La nova Llei del Sòl busca retallar burocràcia i agilitzar l’urbanisme

El ple del Consell ha aprovat este divendres el projecte de la nova Llei del Sòl de la Comunitat Valenciana. La norma substituïx l’actual marc urbanístic, considerat cada volta més complex i difícil d’aplicar. L’objectiu és reduir burocràcia, reforçar la seguretat jurídica i facilitar la gestió urbanística, mantenint intacta la protecció del medi ambient.

Així ho ha explicat el vicepresident segon i conseller de Medio Ambiente, Infraestructuras, Territorio y de la Recuperación, Vicente Martínez Mus, en la roda de premsa posterior al ple. El responsable autonòmic ha defensat que la llei establix una regulació més clara i comprensible per a totes les parts implicades.

Canvis respecte al model vigent

La nova llei substituïx completament el Text Refós de la Ley de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje, aprovat mitjançant el Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny (TRLOTUP). Este text havia patit nombroses modificacions des de la seua aprovació inicial en 2014, fins a configurar un marc legal fragmentat i complex per a ajuntaments i promotors.

Segons ha detallat Martínez Mus, la futura norma encara ha d’afrontar la tramitació parlamentària en Les Corts. Durant este tràmit encara podria incorporar nous canvis, però el Consell considera que el treball tècnic està molt avançat. El conseller ha subratllat que la redacció és fruit d’un ‘procés obert de reflexió’ en el qual han participat administracions, agents socials i ciutadania.

Des de la presentació de l’esborrany s’han introduït modificacions arran de presentacions en diferents punts de la Comunitat Valenciana. També s’han incorporat propostes d’actors interessats i informes de diversos organismes. Entre ells destaca l’informe del Consell Jurídic Consultiu, que Martínez Mus ha qualificat de favorable i extens, i del qual s’han assumit quasi totes les recomanacions.

La proposta busca simplificar tràmits, eliminar càrregues innecessàries i corregir incoherències detectades en la norma vigent. A més, tracta de fer més clara la redacció dels articles, perquè siga més fàcil d’aplicar. Tot això, segons el Consell, sense relaxar la protecció del territori, el respecte mediambiental ni la seguretat jurídica.

Més pes per a la vivenda protegida

La futura Llei del Sòl dona un protagonisme especial a l’accés a la vivenda. Posarà el focus sobretot en la vivenda sotmesa a règims de protecció pública. El text configura un marc estable i previsible per a aplicar polítiques territorials i urbanístiques a mitjà termini.

Martínez Mus ha destacat que els nous instruments públics de vivenda reservaran almenys el 50 % de l’edificabilitat residencial a vivenda protegida. El conseller ha assenyalat que la norma pretén ‘posar l’urbanisme al servici de facilitar que hi haja sòl disponible perquè puga ser transformat en vivenda, especialment protegida’.

La llei també preveu mesures específiques per als municipis més xicotets o amb problemes demogràfics. Els ajuntaments amb menys de 1.000 habitants, i aquells declarats en risc de despoblació, podran utilitzar un planejament urbanístic simplificat. Este sistema s’adaptarà millor a la seua dimensió i necessitats reals, i pretén evitar-los tràmits desproporcionats.

Reforma profunda de les llicències urbanístiques

Un dels canvis més destacats afecta la tramitació de les llicències urbanístiques. La nova llei vol reduir terminis i aportar més seguretat a ciutadans, promotors i ajuntaments. Per això, el projecte definix de manera més precisa quines actuacions necessiten llicència i quines podran iniciar-se mitjançant declaració responsable.

Entre les novetats figura la creació de la denominada llicència bàsica o de paràmetres essencials, especialment pensada per als projectes de vivenda. Esta figura permetrà que l’Administració comprove al principi els elements urbanístics fonamentals d’un projecte. Una vegada obtinguda esta autorització, la tramitació podrà continuar sense esperar tota la documentació tècnica posterior.

La norma establix també, amb caràcter general, un termini màxim de sis mesos per al control ordinari posterior de les declaracions responsables. Este límit temporal pretén donar més certesa als procediments i evitar situacions d’indefinició perllongada.

Règim transitori i planificació territorial

El projecte inclou un règim transitori per a facilitar el pas al nou model de planejament. Els plans generals vigents podran continuar aplicant-se mentres no siguen incompatibles amb la nova llei. A més, s’oferix als municipis un procediment simplificat per a adaptar globalment el seu planejament.

