Una investigació alerta de què la civilització humana podria desaparéixer prompte

El món cada vegada presenta índexs de contaminació més elevats que provoca càncer i malalties respiratòries

El món cada volta presenta uns índexs de contaminació més elevats, que provoca càncer i malalties respiratòries | Pixabay

 

La temperatura mundial podria ser fins a 3ºC més alta de cara a l’any 2050. Així ho indica un estudi australià portat a terme de la mà de ‘Breakthroug National Centre for Climate Restoration’, concretament en la ciutat de Melbourne. S’apunta que a causa d’esta situació els oceans es calfarien, el nivell del mar pujaria dràsticament i els glaciars es desfarien.

 

A través del diari britànic ‘The Independent’ s’ha indagat en la passivitat dels països per a pal·liar este impacte que preveu la investigació portada a terme per part de ‘Breakthroug National Centre for Climate Restoration’.

 

Altre estudi de l’antic director i almirall de les Forces Armades Australianes, anomenat Chris Barrie, mencionava «la possibilitat real de què la vida humana sobre la terra estiga en el seu camí cap a l’extinció de la forma més horrible».

 

Els governs, en el punt de mira

Tota esta situació posa en alerta als governs a través d’actuacions ràpides amb mesures en les seues polítiques a nivell climàtic. A més, estes situacions vénen implicades per la investigació de Barrie, que ens exposa que el canvi climàtic suposa un perjudici per a les civilitzacions humanes.

 

La temperatura global pot pujar 5ºC de cara al 2100

La temperatura global pot pujar 5ºC de cara al 2100 | Arxiu

 

 

Açò no és tot. Hi ha estimacions que se centren en una escassetat d’aigua i aliments a causa d’un desordre, inestabilitat socio-política i a un conflicte climàtic. Hi ha autors que a partir del seu estudi estimen un màxim de les emissions globals de cara a l’any 2030. Anant més allà, hi ha un escenari de cara a l’any 2100 que contempla un increment de la temperatura global de 5ºC, situació que els científics advertixen que seria incompatible amb una societat humana.

 

Versió optimista

«Hem d’actuar col·lectivament per a assegurar un futur sostenible per a la humanitat», menciona Barrie en la seua hipòtesi. Esta versió optimista fa un gir de 360 graus davant de l’impacte que suposa el canvi climàtic. Si hi ha una actuació entre tots podrien haver mesures que frenaren el canvi climàtic. Barrie també afirma que «hauria d’haver un lideratge robust i decidit de cara als governs, comunitats i negocis».

 

També et podria interessar…

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.