Les brises marines que refresquen la costa mediterrània s’han debilitat de manera significativa des de 1981, segons un estudi del Centro de Investigaciones sobre Desertificación (CIDE) que ha analitzat quatre dècades de dades. La recerca conclou que, en el conjunt del Mediterrani occidental, estes brises són hui fins a un 17 % més dèbils en zones com les Balears i la costa mediterrània espanyola, la qual cosa reduïx la seua capacitat per a suavitzar les temperatures en ciutats com València, Barcelona o Ibiza, especialment durant les onades de calor.
L’estudi, desenvolupat pel CIDE, centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana, ha utilitzat 41 anys de registres de 39 estacions meteorològiques distribuïdes al llarg de la costa del Mediterrani occidental. Estes estacions se situen en territori d’Espanya, França, Itàlia i el nord d’Àfrica, cosa que permet traure conclusions per a tota la regió.
El 90 % de les estacions analitzades mostra una reducció de la velocitat de la brisa marina. Els càlculs indiquen que, des de 1981, estes brises s’han debilitat 0,095 metres per segon cada dècada. Segons els autors, això suposa quasi un 11 % de pèrdua d’intensitat de mitjana en tota la regió, xifra que arriba al 12,7 % si es tenen en compte només els mesos d’estiu.
Què és la brisa marina i com afecta el Mediterrani
La brisa marina és un vent local que es genera durant el dia quan la terra es calfa més ràpid que el mar. L’aire calent sobre terra puja i l’aire més fresc del mar avança cap a la costa per omplir este buit. Este moviment crea un flux que refresca les zones litorals i, sovint, també àrees d’interior pròximes.
Actualment, la conca mediterrània s’està calfant entre un 20 i un 40 % més ràpid que la mitjana del planeta. Açò intensifica el contrast tèrmic entre terra i mar, que és precisament el motor que genera la brisa. Per tant, des d’un punt de vista físic, es podria esperar que este major contrast produïra brises més fortes.
No obstant això, les dades mostren la situació contrària. ‘Lo esperable seria que este major contrast generara brises més fortes. No obstant això, observem que les brises marines són cada vegada més dèbils, encara que més freqüents en èpoques de l’any on abans es donaven menys, com ara l’hivern’, explica Shalenys Bedoya-Valestt, primera autora de l’estudi i investigadora predoctoral al CIDE. El treball es basa en la seua tesi doctoral.
Les zones més afectades i el cas de les ciutats espanyoles
Les dades mostren diferències clares segons la zona. Les Illes Balears presenten el major debilitament, amb un 17,6 %. La costa mediterrània d’Espanya se situen en el 17 %, mentres que la costa mediterrània de França arriba al 12,6 %.
Algunes de les ciutats espanyoles més afectades per esta reducció són Barcelona, Tortosa, Menorca, Almería, Castellón, Málaga, Ibiza i Palma de Mallorca. En estos punts, la brisa ha disminuït entre el 17 % i el 25 %, segons el treball. Açò implica estius més calorosos i nits menys ventilades, amb un impacte directe sobre la sensació tèrmica de la població.
Els investigadors apunten que esta ralentització respon a diversos mecanismes atmosfèrics en cadena. Entre ells, destaquen la persistència de dorsals anticiclòniques sobre el Mediterrani, l’entrada d’aire tropical continental procedent del Sàhara i la major freqüència i intensitat de les onades de calor.
Relació entre brises marines i onades de calor
El treball també analitza què passa amb les brises durant les onades de calor d’estiu. En estes situacions extremes, la brisa encara es debilita més. Segons la recerca, durant estes onades les brises són fins a un 10 % més dèbils en illes com Còrsega, Sardenya i Sicília.
En el cas de les Illes Balears, este debilitament addicional arriba a prop del 8 %. A la costa mediterrània espanyola, la reducció mitjana durant estes onades se situa al voltant del 4,8 %. Els autors precisem que esta xifra no se suma a la tendència general, sinó que descriu l’impacte específic de l’episodi d’ona de calor sobre la brisa d’estiu.
L’estudi vincula estes variacions amb l’escalfament accelerat del Mediterrani, considerat un dels ‘punts calents’ del canvi climàtic. Des de 1981, la regió ha registrat un augment de 1,3 °C en la temperatura de l’aire en superfície i d’1 °C en la temperatura de la superfície marina. A més, s’ha detectat un increment important de la radiació solar que arriba a la zona.
Els investigadors han observat que, quan les anomalies de temperatura se situen entre 1 i 1,5 °C per damunt dels nivells històrics, la intensitat de la brisa cau entre un 4 % i un 8 %. Este descens és especialment marcat en primavera i estiu, just quan la brisa és més necessària per a alleujar la calor.
‘La nostra hipòtesi és que l’escalfament global està canviant la forma en què es mouen les masses d’aire, afavorint que l’aire càlid d’origen continental tropical quede “atrapat” sobre el Mediterrani i provoque onades de calor més freqüents i intenses. Este aire calent i sec actua com una “tapa” sobre la regió: estabilitza l’atmosfera i frena els moviments d’aire que impulsen la brisa, debilitant-la’, argumenta Bedoya-Valestt.
Impactes sobre la població i el medi ambient
Per al CIDE, entendre estos canvis no és només una qüestió científica, sinó també social i sanitària. ‘Precisament, ara que vivim episodis de calor més intensos, freqüents i precoços, conéixer com estan canviant les brises marines ens permet entendre els possibles impactes en la població costanera del Mediterrani occidental i assentar les bases de coneixement necessàries per a l’adaptació climàtica’, sosté César Azorín, investigador del CSIC que lidera el Climatoc-Lab del CIDE.
Quan la brisa és més dèbil, sobretot en onades de calor, disminuïx la seua capacitat de ventilació. Açò repercutix en l’estrés tèrmic que patixen les persones i en la seua salut, especialment en col·lectius vulnerables com ancians, xiquets o persones amb malalties cròniques.
A més, una brisa menys intensa pot fer que la contaminació atmosfèrica recircule o quede atrapada durant dies en zones costaneres i d’interior pròximes. Esta situació pot agreujar els episodis de mala qualitat de l’aire. La informació d’este estudi, apunten els autors, podria ajudar a dissenyar protocols anticontaminació més precisos i adaptats a les noves condicions climàtiques.
Les brises també transporten humitat cap a l’interior i faciliten la formació de tempestes severes en estiu. Si es debiliten, ‘el cicle hidrològic podria vore’s alterat’, assenyala la recerca. Açò podria tindre implicacions en la distribució de precipitacions intenses i en el risc d’episodis de pluges violentes en determinades zones.
Un estudi internacional publicat en Scientific Reports
El treball s’ha publicat en la revista científica ‘Scientific Reports’ i representa la primera anàlisi detallada d’este fenomen per a tot el Mediterrani occidental a partir de dades de 1981 a 2021. La recerca naix d’una col·laboració internacional.
A més del CIDE, participen l’Institut Pirenaic d’Ecologia (CSIC) i el Laboratorio de Física Ambiental (EPhysLab) de la Universidad de Vigo; la Università di Torino i el Politecnico di Torino, a Itàlia; la Universitat de Gotemburg, a Suècia, i la Tsinghua University, a la Xina. Esta cooperació ha permés comparar situacions en diferents zones i reforçar les conclusions sobre l’impacte de l’escalfament global en les brises marines del Mediterrani.