Determinats preceptes i annexos del TRLOTUP mantindran provisionalment rang reglamentari, sempre que no s’oposen a la nova norma. Esta solució pretén evitar buits legals durant el període de transició i permetre que la gestió urbanística quotidiana continue amb normalitat.

Pel que fa a l’estructura, el Títol I recull la regulació de l’ordenació territorial. Manté com a instruments bàsics l’Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana i els plans d’acció territorial. Aquests plans continuaran funcionant com a ferramentes supramunicipals de planificació estratègica i sectorial.

El text establix igualment els Proyectos de Interés Autonómico com a instruments específics. Serviran per a impulsar actuacions d’especial rellevància territorial, econòmica o social, amb un règim singular pel seu caràcter estratègic o supralocal.

Criteri favorable a una nova Llei Forestal

A més de la Llei del Sòl, el Consell ha fixat el seu criteri sobre una nova regulació forestal. Martínez Mus ha informat que el Govern valencià ha acordat manifestar a Les Corts el seu criteri favorable a la presa en consideració de la proposició de Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, presentada pel grup popular.

Esta iniciativa planteja una actualització integral del marc jurídic que regula la protecció i la gestió dels terrenys forestals. L’ordenament actual deriva de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, que ara es considera insuficient davant els canvis produïts en les últimes tres dècades.

Segons recull la proposta, cal adaptar la normativa als nous reptes relacionats amb la conservació dels monts i la biodiversitat. També vol reforçar la gestió sostenible, la restauració dels ecosistemes i la posada en valor dels recursos naturals existents a la Comunitat Valenciana.

Últimes notícies

Nit històrica del Valencia Basket a l’Euroliga amb 111 punts al Baskonia

El Valencia Basket ha aconseguit la millor anotació de la seua història en l’Euroliga en sumar 111 punts davant el Kosner Baskonia en la segona jornada (111-88). Un triple final de Dylan Osetkowski ha fixat el nou rècord, que supera els 108 punts signats al febrer a Vitòria.

El Valencia Basket esclafa el Baskonia amb una exhibició a l’Eurolliga (111-88)

El Valencia Basket ha passat per damunt del Kosner Baskonia al Roig Arena (111-88) en la segona jornada de l’Eurolliga, amb un joc molt més ràpid i contundent que el del conjunt basc.

Aemet activa l’avís taronja per fortes pluges al nord de Castelló este dijous

Aemet ha activat per a este dijous a la vesprada l’avís taronja al nord de Castelló per pluges que poden arribar a 100 l/m2 en poques hores, i el nivell groc s’estén a València i al sud de la província castellonenca per ruixats intensos i tempestes.

La defensa d’Emilio Argüeso denuncia al CGPJ per no comunicar-li l’arxiu de les queixes contra la jutgessa de la DANA

La defensa de l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso ha denunciat davant el Defensor del Poble que el CGPJ haja fet públic a la premsa l’arxiu de les seues queixes contra la jutgessa de la DANA de Catarroja sense notificar-li formalment la resolució. Anuncien que impugnaran la decisió quan tinguen accés a l’acord complet.

Buñol reconeix Màxim Huerta com a Fill Adoptiu per la seua trajectòria cultural

El Ple de l’Ajuntament de Buñol ha nomenat l’escriptor i exministre de Cultura Màxim Huerta Fill Adoptiu del municipi, en reconeixement al seu vincle personal i a la seua aportació a la vida cultural local. El guardó destaca també el paper de la Llibreria de Doña Leo com a focus literari i motor de la Festa del Llibre.

El decret Mari Carmen, entre els titulars i la realitat de l’habitatge

Albert Llueca valora el decret Mari Carmen com a resposta a la crisi residencial i a la necessitat d'un habitatge digne.

La IA impulsa la transformació del teixit empresarial valencià, segons Jordi Sevilla

L’exministre Jordi Sevilla ha destacat a València la transformació del teixit empresarial valencià gràcies a la intel·ligència artificial i la digitalització, i ha advertit d’un cicle econòmic menys generós. Íñigo de la Serna ha reclamat reformes estructurals i més educació i formació per a reforçar la productivitat i la competitivitat d’Espanya i d’Europa.

València distingix Ceuta i els futbolistes valencians campions del món

El ple de l'Ajuntament de València ha aprovat els Honors i Distincions de 2026, amb una Medalla d'Honor excepcional per a Ceuta i títols per als futbolistes Ferran Torres i Alejandro Grimaldo, campions del món amb Espanya.