Catalá admet en el Congrés que el pla municipal va fallar el dia de la DANA a València

L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha reconegut en la comissió del Congrés que investiga la riuada del 29 d’octubre de 2024 que el dia de la DANA va fallar el pla d’actuació municipal, perquè no preveia risc d’inundabilitat en les tres pedanies del sud més afectades, La Torre, Forn d’Alcedo i Castellar-l’Oliveral, on van morir 17 persones.

Catalá ha comparegut este dilluns davant la comissió parlamentària que analitza què va passar abans, durant i després de la tragèdia de València. Els diputats han preguntat per les decisions preses pel consistori tant en les hores prèvies com en el moment crític de la riuada.

La regidora ha admés que el document oficial de resposta davant emergències per inundacions no contemplava que estes tres pedanies tingueren un risc específic. Ha remarcat que l’Ajuntament va seguir eixe pla, aprovat anteriorment, perquè no pensaven que continguera errors greus.

Segons ha explicat, el consistori confiava en la cartografia i en la informació tècnica disponible. Per això, no van valorar un possible desbordament que afectara directament les zones del sud de la ciutat, malgrat que són punts baixos i pròxims a cursos d’aigua.

Crítiques per la falta d’avís en les pedanies

Durant la seua intervenció, Catalá ha afrontat moltes crítiques per la falta d’avisos específics a estes pedanies del sud. En estes zones es van registrar els majors danys materials i la pràctica totalitat de les 17 víctimes mortals.

La dirigent del PP ha defensat que res feia pensar que el barranc del Poyo, que no travessa el terme municipal de València, poguera desbordar-se fins a arribar a La Torre, Forn d’Alcedo i Castellar-l’Oliveral. Ha assegurat que els tècnics municipals no tenien indicis previs que apuntaren a eixe escenari concret.

L’alcaldessa també ha hagut d’explicar per què no es va utilitzar la megafonia per a alertar la població a temps. Ha plantejat un dubte sobre quan activar eixa eina: ‘En quin moment utilitzem la megafonia, si ningú ens va avisar que venia una riuada?’.

En la mateixa línia, ha afegit: ‘Si ningú avisa la ciutat de València que ve una riuada, a quin alcalde li dic jo, quan ja tenen aigua en la seua pedania, que vaja a l’ajuntament a activar una megafonia?’. Ha defensat que els avisos de l’Aemet marcaven només alerta groga per al terme de València, la qual cosa indicava un episodi de pluges importants, però no una riuada com la que finalment es va produir.

Catalá ha insistit que, davant d’unes previsions com estes, l’Ajuntament va seguir els protocols establits. Ha remarcat que, segons el seu relat, no hi havia una advertència específica que obligara a activar mesures extraordinàries en les pedanies del sud.

El pla d’actuació i la cartografia de risc

La responsable municipal ha reconegut que, en primer lloc, ‘va fallar el pla d’actuació municipal que es va aprovar, que no preveia risc d’inundabilitat de les tres pedanies afectades’. Segons ha detallat, el document no incorporava informació cartogràfica que advertira que estes zones podien quedar anegades per una riuada d’eixa magnitud.

Ha explicat que el consistori ‘el que va fer va ser seguir este pla, que no pensàvem que tinguera fallades cartogràfiques’. Ha remarcat que els serveis tècnics confiaven en eixa planificació, perquè era la ferramenta oficial per a gestionar situacions d’emergència per inundacions.

Catalá ha deixat caure que, a partir del que ha passat, serà necessari revisar tota la informació de risc d’inundació de la ciutat. No obstant això, no ha detallat en la comissió quines modificacions concretes s’han proposat ni en quins terminis es podrien aplicar.

Debat polític sobre responsabilitats

La diputada de Compromís, Àgueda Micó, ha aprofitat la sessió per a preguntar a Catalá si, ‘després de totes les mentides’, continuava pensant que Carlos Mazón era ‘el millor president que poden tindre els valencians’. Micó s’ha remés a unes declaracions prèvies de l’alcaldessa en eixe sentit.

