Els epidemiòlegs ho prohibixen: Les 3 activitats que has d’evitar sí o sí

 

La pandèmia del Covid-19 ha canviat la nostra forma de vida i de relacionar-nos amb els altres. Hi ha unes activitats que abans eren inofensives i que des que vivim en època de pandèmia poden ser realment molt perilloses. Per a tindre una idea més clara de com ens ha afectat el virus en el dia a dia, el diari ‘The New York Times’ ha elaborat una macroenquesta en la que fins a 700 epidemiòlegs i científics dels Estats Units han opinat sobre quines són les activitats de major risc en temps de Covid-19.

 

Els resultats de l’enquesta deixen vore que l’activitat més perillosa és menjar dins d’un restaurant, segons un 44% dels enquestats. La segona activitat que més risc seria assistir a unes noces o un funeral, per al 43% dels experts. Finalment, el 35% considera que la tercera activitat que comporta més perill és acudir a un acte deportiu, un concert o una obra de teatre.

 

Els experts veuen perillosos els llocs tancats o les aglomeracions

En línies generals, els epidemiòlegs enquestats a penes mostren preocupació per fer activitats a l’aire lliure o per tocar superfícies, i veuen més perill en les activitats en llocs tancats i aquelles en les que intervé molta gent.

 

«Els llocs baix sostre amb molta gent són la situació més perillosa. El menys arriscat és estar a l‘aire lliure, amb poca gent, distanciament social i precaucions», afirma Leland Ackerson, de la Universitat de Massachusetts.

 

En oposició a la perillositat, tres activitats van ser marcades per la majoria dels experts com les més segures: estar a l’aire lliure amb amics (72%), recollir el correu (75%) o anar al supermercat o la farmàcia (46%). A demés, els epidemiòlegs han confessat que passaran les celebracions nadalenques amb persones convivents i fins a alguns han assegurat que no celebraran res especial en este dates.

 

Què passarà després de la vacuna?

L’arribada de la vacuna està a la volta de cantonada, ja que empreses com Pfizer o Moderna van sol·licitar en els últims dies l’autorització per a l’ús dels seus fàrmacs contra el coronavirus. Tot i això, un gran número dels experts enquestats admeten que se sentiran més segurs quan la major part de la població s’haja vacunat del Covid-19.

 

«Si més de la mitat de la població estiguera vacunada, em sentiria un poc menys estressat i ansiós quan eixira a fer els manats. De fet, podria sentir-me còmode per a menjar en un restaurant o tornar a vore als meus amics algun dia si és possible», explica Vijaya L. Seegulam, gerent de projectes de busca, Universitat de Boston.

 

Julie Bettinger, professora de la Universitat de Columbia Britànica, confessa que no tornarà a fer vida normal fins que ella i la seua família es vacunen contra el Covid-19. A demés, l’experta no desitja visitar llocs massificats «fins que el 80% o més estiguen vacunats».

 

Michael Webster-Clark, investigador postdoctoral de la Universitat de Carolina del Nord en Chapel Hill, són més positius i esperen que «la disponibilitat generalitzada de vacunes donarà com a resultat una major relaxació de la majoria de les precaucions a mitjans d’any o finals de l’estiu de 2021». D’altra banda, la professora associada Cathryn Bock vaticina que «passaran dos o tres anys abans que les coses tornen a la normalitat per als cautelosos, com a mínim en els Estats Units».

 

Per la seua banda, la professora Marilyn Tseng, no pot «imaginar que alguna volta tornarà a la nostra normalitat anterior», encara que creu que «les noves mesures preventives que hem hagut d’adoptar, com les mascaretes, se sentiran normals amb el temps. En este sentit, soc optimista que la vida es convertirà en una nova classe de normalitat», ha sentenciat.

Últimes notícies

La direcció de David Gimilio al MuVIM obri una nova etapa en la Cultura de la Diputació de València

El nomenament de David Gimilio com a director del MuVIM completa l’organigrama cultural de la Diputació de València i impulsa una futura exposició permanent amb la col·lecció artística provincial i mostres temporals d’art contemporani.

Camarero carrega contra qui vol ‘patrimonialitzar’ la lluita pels drets LGTBIQ+ en el Dia de l’Orgull

La vicepresidenta Susana Camarero defensa en l’IVAM que la defensa dels drets LGTBIQ+ és una responsabilitat compartida i anuncia més espais lliures de LGTBIQ+fòbia a la Comunitat Valenciana.

Aules a més de 34 graus: CCOO alerta d’un risc generalitzat als col·legis valencians

CCOO PV ha denunciat que en més de 65 centres educatius públics de la Comunitat Valenciana s’han registrat fins a 34 graus o més en aules i espais docents, per damunt del límit legal de 27 graus.

Les apostes en línia es disparen entre els menors de 35 anys a la Comunitat, segons Patim

Un estudi de Patim mostra que el joc patològic s’ha fet més complex, amb més pes del joc online entre menors de 35 anys, inici en l’adolescència i forta combinació amb altres addiccions com alcohol i cocaïna.

València enceta el camí cap a un pla director per a l’àrea metropolitana

La ciutat de València ha iniciat l’elaboració d’un document de bases per a un futur Pla Director Metropolità, impulsat per Joan Romero i la Universitat de València, per a coordinar mobilitat, vivenda, territori i cohesió social en l’àrea metropolitana.

Canvi en l’alcaldia de Manises: Jesús Borràs substituïx Javier Mansilla segons el pacte de govern

Jesús Borràs, regidor d’APM-Compromís, ha assumit l’alcaldia de Manises en substitució del socialista Javier Mansilla, tal com preveia el pacte de govern signat a l’inici de la legislatura entre PSPV-PSOE, APM-Compromís i Podem.

CSIF exigix saber amb quin personal es reforçaran els centres de salut este estiu

El sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria de Sanitat que detalle ja amb quin personal reforçarà cada departament de salut este estiu per a cobrir vacacions i l’augment de població, mentre la Conselleria recorda que ja ha remés el Pla de Vacacions de 2026 als sindicats.

Els llauradors tindran cobert el 100 % del cost de replantar fruiters i cítrics danyats per la dana

La Generalitat ha llançat una ordre d’ajudes de 26,7 milions per a cobrir fins al 100 % del cost de replantar vinya, cítrics i altres cultius llenyosos arrasats per la dana, amb un màxim de 6.000 euros per hectàrea i 50.000 euros per beneficiari en tres anys.