CaixaBank guanya 3.203 milions fins a juny per l’impuls del negoci bancari

CaixaBank ha tancat el primer semestre de 2026 amb un benefici net de 3.203 milions d’euros, un 8,5 % més que en el mateix període de l’any passat, impulsat pel creixement de l’activitat comercial i dels ingressos per servicis, segons ha informat l’entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Entre gener i juny, el marge d’interessos ha arribat als 5.390 milions d’euros, un 2 % més. Al mateix temps, el marge brut, que reflectix el conjunt d’ingressos del negoci bancari, s’ha situat en 8.338 milions, un increment del 3,7 % interanual.

Els ingressos per servicis han aportat 2.772 milions d’euros, un 7,4 % més que un any abans. Este avanç s’ha sustentat sobretot en el creixement del 12,1 % dels ingressos per gestió patrimonial, que han pujat fins als 1.091 milions, i en l’augment del 14,5 % dels ingressos per assegurances de protecció, que han arribat als 658 milions.

En canvi, les comissions bancàries han retrocedit un 1,1 %, fins als 1.023 milions d’euros. Este descens s’explica, entre altres factors, per l’efecte dels programes de fidelització, que han reduït les comissions recurrents un 2,4 %.

Tot i esta caiguda parcial, les comissions netes de la banca han sumat 2.075 milions d’euros fins a juny, la qual cosa suposa un augment global del 6,5 % respecte al primer semestre de 2025.

Repunt del crèdit i dels recursos dels clients

Els resultats fins a juny també mostren un creixement del 8,2 % en la cartera de crèdit sa en l’últim any, fins als 398.835 milions d’euros. Este increment s’ha vist impulsat pel finançament a empreses, que ha pujat un 10,6 %, per la concessió de crèdits per a adquisició de vivenda, amb un avanç del 6,7 %, i pel crèdit al consum, que ha crescut un 11,5 %.

En paral·lel, els recursos de clients han arribat als 771.943 milions d’euros al tancament del semestre, un 7,6 % més en dotze mesos. D’esta quantitat, els actius sota gestió han assolit els 216.741 milions, un 14,9 % més, mentres que els recursos en balanç han pujat fins als 549.578 milions, un 5,6 % més.

Esta bona dinàmica comercial, tant en crèdit com en recursos, ha permés que CaixaBank haja tancat el primer semestre amb un volum de negoci pròxim a 1,2 bilions d’euros, un 7,8 % superior al d’un any abans.

Morositat i solvència en nivells còmodes

El saldo de crèdits dubtosos ha descendit fins als 7.839 milions d’euros, 785 milions menys que al començament de l’any. L’entitat ho atribuïx a la millora orgànica de la qualitat de l’actiu i a la gestió activa de la morositat, que inclou vendes de carteres.

Amb això, la ràtio de morositat ha continuat baixant i s’ha situat en l’1,78 %, 29 punts bàsics menys que al tancament de 2025, quan era del 2,07 %.

Pel que fa a la rendibilitat, la rendibilitat sobre capital tangible (ROTE) s’ha col·locat en el 18 % en el primer semestre, front al 18,5 % del mateix període de 2025. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha assegurat que l’entitat continua executant ‘amb gran èxit’ el seu pla estratègic.

En l’àmbit de la solvència, la ràtio Common Equity Tier 1 (CET1) s’ha situat en el 12,5 % al tancament de juny. Esta xifra ja recull un impacte extraordinari de 20 punts bàsics pel huité programa de recompra d’accions anunciat en abril, per un import de 500 milions d’euros.

Més clients i aportació de Portugal

En els últims dotze mesos, el grup ha aconseguit 1,1 milions d’altes netes de clients a Espanya. Així, CaixaBank compta ja amb 20,9 milions de clients a la Península Ibèrica, entre els quals té un pes destacat el mercat valencià.

El negoci a Portugal, canalitzat a través de Banco BPI, filial portuguesa propietat al 100 % de CaixaBank, també ha aportat creixement. El volum de negoci de BPI ha augmentat un 6,9 % en l’últim any i ja contribuïx amb 218 milions d’euros al resultat del grup en el primer semestre.

A més, imagin, el neobanc impulsat per CaixaBank, ha tancat el semestre amb 4,2 milions de clients. El seu volum de negoci se situa al voltant de 24.000 milions d’euros, un 20 % més que un any abans, la qual cosa reforça el pes del canal digital dins del grup.