Catalá ha contestat que ‘l’expresident va assumir les seues responsabilitats polítiques; de fet, és l’únic que ha assumit les seues responsabilitats polítiques en este fenomen lamentable que va passar en la nostra terra i totes les seues responsabilitats i el que va fer, bé o mal, ja ho va assumir’. Amb eixes paraules ha tractat de tancar la polèmica sobre el paper de l’aleshores president autonòmic.

L’alcaldessa també ha subratllat que es van adoptar mesures de preemergència i que ‘el Cecopal de València va ser l’organisme que més mesures va adoptar; es van adoptar totes les mesures per inundabilitat’. Amb això ha volgut remarcar que, segons el seu criteri, els òrgans municipals d’emergència van actuar amb intensitat.

Ha recordat que en els Cecopal convocats eixe dia a les 13.00 i a les 15.00 hores ‘es va valorar el tancament de centres educatius i el cap de l’emergència –els comandaments operatius que decidixen quines decisions prendre– van al·legar públicament que era millor no generar eixos desplaçaments en eixe moment’. Ha explicat que, segons eixos responsables tècnics, fer eixir de colp milers d’alumnes podia resultar més arriscat enmig d’un episodi de pluges fortes.

Sobre este punt, Catalá ha indicat que no té ‘constància que la Generalitat tinguera un interés especial que no es tancaren els col·legis’. Ha insistit que ‘les alertes eren diferents en funció de cada municipi’, per la qual cosa cada ajuntament va haver de valorar la situació concreta en el seu terme.

Al llarg de la compareixença, la comissió ha tractat d’aclarir fins a quin punt les decisions tècniques i polítiques van influir en el desenllaç de la riuada. Les conclusions oficials de la investigació es coneixeran una vegada finalitzen totes les declaracions previstes en el Congrés.

Últimes notícies

Rafa Mir, condemnat a 8 anys i mig de presó per agressió sexual i lesions a València

L'Audiència Provincial de València ha condemnat el futbolista Rafa Mir a 8,5 anys de presó per un delicte d'agressió sexual i un altre de lesions. Un segon acusat ha rebut 2 anys de presó i tots dos hauran d'indemnitzar les víctimes amb més de 70.000 euros.

Rafa Mir és condemnat a huit anys i mig de presó per agressió sexual i lesions a València

La Secció Quarta de l'Audiència Provincial de València ha condemnat el futbolista Rafa Mir a huit anys i mig de presó per un delicte d'agressió sexual i un altre de lesions, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

La nova campanya ‘En mi silla mando yo’ reivindica l’autonomia real de les persones amb diversitat funcional

Codifiva presentarà divendres en el MuVIM la campanya 'En mi silla mando yo', que defensa l'autonomia de les persones amb discapacitat més enllà de la mobilitat física i reclama un canvi en la mirada social.

València Basket inicia la final de la Lliga Endesa amb pista a favor davant el Barcelona

València Basket i Barcelona reediten des de dijous la final de la Lliga Endesa de 2003, però ara amb factor pista taronja i més experiència per als valencians.

CCOO alerta d’un possible control horari al professorat en juliol sense pacte previ

CCOO-PV denuncia que Educacio vol implantar sistemes de control horari al professorat en juliol sense negociacio ni cobertura normativa clara, mentre la Conselleria assegura que no hi ha novetats respecte a altres cursos.

La proposta de finançament autonòmic obri la porta a 3.669 milions per a la Comunitat Valenciana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, insta Juanfran Pérez Llorca a abandonar les 'excuses' i a negociar un nou model de finançament autonòmic que, segons defensa, aportaria 3.669 milions d'euros a la Comunitat Valenciana a partir de 2027.

Nou protocol al Vega Baja per a acompanyar dones en dol neonatal

LHospital Universitari Vega Baja dOrihuela ha posat en marxa un protocol específic per a atendre dones i famílies en situació de dol perinatal i neonatal, amb un model dassistència integral i humanitzada.

Cinquena setmana de vaga mèdica en la Comunitat amb xifres enfrontades de seguiment

Els mèdics valencians han iniciat una nova setmana de vaga contra el nou estatut marc, que el CESM xifra en un seguiment pròxim al 90 %, davant del 6,86 % que admet la Conselleria de Sanitat. Les protestes inclouen manifestacions a València i Alacant i concentracions en hospitals i centres de salut de totes les comarques.