7.2 C
València
Dimecres, 14 gener, 2026

Denuncien les “escandaloses” diferències de preu entre el camp i la distribució


La Unió de Llauradors ha elaborat un estudi en el qual es demostren les escandaloses diferències existents en els preus d’alguns productes hortofructícoles des de la seua eixida del camp en origen fins a l’arribada als lineals en destinació de la distribució, tot això en un context d’una alta inflació motivada en part per les altes cotitzacions dels aliments i també de l’energia.

L’organització agrària ha triat alguns productes hortofructícoles i ha comparat amb dades oficials el seu preu en origen en camp, posteriorment en els mercats majoristes (compres) i intermediaris i finalment en la distribució. Les dades revelen que, en aqueix augment desorbitat dels aliments, els productors són els que s’emporten la pitjor part.


En aquest sentit, es pot observar que els agricultors no es beneficien ni molt menys en la mateixa mesura que les altres baules de la cadena agroalimentària amb unes desigualtats bastant evidents entre els uns i els altres. L’augment es produeix entre els intermediaris i la distribució.

Si triem un dels productes de temporada dels quals més s’ha parlat aquestes últimes setmanes com és el meló d’Alger, el productor percep de mitjana 0,36 €/kg, en la fase d’intermediaris arriba als 0,93 €/kg i en la distribució es dispara fins als 2,20 €/kg.

La diferència entre camp i distribució del meló d’Alger és del 511%. Es pot comprovar en aquests moments com algunes cadenes de distribució importants estan llançant ofertes de melons d’Alger que no arriben als 0,90 €/kg, “la qual cosa posa de manifest que conformen els preus al seu antull, fa unes setmanes a preu d’or i ara ho devaluen amb ofertes de descompte”.

En meló succeeix més del mateix. En camp es paga de mitjana a 0,47 €/kg, en la fase d’intermediaris a 1,66 €/kg i en la distribució a 1,85 €/kg. La diferència entre camp i distribució és del 293%.

Quant a les taronges, els productors en una campanya realment horrorosa han cobrat de mitjana 0,11 €/kg, en el segment dels intermediaris ha arribat fins als 0,67 €/kg i en els lineals de la distribució s’ha trobat a una mitjana d’1,49 €/kg. La diferència entre origen i destinació ha sigut del 1.298%.

Una fruita d’estiu com la nectarina s’ha pagat en camp a una mitjana de 0,67 €/kg, en la fase d’intermediaris a 1,75 €/kg i en la distribució a 3,44 €/kg. El diferencial entre el pagat en el camp i el que adoben els consumidors és d’un 412%.

Si comparem una hortalissa de les més consumides com la creïlla, veiem que l’agricultor rep de mitjana 0,34 €/kg, en la part dels intermediaris no puja massa i arriba fins als 0,53 €/kg i on es dispara és en la distribució amb 1,37 €/kg. La conseqüència és un diferencial entre origen i destinació de més del 300%. Es poden consultar altres productes en la gràfica adjunta.

Davant aquesta situació, la Unió proposa l’establiment de procediments públics per al coneixement i formació dels marges comercials per part dels diferents agents econòmics que intervenen en la formació dels preus. També que s’instaure un sistema públic d’elaboració de costos de producció de referència per als contractes agroalimentaris obligatoris establits en la Llei de millora del funcionament de la cadena alimentària. En aquest sentit, aposta per la inclusió d’una clàusula en els contractes que permeta compartir els beneficis i costos generats en la cadena de valor en benefici dels productors.

D’altra banda, la Unió proposa una millor regulació dels mercats, així com vigilar i sancionar les concertacions de preus per part de la demanda en perjudici de l’agricultor i ramader.

Últimes notícies

La UA participa en un projecte europeu per a crear les primeres ulleres de realitat augmentada amb graduació hologràfica

La Universitat d'Alacant participa en un consorci europeu per a desenrotllar ulleres de realitat augmentada amb graduació òptica basades en elements hologràfics. El GHPO lidera el disseny del combinador que fusiona imatge virtual i món real i la UA acull l'assemblea general del projecte.

Rescaten a un home de 74 anys perdut en el bosc del Saler

La Policia Local de València ha rescatat a un home de 74 anys desorientat en una zona boscosa del Saler. Va ser evacuat després d'obrir pas amb motoserra per la vegetació.

El Govern ha invertit més de 508 milions a Algemesí per a la reconstrucció després de la DANA

El Govern ha destinat més de 508,4 milions a Algemesí després de la DANA d'octubre de 2024. El pla combina ajudes directes i obres per a previndre futures inundacions.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 que demanaria confinar quatre comarques per la dana

Un àudio de WhatsApp de Pradas, incorporat a la causa de la dana, va mostrar que a les 20.15 va anunciar un confinament en quatre comarques. Els És-Alert finalment només van recomanar evitar desplaçaments i romandre a casa.

72 hores d’espera per a pujar a planta evidencien la saturació d’Urgències en la Comunitat Valenciana

Una pacient va esperar 72 hores a la Marina Baixa per a accedir a planta, símptoma de la pressió en Urgències. Els hospitals habiliten llits extra i deriven pacients; Sanitat defén el seu pla i la vacunació.

El cap de la Policia en la Comunitat Valenciana admet falta de coordinació en la dana i assegura que van comptar amb mitjans

Davant la comissió del Senat, Carlos Gajero ha reconegut carències de coordinació institucional durant l'emergència, però ha defés que la Policia va disposar de recursos i va actuar quan va poder. L'oposició li ha retret retards i la seua absència inicial, que ell ha justificat per motius operatius.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 del dia de la DANA de demanar confinar quatre comarques

Un àudio de WhatsApp aportat a la causa penal reflectix que Salomé Pradas va avisar a José Manuel Cuenca a les 20.15 de demanar evitar desplaçaments i confinar quatre comarques. L'És-Alert d'eixe dia no va incloure el confinament i la exconsellera afirma que Presidència la va persuadir per a evitar-lo.

Alacant, entre les províncies amb major creixement de reserves de restaurants en línia

TheFork ha tancat 2025 amb un 4% més de reserves i un gasto mitjà de 27 euros. Balears, Màlaga, Las Palmas, Barcelona i Alacant lideren el creixement.