Impacte de l’impost a la banca i de les participades

Els comptes del semestre inclouen la contabilització de l’Impost sobre el marge d’interessos i comissions (IMIC). En els sis primers mesos de 2026, l’entitat ha registrat 304 milions d’euros per este concepte, enfront dels 296 milions anotats en el mateix període de 2025.

Pel que fa a les societats participades, els ingressos d’esta cartera han arribat als 229 milions d’euros en el primer semestre, un 11,2 % més interanual. D’esta quantia, els resultats atribuïts a entitats valorades pel mètode de la participació han ascendit a 173 milions, un increment del 17,9 %.

En canvi, els ingressos per dividends de participades s’han situat en 55 milions d’euros, un 5,5 % menys que en el primer semestre de 2025.

Calendari i import del dividend a compte

Quant a la remuneració a l’accionista, el consell d’administració va aprovar en gener una política de distribució en efectiu d’entre el 50 % i el 60 % del benefici net consolidat de 2026, repartit en dos pagaments.

D’una banda, hi haurà un dividend a compte d’entre el 30 % i el 40 % del benefici net consolidat del primer semestre. L’entitat preveu abonar-lo en novembre de 2026 als accionistes que tinguen dret a la data que s’assenyale.

D’altra banda, CaixaBank preveu repartir un dividend complementari en abril de 2027, subjecte a l’aprovació final de la Junta General d’Accionistes.

Segons les estimacions actuals, l’import total a repartir en concepte de dividend a compte es mourà entre 961 i 1.281 milions d’euros. El consell d’administració definirà en octubre la quantia exacta d’eixe primer pagament, una vegada tinga tota la informació actualitzada sobre l’evolució del negoci i els resultats anuals previstos.

Últimes notícies

Detinguda a Borriana per furtar 20.000 euros i joies de la vivenda on l’havien acollida

La Guàrdia Civil ha detingut a Borriana una dona de 34 anys acusada de furtar 20.000 euros en efectiu i joies de la vivenda on estava acollida. Part de les joies sostretes s'haurien venut posteriorment en establiments de compravenda d'or de la mateixa localitat.

UGT-PV defensa les ajudes de la Generalitat al congrés de 2021 i es mostra sorpresa per la investigació

UGT-PV ha defensat la legalitat de les subvencions rebudes de la Generalitat per al 43 Congrés Confederal de 2021 a València i s’ha mostrat sorpresa per la investigació anunciada per l’Agència Antifrau, tot reivindicant la seua transparència i independència sindical.

La jutgessa de la DANA amplia sis mesos la investigació penal a Catarroja

La jutgessa de Catarroja ha acordat allargar sis mesos la investigació penal sobre la gestió de la DANA, amb el suport de la Fiscalia, per acabar declaracions i informes pendents. També ha rebutjat incloure com a víctima mortal una dona de 93 anys, en no vore’s relació directa entre la riada i la seua mort.

El PP assegura que Pérez Llorca no necessita ‘xapeta’ per a demostrar la seua faena

El síndic del PP, Nando Pastor, ha defensat que Juanfran Pérez Llorca no necessita ser proclamat formalment candidat per a revalidar la Presidència i ha carregat contra Diana Morant i Joan Baldoví.

Autònoms i empreses de Ceuta començaran a cobrar les ajudes a l’octubre

Les ajudes per la crisi migratòria a autònoms i empreses de Ceuta ja es poden demanar i es començaran a abonar a principis d’octubre. El ministre d’Hisenda, Arcadi España, també ha defensat el dret de vot dels espanyols afectats per la coneguda com a Llei de Néts.

Autònoms i empreses de Ceuta cobraran les ajudes a partir d’octubre

Les ajudes per la crisi migratòria a autònoms i empreses de Ceuta ja es poden demanar i Hisenda preveu començar els pagaments a principis d’octubre. Els autònoms rebran 5.000 euros i les empreses, entre 10.000 i 150.000 euros.

Els arrossers valencians avisen que la seua faena ja no és rendible per l’alça dels costos

El sector arrosser valencià denuncia que el preu en origen és un 35 % inferior als costos de producció i alerta que molts llauradors es plantegen deixar de sembrar si no s’aturen les importacions massives i no es revisen les clàusules de salvaguarda europees.

El cap de bombers forestals de Buñol qüestiona que els apartaren de mesurar el barranc del Poyo en plena DANA

El responsable de la unitat de bombers forestals de Buñol ha declarat que li va estranyar que els ordenaren deixar de controlar el cabal del barranc del Poyo hores abans de la tragèdia de la DANA, mentre un altre bomber d'Alzira ha relatat que va començar rescats per iniciativa pròpia.