la construcció o determinats serveis professionals.
INECA ha remarcat que, mentre no es resolguen estes disfuncions internes d’execució, l’augment d’ingressos o la millora formal de les xifres fiscals no es traduiran en canvis tangibles en el territori ni en la qualitat dels serveis.
Alerta per la falta de transparència territorial
Finalment, l’informe ha posat el focus en el que considera un “dèficit de transparència” en la informació pressupostària. INECA ha criticat que l’absència d’una assignació territorial clara per a més de la mitat de les inversions directes ha impedit auditar “ex-ante” l’equitat del pressupost.
Segons el centre d’estudis, esta opacitat ha dificultat comprovar com es repartixen realment les inversions entre províncies i comarques, i ha “perpetuat desequilibris històrics documentats”, en referència al dèficit inversor que, segons estima, patix especialment la província d’Alacant.
En la conclusió de la presentació, INECA ha resumit la seua posició afirmant que “el pressupost de 2026 exhibix una clara consolidació fiscal impulsada per la recaptació patrimonial, però la seua capacitat transformadora real roman fortament condicionada per deficiències cròniques en l’execució material i una inacceptable opacitat territorial”.
