L’escalfament global i les onades de calor han debilitat fins a un 17 % les brises marines al Mediterrani occidental des de 1981, segons un estudi del Centro de Investigaciones sobre Desertificación (CIDE) que alerta que este fenomen reduïx la capacitat natural de refrescar ciutats com València, Barcelona o Ibiza en els dies més calorosos.
Segons el treball, les brises marines del Mediterrani occidental han perdut velocitat de manera constant des de la dècada de 1980, malgrat que la regió s’ha calfat entre un 20 i un 40 % més ràpid que la mitjana mundial, fet que, en teoria, hauria d’haver reforçat estos vents locals.
Un Mediterrani que es calfa més ràpid
El CIDE, centre mixt del CSIC, la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana, ha analitzat 41 anys de dades de 39 estacions meteorològiques situades al litoral del Mediterrani occidental, en concret a Espanya, França, Itàlia i el nord d’Àfrica, entre 1981 i 2021.
El 90 % d’estes estacions registra una reducció de la velocitat de la brisa marina. Els investigadors han calculat que, de mitjana, la intensitat d’estes brises s’ha reduït 0,095 metres per segon cada dècada, la qual cosa equival a quasi un 11 % en el conjunt de la regió des de 1981.
Quan se miren només els mesos d’estiu, la caiguda s’accentua fins al 12,7 %. En el cas de les Illes Balears, el debilitament arriba al 17,6 %, mentre que a les costes mediterrànies d’Espanya se situa en el 17 % i, a les de França, en el 12,6 %.
Les ciutats espanyoles on més s’ha notat la pèrdua de força de la brisa són Barcelona, Tortosa, Menorca, Almería, Castellón, Málaga, Ibiza i Palma de Mallorca, amb descensos d’entre el 17 i el 25 %.
La brisa marina és un vent local que es genera durant el dia, quan la terra es calfa més de pressa que el mar. L’aire calent que s’eleva sobre la superfície terrestre fa avançar cap a la costa l’aire més fresc del mar, que actua com un flux natural de refrigeració de les zones litorals.
Tot i això, la investigació assenyala que l’augment accelerat de la temperatura de la conca mediterrània està alterant este mecanisme. Des de 1981, la regió ha registrat un increment d’uns 1,3 °C en la temperatura de l’aire en superfície i d’1 °C en la temperatura marina superficial, acompanyat d’un augment de la radiació solar rebuda.
La investigadora predoctoral del CIDE i primera autora de l’estudi, Shalenys Bedoya-Valestt, explica que, en teoria, un contrast tèrmic més gran entre mar i terra hauria de generar vents costaners més intensos: ‘Lo esperable sería que este mayor contraste generara brisas más fuertes. Sin embargo, observamos que las brisas marinas son cada vez más débiles, aunque más frecuentes en épocas del año donde ocurren menos, como en invierno’.
Ona de calor i brisa més dèbil
L’estudi, publicat en la revista ‘Scientific Reports’, també ha analitzat què passa amb la brisa marina durant les onades de calor d’estiu, quan més falta fa el seu efecte refrescant a les zones costaneres densament poblades.
Els resultats indiquen que, en estes situacions extremes, les brises es debiliten encara més. A illes com Còrsega, Sardenya i Sicília arriben a ser fins a un 10 % més febles. A les Illes Balears, la reducció se situa al voltant del 8 %, mentres que a la costa mediterrània espanyola la caiguda mitjana és del 4,8 %.
Els autors detallen que esta xifra no s’afegix a la tendència general de debilitament, sinó que reflectix l’impacte específic de cada episodi d’ona de calor sobre la brisa estival. Quan les anomalies de temperatura se situen entre 1 i 1,5 °C per damunt dels valors històrics, la intensitat de la brisa cau entre un 4 % i un 8 %, sobretot en primavera i estiu.
Segons la investigació, estes variacions estan relacionades amb el Mediterrani com a ‘punt calent’ del canvi climàtic, on l’escalfament és especialment ràpid. A més, el treball apunta a diversos mecanismes atmosfèrics en cadena que estarien darrere d’esta pèrdua de força.
Entre ells, destaca la persistència de dorsals anticiclòniques sobre el Mediterrani, és a dir, zones d’altes pressions que s’estenen des d’un anticicló i que afavorixen l’estabilitat atmosfèrica i el temps sec, així com l’entrada d’aire tropical continental procedent del Sàhara i la major freqüència d’onades de calor.
Els investigadors apunten que estes condicions creen una atmosfera més estable que frena els moviments verticals d’aire, clau per a la formació i el manteniment de la brisa marina.
Canvis en el moviment de les masses d’aire
L’equip del CIDE planteja que l’escalfament global no només incrementa les temperatures, sinó que també està modificant la circulació de les masses d’aire sobre el Mediterrani.
‘Nuestra hipótesis es que el calentamiento global está cambiando la forma en que se mueven las masas de aire, favoreciendo que el aire cálido de origen continental tropical quede atrapado sobre el Mediterráneo y provoque olas de calor más frecuentes e intensas. Ese aire caliente y seco actúa como una tapa sobre la región: estabiliza la atmósfera y frena los movimientos de aire que impulsan la brisa, debilitándola’, argumenta l’estudi.
En la recerca han col·laborat també l’Institut Pirenaic d’Ecologia (CSIC) i el Laboratorio de Física Ambiental (EPhysLab) de la Universidad de Vigo; la Universidad i el Politécnico de Turín (Itàlia); la Universitat de Gotemburg (Suècia); i la Universitat de Tsinghua (Xina).
Impacte sobre la població i la contaminació
Els autors advertixen que estos canvis tenen implicacions directes sobre la vida quotidiana de la població que viu a la costa mediterrània occidental, una de les zones més densament habitades de la conca.
‘Precisamente, ahora que vivimos episodios de calor más intensos, frecuentes y tempranos, conocer cómo están cambiando las brisas marinas nos permite entender los posibles impactos en la población costera del Mediterráneo occidental, y sentar las bases de conocimiento necesarias para la adaptación climática’, sosté César Azorín, investigador del CSIC que lidera el Climatoc-Lab del CIDE.
L’estudi remarca que, en ser més febles, sobretot durant les onades de calor, les brises perden capacitat de ventilació. Açò incrementa l’estrés tèrmic sobre la població i pot afectar la salut humana, especialment en col·lectius vulnerables, com persones majors o amb malalties cròniques.
A més, una brisa més dèbil pot afavorir que la contaminació atmosfèrica recircule o quede atrapada durant dies tant en zones costaneres com en àrees d’interior pròximes. Els autors apunten que la informació arreplegada en este treball pot ajudar a dissenyar protocols anticontaminació més precisos en ciutats mediterrànies.
Les brises marines també transporten humitat cap a l’interior i contribuïxen a la formació de tempestats severes en estiu. Si estes brises es debiliten, ‘el ciclo hidrológico podría verse alterado’, assenyala la investigació, cosa que podria influir en la distribució de les pluges i en la freqüència d’episodis tempestuosos.
Els resultats del CIDE oferixen una base de coneixement que pot ser clau per a planificar mesures d’adaptació climàtica en les regions costaneres del Mediterrani occidental, inclosa la costa valenciana, on la brisa marina ha sigut tradicionalment un dels principals aliats per a mitigar la calor estival.
