La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 44 anys i 9 mesos de presó imposada a un home que en novembre de 2015 va matar a tirs a la seua exparella i a la seua exsogra en Llíria, en el Camp del Túria (València), a escassos metres del seu fill de quatre anys i a les que es va acostar a pesar de tindre una ordre d'allunyament sobre la seua exdona.
D'esta manera, la Sala ha desestimat el recurs de cassació plantejat pel condemnat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que ha confirmat la dictada per un Tribunal del Jurat de l'Audiència Provincial, per dos delictes d'assassinat, un d'ells amb l'agreujant de parentiu, tinença il·lícita d'armes i trencament de mesura cautelar.
L'ara condemnat havia recorregut al TS perquè considerava que no s'havien tingut en compte els informes mèdics forenses que acreditaven un trastorn esquizofrènic i que no tenia ple domini de les seues facultats en el moment dels fets, cosa que no va ser valorada pel jurat.
No obstant això, segons el TS, totes les pericials van ser practicades en el juí oral, valorades pel Tribunal del Jurat que va donar explicacions sobre la seua apreciació i sobre el motiu pel que va optar per descartar en el moment del doble crim d'existència de cap brot en l'acusat, el que implica una motivació raonable i suficient.
També al·legava que no se li va aplicar l'atenuant de confessió. El jurat va considerar provat que el condemnat, després dels fets, es va dirigir a casa de sa mare en València, i la seua família es va posar en contacte amb un advocat que els va indicar que havia d'entregar-se, un fet que va gestionar el mateix lletrat amb les Forces de Seguretat i que es va produir a última hora de la nit en la porta d'un hospital.
Per a la sala, d'esta seqüència de fets «no es desprén els requisits que, legal i jurisprudencialment, s'exigixen per a la concurrència de l'atenuant de confessió anteriorment descrits, en definitiva, no es descriu una vertadera confessió, ni la necessària utilitat d'esta», i assenyala que l'única cosa rellevant va ser el seu lliurament a la Guàrdia Civil, per indicació del seu lletrat, quan ja havia sigut vist per diferents testimonis, principalment pel seu amic que li va portar en el cotxe de Villena a Llíria i una volta iniciada la investigació policial.
A demés, destaca que quan es va entregar no va prestar declaració davant la policia, sinó que es va negar a fer-ho; que mai ha dit a on va deixar l'arma usada i que a demés al llarg de la instrucció va arribar a negar que haguera sigut ell l'autor del crim, fent recaure la responsabilitat al seu germà, i, finalment, que només va contestar en el juí en la seua defensa.
📸 L'actualitat valenciana en imàtgens! Seguix-nos en Instagram
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!