Els epidemiòlegs ho prohibixen: Les 3 activitats que has d’evitar sí o sí

 

La pandèmia del Covid-19 ha canviat la nostra forma de vida i de relacionar-nos amb els altres. Hi ha unes activitats que abans eren inofensives i que des que vivim en època de pandèmia poden ser realment molt perilloses. Per a tindre una idea més clara de com ens ha afectat el virus en el dia a dia, el diari ‘The New York Times’ ha elaborat una macroenquesta en la que fins a 700 epidemiòlegs i científics dels Estats Units han opinat sobre quines són les activitats de major risc en temps de Covid-19.

 

Els resultats de l’enquesta deixen vore que l’activitat més perillosa és menjar dins d’un restaurant, segons un 44% dels enquestats. La segona activitat que més risc seria assistir a unes noces o un funeral, per al 43% dels experts. Finalment, el 35% considera que la tercera activitat que comporta més perill és acudir a un acte deportiu, un concert o una obra de teatre.

Anuncios

 

Els experts veuen perillosos els llocs tancats o les aglomeracions

En línies generals, els epidemiòlegs enquestats a penes mostren preocupació per fer activitats a l’aire lliure o per tocar superfícies, i veuen més perill en les activitats en llocs tancats i aquelles en les que intervé molta gent.

 

«Els llocs baix sostre amb molta gent són la situació més perillosa. El menys arriscat és estar a l‘aire lliure, amb poca gent, distanciament social i precaucions», afirma Leland Ackerson, de la Universitat de Massachusetts.

 

En oposició a la perillositat, tres activitats van ser marcades per la majoria dels experts com les més segures: estar a l’aire lliure amb amics (72%), recollir el correu (75%) o anar al supermercat o la farmàcia (46%). A demés, els epidemiòlegs han confessat que passaran les celebracions nadalenques amb persones convivents i fins a alguns han assegurat que no celebraran res especial en este dates.

 

Què passarà després de la vacuna?

L’arribada de la vacuna està a la volta de cantonada, ja que empreses com Pfizer o Moderna van sol·licitar en els últims dies l’autorització per a l’ús dels seus fàrmacs contra el coronavirus. Tot i això, un gran número dels experts enquestats admeten que se sentiran més segurs quan la major part de la població s’haja vacunat del Covid-19.

 

«Si més de la mitat de la població estiguera vacunada, em sentiria un poc menys estressat i ansiós quan eixira a fer els manats. De fet, podria sentir-me còmode per a menjar en un restaurant o tornar a vore als meus amics algun dia si és possible», explica Vijaya L. Seegulam, gerent de projectes de busca, Universitat de Boston.

 

Julie Bettinger, professora de la Universitat de Columbia Britànica, confessa que no tornarà a fer vida normal fins que ella i la seua família es vacunen contra el Covid-19. A demés, l’experta no desitja visitar llocs massificats «fins que el 80% o més estiguen vacunats».

 

Michael Webster-Clark, investigador postdoctoral de la Universitat de Carolina del Nord en Chapel Hill, són més positius i esperen que «la disponibilitat generalitzada de vacunes donarà com a resultat una major relaxació de la majoria de les precaucions a mitjans d’any o finals de l’estiu de 2021». D’altra banda, la professora associada Cathryn Bock vaticina que «passaran dos o tres anys abans que les coses tornen a la normalitat per als cautelosos, com a mínim en els Estats Units».

 

Per la seua banda, la professora Marilyn Tseng, no pot «imaginar que alguna volta tornarà a la nostra normalitat anterior», encara que creu que «les noves mesures preventives que hem hagut d’adoptar, com les mascaretes, se sentiran normals amb el temps. En este sentit, soc optimista que la vida es convertirà en una nova classe de normalitat», ha sentenciat.

Anuncios

Últimes notícies

El PP reclama una moratòria per a frenar enderrocaments de vivendes per la Llei de Costas

El PP ha registrat al Senat una moció per a exigir al Govern una moratòria immediata dels procediments de partió i enderrocament de vivendes i locals afectats per la Llei de Costas.

Aagesen compareixerà al Senat davant la comissió de la dana de València el 18 de maig

Sara Aagesen, vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, compareixerà el 18 de maig davant la comissió de la dana de València al Senat, que reprendrà així els seus treballs després de més de dos mesos d'aturada.

La Fiscalia confirma la seua petició de 162 anys de presó per a un acusat de pedofília per gravar a menors en internet

La Fiscalia manté la seua sol·licitud de 162 anys de presó per a un home acusat de gravar, emmagatzemar i difondre material pornogràfic de menors d'entre 10 i 14 anys a través d'internet al començament de 2021.

La Va unir denúncia que el Govern retarda la reparació de parcel·les danyades per la dana després de 556 dies

La Va unir Llauradora critica que, 556 dies després de la dana, el Govern encara no ha reparat diverses parcel·les agràries ni ha aclarit quan començaran les obres ni qui rebrà totes les ajudes.

El PP critica el retorn de Mónica Oltra a la primera línia política en ple empitjorament de la seua causa judicial

El síndic del PP en Les Corts retrau a Mónica Oltra que torne a la primera línia política i opte a l'Alcaldia de València mentres s'obri juí oral en la causa pel cas dels abusos del seu exmarit.

Les víctimes de la dana critiquen la retirada de reforços en el jutjat de Catarroja

Les principals associacions de víctimes de la dana rebutgen la retirada de quatre dels cinc reforços del Jutjat d'Instrucció 3 de Catarroja i alerten de retards en una causa complexa, mentres la Conselleria de Justícia assegura que es mantindran els recursos necessaris.

L’oposició exigix a Pérez Llorca liderar la negociació per a frenar la vaga indefinida de docents

L'oposició en Les Corts reclama al president de la Generalitat que assumisca la negociació per a evitar la vaga indefinida del professorat i acusa Educació d'unflar el cost de les demandes sindicals, mentres PP i Vox demanen protegir els exàmens de la PAU.

Joan Baldoví s’oferix per a liderar la candidatura de Compromís a la Generalitat

Joan Baldoví expressa la seua predisposició a ser el candidat de Compromís a la Presidència de la Generalitat i remarca que la decisió final correspondrà als òrgans interns de la coalició.