La contaminació de les grans ciutats té una repercussió directa en la meteorologia, i un nou estudi ho corrobora. En concret, una investigació portada a terme per la Universitat de Reading, en el Regne Unit, conclou que les ciutats generen els seus propis núvols a causa de l’efecte de l’illa de calor.
Segons este estudi, en les grans ciutats hi ha més núvols que en les zones rurals a causa de les condicions atmosfèriques produïdes pels humans, ja que la calor i energia derivada de la contaminació que emetem els humans en els grans nuclis urbans fan que esta nuvolositat vaja a més, especialment durant els mesos d’estiu quan fa més calor.
La investigació, publicada en la revista ‘Climate and Atmospheric Science’, determina que, després d’analitzar les ciutats de París i Londres, la calor que lliberen els edificis causa corrents ascendents que transporten la humitat cap amunt i augmenta la presència de núvols, concretament de cúmuls.
Més núvols de contaminació en estiu que en hivern
Segons les dades que oferix l’estudi, este fenomen provocat directament per la mà de l’ésser humà és més marcat en estiu i primavera que en hivern, ja que esta nuvolositat, que apareix més freqüentment de vesprada, és entre un 5% i un 10% més elevada durant els mesos càlids que durant els gelats.
«Crèiem que la falta de vegetació en les ciutats secava l’atmosfera, fent que hi haguera menys núvols; però les dades indiquen que la calor que lliberen els edificis espenta la poca humitat que hi ha cap amunt, formant núvols», explica Natalie Theeuwes, del Departament de Meteorologia de la Universitat de Reading, afegint que l’impacte de les grans ciutats en el seu entorn ambiental és «cada volta major».