El 45 % de les persones majors d’entre 60 i 75 anys considera difícil o molt difícil accedir a recursos d’atenció psicològica, segons un estudi recent de l’Observatorio Social de la Fundación ‘la Caixa’. Esta percepció de barreres és més alta en el grup de 60 a 64 anys i disminuïx a mesura que augmenta l’edat.
L’informe l’han elaborat els investigadors Miriam Marco, de la Universitat de València, i Francisco Sánchez-Sáez, de la Universitat Politècnica de València. El treball analitza l’opinió de 1.411 persones d’entre 60 i 75 anys sobre l’accés a diferents recursos de salut mental. Entre estos recursos s’inclouen l’atenció psicològica i psiquiàtrica, les línies telefòniques d’ajuda i les associacions de suport.
L’estudi constata que hòmens i dones perceben de manera similar les dificultats per a arribar als recursos de salut mental. No obstant això, apareixen diferències clares segons l’edat. El 52 % de les persones de 60 a 64 anys considera difícil accedir a estes ajudes. El percentatge baixa al 42 % entre els 65 i 69 anys i al 38,7 % en el grup de 70 a 75 anys.
Per a la investigadora Miriam Marco és rellevant que la sensació de dificultat siga més elevada en la franja més jove i vaja baixant progressivament en els grups de més edat. Segons explica, ‘una possible explicació seria que les persones més jóvens dins d’este grup tenen una major expectativa d’accés a estos recursos o són més conscients de les barreres existents, mentres que les generacions de més edat poden tindre una percepció diferent de les seues necessitats d’atenció o estar menys familiaritzades amb este tipus de recursos’.
Desconeixement de la Línia 024 i altres telèfons d’ajuda
L’estudi també posa de manifest un gran desconeixement sobre els recursos disponibles en salut mental, especialment les línies telefòniques d’ajuda. El 76,1 % de les persones enquestades afirma que no coneix cap número de telèfon d’ajuda relacionat amb salut mental.
Entre qui sí recorda algun telèfon, el més citat és el 112, esmentat pel 8,7 % del total de participants. En segon lloc apareixen els números de telèfon d’hospitals o centres de salut, indicats pel 5,2 %. Per darrere se situa el 061, que només el coneix el 2,3 % de les persones entrevistades.
Només el 0,4 % va identificar el 024, la línia nacional d’atenció a la conducta suïcida. Davant d’esta dada, l’estudi subratlla la importància de donar a conéixer este recurs. Tal com assenyala la investigadora, ‘conéixer que existix i saber com accedir a ell és un primer pas perquè puga ser utilitzat quan una persona ho necessite’.
Dones més predisposades a buscar ajuda
L’informe mostra que les dones presenten, en conjunt, una major predisposició a buscar ajuda professional. També manifesten una menor preocupació pel estigma associat a acudir als servicis de salut mental, segons les respostes arreplegades.
Al mateix temps, les dones són les que perceben una pitjor qualitat de vida i de salut en comparació amb els hòmens. Esta percepció pot influir en la decisió de demanar ajuda i en la manera d’afrontar els problemes emocionals o psicològics.
Els resultats suggerixen que diversos factors s’associen a actituds més favorables davant la cerca d’ajuda en salut mental. Entre ells destaca ser dona, tindre un nivell educatiu més alt, percebre una menor soledat social i haver rebut abans tractament psicològic. Estes característiques apareixen relacionades amb una major obertura cap als recursos especialitzats.
La investigació també revela que la pandèmia ha exercit un impacte moderat en el benestar emocional de les persones majors, especialment en el cas de les dones. Este efecte afegix pressió a uns recursos de salut mental que moltes persones continuen veient llunyans o difícils d’aconseguir.
En les conclusions, la investigadora de la Universitat de València insistix en la necessitat de millorar la informació disponible. ‘Reforçar l’educació i millorar la comunicació sobre els recursos disponibles és essencial per a promoure un accés equitatiu i fomentar conductes de cerca d’ajuda’, conclou Marco. Per això, l’estudi suggerix que conéixer millor els servicis i telèfons existents pot facilitar que més persones majors recorreguen a ells quan patixen malestar emocional o problemes de salut mental.
