Els incendis forestals han cremat ja 152.678 hectàrees a Espanya entre l’1 de gener i el 26 de juliol de 2026, segons l’última actualització del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco). Esta xifra era fins ahir dissabte de 131.113 hectàrees i multiplica per sis la superfície afectada en el mateix període de 2025, quan es van comptabilitzar 24.133 hectàrees cremades.
Segons el Miteco, fins al 26 de juliol també s’han registrat 32 grans incendis forestals, coneguts com a GIF. En les mateixes dates de l’any passat només se n’havien comptat set. Es considera gran incendi aquell que supera les 500 hectàrees afectades, per tant el nombre d’episodis d’esta magnitud s’ha multiplicat per més de quatre respecte a 2025.
Davant d’esta situació, el Govern ha ampliat l’àmbit territorial de la declaració d’emergència nacional per incendis. La mesura estava activa des d’este divendres a la Comunitat de Madrid i a la província d’Ávila, i ara s’estén també a la província de Toledo. Les dades sobre superfície cremada i grans incendis són provisionals i corresponen al període comprés entre l’1 de gener i el 26 de juliol de 2026.
Incendis de sexta generació, un nou escenari de risc
En este context de emergència, Espanya afronta un escenari de focs cada volta més ràpids, intensos i imprevisibles. Es tracta dels anomenats incendis de sexta generació o megaincendis, capaços d’alterar les condicions atmosfèriques del seu entorn, generar tempestats de foc i desbordar la capacitat dels dispositius d’extinció.
Estos incendis solen presentar diversos focus actius al mateix temps i un comportament que supera els models habituals de predicció de l’avanç de les flames. Per això resulten especialment difícils de gestionar per als equips d’emergència i obliguen a centrar els esforços, sobretot, en la protecció de la població i de les infraestructures més exposades.
Què és un incendi de sexta generació
Els incendis de sexta generació són focs de comportament extrem que alliberen tanta energia que poden alterar la dinàmica de l’atmosfera que els envolta. Es caracteritzen per una intensitat molt elevada, per una propagació molt ràpida i per una evolució erràtica. Tot això dificulta anticipar amb precisió cap a on avançaran.
El Ministeri per a la Transició Ecològica definix estos incendis com aquells que generen ‘comportaments extrems’ i ‘escenaris incerts’ i que poden arribar a fer col·lapsar el sistema de maneig de l’emergència. No es definixen només per la grandària de la superfície cremada, sinó sobretot per la manera com es comporta el foc i per la seua capacitat de superar les possibilitats d’extinció durant determinats moments.
La gran quantitat de calor que alliberen fa que l’aire calent, el fum i el vapor d’aigua s’eleven amb molta rapidesa. Això dona lloc a grans columnes convectives que poden formar núvols pirocúmuls i, fins i tot, núvols de tempesta associats directament a l’incendi forestal.
Quan eixes columnes perden estabilitat o es desplomen, poden generar ràfegues de vent molt fortes i canvis bruscos en la direcció de les flames. A més, poden projectar brases i material incandescent a quilòmetres de distància. Açò provoca focus secundaris i obri nous fronts de foc quasi de manera simultània.
D’ací ve que sovint es diga que estos incendis ‘creen la seua pròpia meteorologia’. En sentit estricte, el que fan és alterar les condicions atmosfèriques del seu entorn i retroalimentar la seua pròpia propagació, segons dades de l’organització ecologista WWF.
Fora de la capacitat d’extinció
En els moments de màxima intensitat, els equips d’emergència no poden atacar directament les flames amb seguretat. En eixes fases, l’estratègia consistix a protegir primer la població i les infraestructures, anticipar el recorregut probable del foc i esperar una finestra d’oportunitat. Esta finestra pot arribar per un canvi meteorològic, per una reducció del combustible disponible o perquè l’incendi arribe a una zona prèviament gestionada.
La situació descrita com a ‘fora de capacitat d’extinció’ no significa que l’incendi siga impossible d’apagar. Vol dir que, durant determinats intervals, la seua velocitat, la intensitat i el comportament impedixen un atac eficaç, independentment del nombre de mitjans desplegats sobre el terreny.
Per què es produïxen estos megaincendis
Estos episodis apareixen quan coincidixen diversos factors de risc. D’una banda, una vegetació abundant i molt seca, temperatures elevades i una humitat ambiental baixa. D’altra banda, una atmosfera carregada d’energia que facilita moviments convectius molt intensos.
La sequera prolongada i les onades de calor reduïxen la humitat de la vegetació. Això fa que una gran quantitat de combustible forestal estiga disponible per a cremar quasi de manera immediata en cas d’ignició.
A més, l’acumulació de vegetació, l’abandó del món rural i la continuïtat de les masses forestals faciliten que les flames recorren grans extensions sense trobar discontinuïtats. Estos elements permeten que un foc inicial es convertisca en un incendi molt extens i difícil de frenar.
Segons els especialistes, el canvi climàtic no provoca directament la ignició, que pot deure’s a causes humanes o naturals. Però sí que afavorix condicions més càlides i seques, que poden agreujar de manera clara el comportament del foc i incrementar el risc que es produïsquen incendis de sexta generació.
